BarcelonaCarme Menéndez està indignada, sobretot amb el seu fill. El seu fill té 14 anys i no volia anar a la manifestació per l'ensenyament. "Volia quedar-se a casa jugant a la Xbox i a la Play. No li interessa res. Però l'he amenaçat: «O m'acompanyes a la manifestació o m'emporto els cables de les consoles i el mòbil». Ha vingut". Menéndez té 54 anys i va estudiar magisteri fent classes de nit. S'ha dedicat a formar gent gran analfabeta. És una persona molt compromesa socialment i el passotisme del seu nen la desespera. "Ha estat a la manifestació vint minuts, escoltant cançons amb el mòbil, i ha marxat".
El fill de Menéndez estudia a l'escola concertada Joan Pelegrí de Barcelona. "Cap dels seus amics ha vingut, i mira que a l'escola feien vaga". Menéndez és crítica de mena. Va ser membre dels iaioflautes durant un any, però se'n va desdir perquè assegura que la cúpula del moviment acabava fent el que volia sense tenir en compte les assemblees: "Deien que jo tenia assembleïtis . Doncs ells tenien partiditis . Els que manen són del Partit Comunista". Menéndez fa un cop d'ull a la gentada que baixa com lava per Via Laietana. Admet que la mobilització fa goig, però creu que no servirà de res. "L'esquerra continua fent el mateix que fa 100 anys, i se'ns pixen. Hem d'aprendre del capital, dels empresaris. Ser tan eficients com ells. Els sindicats mateixos són un invent del capital, una elit que havia de representar els treballadors, i ja ho veus". Suna Molina i els seus amics tenen 15 anys i els descobreixo saltant d'un punt a l'altre de la manifestació pel Portal de l'Àngel. Fan onejar banderes de CCOO tot i no ser-ne membres. "Molts companys de la nostra classe no saben ni què és un sindicat. De fet, molts no saben ni què és la Lomce". Molina i els seus amics són de l'escola concertada Solc, una escola de reconegut progressisme del gens progressista barri de Pedralbes.
La imatge d'adolescents amb identificatius dels sindicats sorprenia en cada racó. Els adhesius de la CGT eren tendència entre nois i noies que estèticament semblaven fans de One Direction. Els fulletons d'informació de multitud d'organitzacions comunistes i antisistema circulaven entre joves marcats per l'acné i hormones en explosió. Hi ha clans amb samarretes de tota mena. Per sort, només començar la marxa, Núria Larroya, presidenta del Casal de Mestres de Santa Coloma de Gramenet, em fa un curset ràpid: "Les samarretes grogues són catalanes, van sorgir de Badalona. Les verdes són per l'ensenyament a l'Estat. Les taronges són contra la llei Wert. I les negres són contra les retallades en cultura".
Les tribus de l'ensenyament també es divideixen en altres subgrups: famílies, adolescents, grups de dinamització cultural -col·loquialment, gent que toca tambors-, sindicats, comunistes, independentistes i fins i tot anarquistes. El sindicat més sorollós és el d'estudiants. Els seus lemes són contundents. Alguns d'ells eren: "Artur Mas, a quina mútua vas"; " Los Borbones, a los tiburones "; "Wert, cabrón , retalla't els collons"; "Si no hi ha solució, hi haurà revolució". La Jefatura Superior de la Policía Nacional està protegida per antidisturbis i tanques. Un agent desvia els turistes amb la següent advertència: "Ens llançaran ampolles i poden prendre mal". Davant hi tenen la marea groga: pares, nens i mestres. Les ampolles i la revolució sembla que trigaran a arribar.
