El “càstig” a Catalunya uneix CiU i el PSC

El Govern vincula els comptes al procés i Lucena critica “l’arrogància” de Montoro

El projecte de pressupostos presentat ahir pel ministre Cristóbal Montoro va provocar el rebuig immediat del govern de la Generalitat i de CiU i el PSC. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va dir que els comptes, per la seva arbitrarietat i discrecionalitat, estan fets amb la voluntat expressa d’anar “contra Catalunya”.

Homs va destacar que el projecte no respon a cap dels 23 punts que el president Artur Mas va plantejar a Mariano Rajoy en la seva última trobada. Amb ironia, el conseller va dir que han donat a Catalunya el rècord de ser el territori que menys inversió rep del conjunt de l’Estat en termes relatius.

“Un pot arribar a la conclusió que hi ha una voluntat expressa d’actuar contra Catalunya” va destacar Homs, pel quals els números no responen al missatge de diàleg que dilluns Mariano Rajoy va reiterar al Govern.

CiU també es va sumar a aquestes crítiques. El portaveu adjunt al Congrés, Pere Macias, va referir-se als pressupostos com un “càstig” a Catalunya, i ho va vincular clarament al 9-N quan va afirmar que la reducció del finançament de la Generalitat és la resposta a la societat catalana per “atrevir-se a plantejar una consulta sobre el seu futur polític”. “Tot sembla indicar que el govern de l’Estat, a més de les mesures per evitar que es pugui fer una consulta, ha decidit dur a terme un càstig genèric contra els ciutadans de Catalunya”, va dir Macias.

El diputat de CiU es va preguntar com pot ser que el govern de l’Estat, en l’actual situació política, redueixi la inversió en infraestructures que són molt necessàries, i va dir que no troba cap altra explicació que la “voluntat explícita de castigar el conjunt del catalans”.

Els socialistes catalans també és van apuntar a les crítiques a Montoro, tot deixant clar que el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, potser no ha fet prou per evitar el maltractament. El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, va dir que la partida per inversions a Catalunya és “inadmissible”, i va criticar que el govern de l’Estat perseveri en l’errada, que va atribuir a “l’obcecació, que frega l’arrogància, del govern i el ministre Montoro”.

Altres partits que es van sumar a les crítiques van ser el PNB, que considera que els comptes pequen de massa optimisme, i el PSOE, que va indicar que demostren el fracàs del govern de Mariano Rajoy en la lluita contra l’atur. Esquerra Unida va qualificar els pressupostos d’“exercici de ciència-ficció” i va dir que desballestaran l’estat del benestar i deixaran la societat en la misèria.

Crítiques d’Andalusia

Catalunya no va ser l’única que es va queixar de la falta d’inversió. També Andalusia -governada pel PSOE-, primer en boca del conseller d’Economia, José Sánchez Madonado, i després de la mateixa presidenta, Susana Díaz, van denunciar l’incompliment del seu l’Estatut, que en la disposició addicional tercera -copiada de la catalana- diu que l’Estat ha de destinar el 17,8% de la inversió regionalitzable a la comunitat, i el projecte de pressupostos es queda en el 17,4%. On sí que van aplaudir els comptes va ser a Castella i Lleó. La comunitat s’endú 1.500 milions en inversions en infraestructures, un 25% més.

Els pressupostos no només van rebre crítiques per la falta d’inversió. També per la poca sensibilitat social. Des del Consell General del Treball Social es va criticar que deixen desprotegits els més necessitats, i Oxfam Intermón considera s’incrementarà la fractura social a l’Estat i hi haurà més desigualtat.

Més continguts de