De conserge de museu a alcalde omnipresent

Pragmàtic i lleial, Manuel Bustos ha estat implacable amb els que l'han criticat

Manuel Bustos és un home entregat. No hi ha festa, esdeveniment ni acte que es perdi. És a tot arreu. Tant se'l pot veure traient tanques com anant amb els bombers a rescatar un avi. "Patim una sobrecàrrega de fotografies de l'alcalde", va arribar a dir un exregidor d'ERC. Els que el coneixen el descriuen com a pragmàtic, poc reflexiu, ambiciós, llest i molt lleial amb els que li són afins. També pot ser implacable amb els seus detractors. Si alguna cosa no se li pot retreure a l'alcalde de Sabadell és la falta de passió. No coneix el defalliment i des que es va afiliar al PSC, amb 18 anys, s'ha dedicat en cos i ànima al partit. Paral·lelament als seus inicis en política, va treballar al Museu Tèxtil de Terrassa i al Museu Paleontològic de Sabadell com a conserge.

L'alcalde de Sabadell va néixer a Pedralba, al País Valencià, i va arribar a Sabadell amb 10 anys. Li agrada presumir d'orígens humils: el seu pare treballava com a constructor i la seva mare era mestra al col·legi on ell estudiava. Acomboiat en els seus inicis per Josep Maria Sala, en aquell moment poderós factòtum del partit -i que anys després acabaria a la presó pel cas Filesa-, el 1991 va entrar a l'Ajuntament de Sabadell com a regidor.

El 1999 va arribar la seva gran oportunitat. L'històric alcalde de Sabadell, Antoni Farrés (ICV), que en 20 anys de democràcia mai havia conegut la derrota electoral, plegava. Un il·lusionadíssim Bustos es va convertir en el candidat dels socialistes. Un sector del PSC de Sabadell no estava gaire convençut que fos l'alcaldable, però els intents de trobar-li un oponent van fracassar. Els que van intentar l'alternativa asseguren que l'aleshores candidat es va treballar a fons les bases del partit i que tenia el suport de Barcelona. Bustos hi va posar la banya i per una ajustadíssima victòria -només 66 vots el van separar de l'Entesa de Sabadell, els hereus de Farrés-, es va convertir en alcalde.

A l'alcalde de Sabadell no li agrada gaire perdre el temps. Prefereix les coses simples, anar al gra. Això de complicar-se la vida no va amb ell. "El que jo vull és resoldre problemes", diu sovint. Quan no feia ni un any que era alcalde ja va demostrar que no era un home de mitges tintes. Va decidir reduir dràsticament la publicitat d' El 9 Nou després que en el seu editorial el qualifiquessin de "poc seriós". L'Ajuntament sempre va negar que la retirada de publicitat tingués cap relació amb l'escrit.

No seria l'última topada que tindria l'alcalde amb els que en discrepen. El 14 d'abril del 2005 un noi de 14 anys va acabar contra la paret, emmanillat i detingut. El delicte? Haver penjat un adhesiu en què es llegia "Estil Bustos? No, gràcies". L'actuació policial va indignar la ciutadania. Hi va haver manifestacions i un manifest, firmat per un miler de persones, contra "l'estil Bustos". Es descrivia la seva gestió com a "sectària, intolerant i demagògica" i s'assegurava que la seva política era "clientelar". Començava a planar l'ombra del caciquisme.

En aquell moment un malestar latent d'una part de la ciutadania va aflorar. Els detractors criticaven el dispendi en comunicació o les excursions amb entrepà inclòs per visitar les obres que es feien a la ciutat. Hi havia divisió entre entitats i associacions de veïns. Els defensors de Bustos van contraatacar amb un altre manifest.

La família, a prop

A l'alcalde de Sabadell li agrada tenir ben a prop la família. El seu germà, Francisco Bustos, l'ha acompanyat des que el 1999 va ser nomenat alcalde. Mosso d'esquadra abans de ser regidor, Francisco Bustos va viure des de primera fila un altre episodi polèmic: el tancament del Bar Bemba. La festa de comiat del bar va acabar amb una persecució policial, onze detinguts i una vintena de ferits. Francisco Bustos va ser imputat i entre plors va deixar les seves responsabilitats com a regidor encarregat de la policia, però va conservar altres regidories. Actualment presideix el PSC del Vallès Occidental Sud. L'oncle de Bustos, Melquiades Garrido, va presidir l'empresa municipal d'habitatge, Vimusa, fins al 2007. Va ser rellevat arran d'un article publicat a El País .

Hi ha una cosa que per a Bustos és irresistible: els banys de multituds. Fins ara ha encarat moltes dificultats amb una actitud que ha convertit en una màxima: somriure diguin el que diguin. Fins ara.

Més continguts de