I després de l’abdicació, què?

Després de mesos d’especulacions sobre una eventual abdicació del rei, desmentida repetidament des de la Casa del Rei, al final s’ha produït de sobte. A ningú se li escapa que les raons del gest són moltes perquè són diversos els fronts oberts que ara té l’entitat.

El cas Nóos no està tancat i ha causat tant una erosió externa de la Corona com la divisió de la mateixa família reial (pel que ha transcendit públicament). L’afer, a més, ha posat el focus de l’opinió pública en un tema molt delicat de la monarquia: les finances, tant en termes institucionals (quants diners rep la casa reial i com els administra?), com personals (¿els membres de la família reial poden realitzar activitats privades lucratives?). Igualment, la mateixa actuació del monarca ha laminat la seva popularitat de manera continuada, sobretot des de l’accident que va patir en una cacera a Botswana l’abril del 2012.

Fabricar felipistes

El resultat de tot plegat ha estat la pèrdua de popularitat de la Corona fins al punt de viure les seves hores més baixes des del 1975: al baròmetre del CIS d’aquest maig va suspendre altre cop amb un 3,72 (dada en absolut negligible). El repte de la institució ara és enorme perquè a Espanya hi havia joancarlistes, però no monàrquics. Quan plegui el rei, ¿el flamant Felip VI serà capaç de fabricar monàrquics o, com a mínim, felipistes? En la resposta a la pregunta s’hi juga el tron. Juga, però, amb un element a favor: l’abdicació li permet portar la iniciativa de manera planificada.

Més continguts de

El + vist

El + comentat