Un dia històric per al teatre català

BarcelonaFamílies, jubilats, venedors de loteria i polítics van ser ahir espectadors de l'última obra del 2013 al Teatre Nacional: la Grossa de Cap d'Any. És una loteria especial perquè és un estendard de la catalanitat. La catalanitat és un dels dos eixos vertebradors de la Grossa; l'altre és el seu vessant social. El 30% dels ingressos -d'un total de 25 milions d'euros- es destinen a inversió social. La resta, el 70%, són per il·lusionar aquells que creuen en la sort, l'impost dels que no hi entenen de matemàtiques, com va dir l'escriptor Robert Heinlein.

Helena Garcia Melero, copresentadora de la cerimònia amb Xavier Graset, assegura que aquest 31 de desembre és "un dia històric" gràcies al sorteig de la loteria. És útil creure que unes boletes movent-se dins d'un bombo de plàstic són història: vol dir que tothom pot, amb una mica d'enginy, aparèixer a l'enciclopèdia. Com que és un dia històric, tres consellers presideixen l'acte: Andreu Mas-Colell (Economia), Felip Puig (Empresa i Ocupació) i Neus Munté (Benestar Social). Puig és qui vesteix més informal, com d'anar a comprar el diari i passejar el gos un dia festiu. També hi ha diputats, però no són focus d'atenció perquè no els reconeixen. Tots seuen enmig del públic perquè el poble s'hi acosti, els faci fotografies i els ensenyi les butlletes que han comprat. Quan entren els consellers, deu minuts abans d'iniciar-se el sorteig -dues hores més tard que els convidats a l'espectacle-, un sector del públic, guarnit amb estelades, mira d'arrencar un aplaudiment, però la resta de la platea no els secunda. Tampoc hi ha xiulets, cosa que segurament els del Govern agraeixen. Potser per això no deixen de somriure.

El petó de la bona sort

Abans d'iniciar-se el xou, Melero i Graset es fan un petó de bona sort i el públic fa un ooh i aplaudeix, un petit tribut a la fraternitat i a l'esperit de la TV3 de regalar petons. Tot és molt català segle XXI. Des de la posada en escena -sòbria, però un punt picant, amb colors vermells de llenceria interior de Cap d'Any- fins a les icones de l'acte, tot supura catalanitat. La capgròs de la Grossa és la protagonista indiscutible. És aplaudida amb amor i provoca riures quan apareix als vídeos promocionals petonejada per Artur Mas. Hi ha música per amenitzar la mitja hora de sorteig. Primer toquen el grup Blaumut, un quartet de pop que canten aquestes tonades nostres tan emotives, amb veu fina i vibrato de Mikel Erentxun. El cantant dels Blaumut és tan modernament català que calça unes sabatilles Munich. També canta el cor Messengers, del programa de TV3 Oh happy day. Canten la cançó que dóna nom al programa i ho fan descalços, com per remarcar la puresa i el bon rotllo de la loteria. El públic els acompanya picant de mans i l'actuació és molt celebrada. Tot queda a casa. Aquest és el missatge de la Grossa de Cap d'Any, però també d'un anunci del 1992 de Loteries de Catalunya que es projecta. Un mapa del país damunt del qual cauen pessetes i totes reboten per anar-se'n cap a Espanya. De sobte, les coses canvien: la loteria catalana fa que les pessetes es quedin a casa. Em sembla que eren monedes de 50 pessetes. El més curiós de tot és que totes cauen amb la cara del rei cap amunt i l'escut d'Espanya cap avall.

El més interessant del sorteig és la reacció del públic. Cada boleta que cau desperta els comentaris de la platea. No aconsegueixo sentir bé les opinions, però dedueixo que els números els semblen estranys, dins la lògica de la superstició de cadascú. El segon premi, el 77879, és el més comentat. Hi ha masses sets? És massa alt? Graset destaca que amics i coneguts li deien que havien comprat molts números acabats en 4. El 01714 i el 02014 van esgotar-se ràpidament. Al final, cap dels números premiats acaba en 4.

El públic treu bolígraf i llibreta cada vegada que cau un número. Alguns fan una foto amb el telèfon de la pantalla que mostra les butlletes guanyadores. Aquesta serà la tradició a partir d'ara. Però aquesta tradició és més aviat freda al costat de la grossa de Nadal. A la sortida, tres senyores em confirmen que sí, que la tradició dels nens de Sant Ildefons és més espectacular. La Teresa Albiol, "la més catalina de les tres", apunta la seva cosina Carlota, confirma que el sorteig "del Gordo" "té més emoció", però que ella creu en la Grossa perquè tot va a parar a Catalunya. La Carlota té una administració de loteria i estanc a Alella i tot li sembla bé mentre el seu negoci rutlli. La tercera, que és la tieta de totes dues, només lamenta que no els oferissin uns canapès per arrodonir les tres hores que han passat al TNC.

Jubilats i un matí diferent

Les administracions de loteria tenien invitacions per assistir a l'acte. Però no tothom era del sector. Molts jubilats de Barcelona s'hi van presentar a l'últim moment per passar un matí diferent. Sobretot hi havia pares amb criatures, com el Javier, de Mollet del Vallès, que tot hi trobar-ho "petitet", afirma que ha estat distret i s'ho ha passat bé.

Els últims espectadors del 2013 al Teatre Nacional de Catalunya marxen cap al metro o el tramvia. Segueixo la Carlota i la Teresa, que volen fer un mos a la Barceloneta. La seva tieta porta una xapa de la campanya contra les retallades. Potser a la senyora Albiol li agrada que hi hagi loteria perquè ajuda a evitar retallades. Potser ho prefereix a alternatives més racionals, com apujar impostos o combatre el frau fiscal. Com a mínim, la loteria alimenta la il·lusió.