La nació que trencarà el glaç

Queda un any per al referèndum i el suport al no es redueix. Molts dels que dubtaven ara volen un estat propi. I els que ja ho tenien clar no es mouen. El govern escocès és un del més ben valorats d'Europa -Espanya és l'últim-. A més, els que li donen suport creuen que l'executiu de Salmond és el que hauria de prendre totes les decisions que afecten Escòcia. Tot i aquests indicadors positius, l'SNP té un repte titànic. Ha de convèncer la majoria que no tingui por i que confiï en un partit que no ha fallat mai ni al país ni a la seva gent.

L'SNP, capgirant la seva tradicional posició en contra de l'OTAN, ha demostrat a Occident que Escòcia serà un actor internacional responsable i madur. La UE roman discreta sobre el cas escocès. Sap que no tindria sentit expulsar el productor més important de petroli de la Unió. I sap que establirà un precedent.

Ara toca acabar de convèncer la societat que una Escòcia independent s'allunyarà del model britànic conservador, privatitzador i classista per ser una societat socialdemòcrata, de tall nòrdic, amb serveis públics de qualitat, amb energies netes i, sobretot, eficient i competitiva en l'àmbit dels negocis. Tot plegat, una estratègia basada en un futur millor. Tot el contrari de l'estratègia, sempre desesperada, de la por emprada per la campanya del no, liderada per polítics del passat que només ofereixen engrunes a una nació que es torna a aixecar.

Més continguts de

El + vist

El + comentat