BarcelonaEs manté el pes de la despesa social
La despesa social, que inclou els departaments de Salut, Ensenyament i Benestar i també la renda mínima d’inserció, passa de 14.442 a 15.014 milions, i manté el pes sobre el pressupost total. D’un 71,1% aquest any 2014 passa a un 71,2%. Són 2.033 euros per habitant, per sota del nivell del 2004 tenint en compte la inflació. Salut, que té el pressupost més gran, creix un 1,5%, per sota de la mitjana del Govern. Deixant de banda la recuperació de la paga extra dels funcionaris, de fet, fins i tot hi ha un lleu retrocés del 0,3%. Ensenyament creix un 6,9%, amb 285 milions més. Sense la paga extra, però, l’increment és del 0,4%, amb 16,4 milions. Pel que fa a Benestar, el pressupost augmenta un 10,6%, amb 173,3 milions més, però 152,2 corresponen a un canvi comptable i 10,8 més a la recuperació de la paga extra. A banda d’això, el creixement és de 10,3 milions. La renda mínima d’inserció manté exactament el mateix pressupost.
Salut creix per primer cop en 5 anys
El pressupost de Salut, que inclou les despeses del departament i les transferències que fa el Servei Català de la Salut (CatSalut) al conjunt de centres ambulatoris i hospitalaris del país, experimentarà el 2015 el primer augment en cinc anys. Correspon exclusivament a la recuperació de la paga extra dels sanitaris, 126,2 milions d’euros que deixaran el pressupost global en 8.342,1 milions. Les prioritats i les actuacions, en tot cas, es mantenen invariables, i només s’afegeix com a objectiu central “la integració de la perspectiva de Salut en totes les polítiques”, fruit de la recent aprovació del Govern del pla interdepartamental de salut pública (Pinsap). En qualsevol cas, la definició del pressupost de Salut inclou sempre una certa dosi d’enginyeria financera, ja que la liquidació final se situa sempre molt per sobre del que es pressuposta. L’any 2013, per exemple, es van gastar 666,9 milions més dels 8.202,8 assignats, una variació relacionada amb la despesa farmacèutica.
Educació repeteix objectius
Ensenyament destinarà una partida de 4.276,1 milions d’euros per a educació no universitària, cosa que suposa un increment de 320 milions respecte a aquest 2014. Les actuacions, però, que fixa el Govern en aquesta matèria són pràcticament les mateixes que aquest any. Ampliar l’oferta de places a FP o desenvolupar un model d’ensenyament plurilingüe en són un exemple. En educació universitària preveu destinar 826,5 milions d’euros, un increment del 0,9% respecte el 2014. En aquest apartat també es durà a terme una política continuista. Entre els objectius que repeteix el Govern respecte a aquest any hi ha posar sobre la taula un nou model de governança i revisar el finançament de les universitats o seguir desplegant el Pla Serra Húnter (que preveu la incorporació de 500 nous professors fins al 2020) amb l’objectiu de reforçar la qualitat de la docència universitària. L’única novetat que introdueix és posar les bases per a la internacionalització del sistema universitari.
Increments mínims a Benestar
La majoria de partides del departament de Benestar Social i Família experimenten increments mínims en el projecte de pressupostos del 2015. El programa d’atenció de la dependència, el que té més pressupost, passa de 1.378 a 1.404,1 milions. El de lluita contra la pobresa, de 192,6 a 196,9 milions, i el d’atenció a la infància i l’adolescència, de 183,6 a 187,8 milions. L’únic programa que creix significativament és el de suport a la família, que passa de 16,9 a 19,4 milions, un increment del 14,8%. Per contra, la partida destinada a la discapacitat al marge de la llei de la dependència retrocedeix dels 6,3 als 6,2 milions. També baixa lleugerament el pressupost destinat a les relacions amb les confessions religioses. El d’immigració es manté congelat, malgrat la previsió de desplegar la llei d’acollida.
Prioritat per a estructures d’estat
El projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2015 dóna prioritat a estructures d’estat com els mitjans de comunicació o l’acció exterior, que creixen per sobre de la mitjana en termes relatius. La partida de mitjans de comunicació, que inclou l’aportació de la Generalitat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), puja de 301,2 a 341 milions, un 13,2% més. La de cooperació al desenvolupament -un sector molt castigat en els últims anys i que en l’últim pressupost va veure com els recursos quedaven reduïts al manteniment de l’estructura- passa dels 6,2 milions a 8,6 milions. Un increment relatiu del 38,7% en un any. Els 8,6 milions encara queden molt lluny, però, dels 15,3 de l’any 2012. La partida de relacions exteriors, que inclou el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), creix de 10,3 a 11,1 milions, un increment del 7,8%. El programa de crèdit oficial que gestiona l’Institut Català de Finances (ICF) passa de 498,4 a 517,7 milions. En aquest cas l’increment és menor, del 3,9%.
Territori augmenta per la línia 9
El pressupost del departament de Santi Vila sí que augmenta considerablement aquest 2015 amb 250,9 milions d’euros més, i 1.619,4 milions en total. Aquesta desviació no es deu només a l’augment de la partida de personal (són 16,3 milions més) sinó sobretot a les inversions en obres pendents que s’han d’acabar en els pròxims anys com la línia 9 del metro entre Barcelona i l’aeroport del Prat, i el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a Sabadell i Terrassa. De fet, les noves estacions de Terrassa es preveu que s’inaugurin a mitjans del 2015, i la L9 el 2016. L’augment de la despesa també inclou el deute dels FGC, que com les altres empreses públiques de la Generalitat ja no tenen un pressupost separat.
