Les fissures du modèle assimilationniste français

Barcelona."El model assimilacionista francès és ideal en la teoria, perquè diu que tothom forma part de França sense distinció, però grinyola a la pràctica. La idea d'igualtat s'ha pervertit". La reflexió de Flora Burchianti, politòloga francesa i investigadora del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra (GRITIM-UPF), il·lustra un model d'integració que va servir per fer gran la República -en l'acollida dels immigrants de les antigues colònies- però que ha esdevingut insuficient per atendre les necessitats dels seus fills i néts, desubicats quan l'escala social s'ha encallat. La frustració se sintetitza en la revolta del 2005 a les banlieues , un malestar que no s'ha resolt. "Podríem dir que el model assimilacionista té defectes en la branca social", exposa Ferran Camas, director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona (UdG), que admet esquerdes en el model, però que es resisteix a donar-lo per completament fracassat.

Camas entén que els joves de les banlieues "no han gaudit dels principis socials de la República" perquè han quedat "al marge del progrés". El professor considera que aquest escenari és conseqüència, entre altres motius, de la "guetització" de les famílies d'origen immigrant durant la segona meitat del segle XX, de la segregació residencial. "La República francesa basada en la igualtat no ha complert tots els seus principis", reflexiona Camas, que circumscriu el problema a l'aspecte social. Flora Burchianti, que recorda que els protagonistes del malestar són els desafavorits i no els immigrants, en fa una lectura semblant: "Per a alguns ciutadans no hi ha cap expectativa de mobilitat, és una frustració explicada en clau social i laboral". "Són joves nascuts a França, però que se senten com si no pertanyessin a França, perquè encara els consideren immigrants", afegeix la politòloga.

Legislació polèmica

França té el repte de gestionar la falta d'identificació amb la República dels qui se senten exclosos mentre els sectors més conservadors agafen l'altaveu per reclamar polítiques de portes tancades a la immigració, amb l'amenaça persistent de l'auge de l'extrema dreta. En aquest context de tensió sobre el model de gestió de la diversitat s'explica l'aprovació en l'etapa Sarkozy de la llei contra el burca, que prohibeix el vel integral a l'espai públic, o de la normativa sobre l'expulsió d'estrangers, que va portar a desmantellar col·lectivament poblats gitanos per deportar-ne els inquilins a Romania. La llei encara no s'ha derogat, tot i que l'actual govern negocia amb Romania un programa d'integració de la població romaní. "A Catalunya no s'ha traslladat el model assimilacionista francès, s'ha fet més promoció de la diversitat", explica Camas. "Aquí s'ha posat èmfasi, per exemple, en el diàleg interreligiós", corrobora Burchianti.