Els bisbes insten a respectar “els drets” de Catalunya

BarcelonaL’última vegada que l’Episcopat català havia emès una nota conjunta per expressar una reflexió consensuada sobre la situació política del país, Catalunya encara digeria la sentència del Tribunal Constitucional que va laminar l’Estatut. En aquell pronunciament, que data de l’any 2011, titulat Al servei del nostre poble, els bisbes catalans raonaven que no corresponia a l’Església “optar per una determinada proposta” sobre la relació entre Catalunya i Espanya, però defensava “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i els pobles”. Coincidint amb la cimera del 9-N al Palau de la Generalitat, l’Episcopat va emetre ahir una altra nota, també sobre el moment polític del país, en el qual se subratlla que la seva posició de fa tres anys “manté plena vigència”.

La nova reflexió dels bisbes subratlla “la importància dels drets de les persones i dels pobles”. Els titulars de les diòcesis catalanes recorden que “aquestes llibertats són absolutament essencials per a una societat democràtica moderna” i diuen que “cal vetllar perquè no siguin limitades ni a Catalunya, ni a l’estat espanyol ni en el context europeu”. La nota, difosa després de la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense a Barcelona, fa “una crida al diàleg, a la prudència i a tenir presents els principis fonamentals que són el bé comú i el respecte a les persones”. En la reflexió de l’Episcopat també es fa una referència al document Arrels cristianes de Catalunya, del 1985, en què els bisbes reiteraven la condició de nació i el dret de Catalunya a governar-se. Aquell compromís se sintetitza en una frase de la nota d’ahir: “Els cristians del nostre país ens reconeixem i ens refermem en la tradició ininterrompuda de fidelitat a la llengua, a la cultura i a les institucions pròpies de Catalunya”.

Una petició dels cristians de base

Malgrat els equilibris amb els quals se sol manifestar l’Església, el document de la Conferència Episcopal Tarraconense va ser rebut amb conformitat per col·lectius de cristians de base que en les últimes setmanes havien iniciat una campanya per reclamar el suport públic dels bisbes al 9-N, tal com va avançar l’ARA dilluns. La iniciativa, vehiculada per Església Plural, instava els titulars de les diòcesis catalanes a formular un pronunciament clar en defensa del dret a decidir. Els impulsors de la campanya van valorar ahir de manera positiva el text de l’Episcopat i van apuntar que responia a bona part de les seves peticions.

La iniciativa d’Església Plural no ha estat l’únic moviment de col·lectius cristians sobre la consulta. La plataforma Fem-ho, que impulsen personalitats de l’àmbit socialcristià amb l’objectiu de defensar obertament el sí-sí, va fer públic un manifest que dóna suport a la independència. El moviment arriba en ple debat intern a Unió -el partit que reivindica l’ideari democratacristià-, que demà decideix en consell nacional extraordinari la seva posició respecte a la doble pregunta.

Una seixantena de mossens i diaques van completar ahir el degoteig de posicionaments amb un altre manifest a favor del dret a decidir. “No volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles, però tampoc en volem quedar al marge”, expressa el text subscrit pels 57 religiosos, que són partidaris “d’iniciar un procés que condueixi a la independència de Catalunya”.

Duran avisa els que volen un sí-sí d’Unió

Josep Antoni Duran i Lleida, líder d’Unió, va indicar ahir en la seva carta web setmanal que “el que més desitja una part de l’Estat i d’altres que no són Estat és que, un cop trencat el PSC, es trenqui Unió”. “El partit és molt transversal, i sense fer soroll també n’hi ha que opten pel sí-no i, fins i tot, i sense deixar de defensar el dret a decidir, n’hi ha que creuen que no s’ha plantejat prou correctament la consulta. El posicionament del nostre consell nacional ha de permetre que tothom s’hi pugui identificar. Si no és així, el nostre error també seria històric”, defensa el cap de files democristià davant els que volen posicionar-se pel sí-sí.