L'extresorer diu que el PP encara pagava en negre el 2010

BarcelonaCom un degoteig corrosiu, els titulars periodístics es van anar encadenant ahir a mesura que avançava la declaració explosiva de l'extresorer del PP Luis Bárcenas davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz. Bárcenas va evidenciar des del primer minut de la declaració un gir de 180 graus en l'estratègia de defensa. Ahir va obrir la caixa dels trons davant de Ruz i donava resposta a algunes de les principals qüestions per resoldre.

Així, Bárcenas va assegurar que va pagar sobresous en efectiu i en negre al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, els anys 2008, 2009 i 2010. Un autèntic míssil a la cúpula dels populars que té una rellevància afegida: Bárcenas va ser imputat pel cas Gürtel i apartat de la tresoreria del PP el 2009, de manera que, si es demostressin els pagaments fets el 2010, es confirmaria que va seguir exercint malgrat que oficialment ja havia estat apartat del càrrec de tresorer. En concret, Bárcenas va assegurar que el 2010 havia entregat 25.000 euros en negre a Rajoy i Cospedal al seu despatx, en bitllets de 500 euros. Però també va reconèixer que no pot aportar rebuts dels pagaments, perquè, segons la seva versió, "ni als donants ni als receptors se'ls exigien rebuts".

Ara bé, sí que va aportar el rebut d'un cobrament de 200.000 euros el 2007 de l'empresa Sufi al PP de Castella-la Manxa, presidit llavors per Cospedal, a canvi de l'adjudicació del servei d'escombraries a Toledo per set anys i per un valor de 43 milions. Cospedal va negar rotundament que Bárcenas hagués entregat cap comissió al gerent del PP de Castella-la Manxa, com havia assegurat poca estona abans l'extresorer popular i focus de la discòrdia.

Bárcenas, que va centrifugar responsabilitats cap a l'altre extresorer, Álvaro Lapuerta, va relatar que el sistema que es feia servir al partit consistia en el pagament de comissions per part d'empresaris a canvi d'adjudicacions públiques. "Vosaltres ens ajudeu amb les campanyes electorals i nosaltres amb els contractes", va resumir Bárcenas. Aquests moviments són els que figuren en els papers manuscrits, dels quals, ahir sí, va reconèixer l'autoria, un per un. També va revelar que el president de la constructora OHL, Juan Miguel Villar Mir, es va mostrar interessat a donar 300.000 euros al PP poc abans de les eleccions del 2011. Una donació il·legal que Villar Mir tenia "molt interès" que Rajoy i la cúpula del PP coneguessin.

El sistema heretat de Naseiro

L'imputat va comparèixer amb vestit i corbata, però emmanillat. Continua en presó provisional sense possibilitat de fiança. Més enllà dels sobresous, doncs, Bárcenas confirmava ahir al jutge Ruz que el PP feia almenys 20 anys que es finançava de manera irregular -els papers manuscrits corresponen a la comptabilitat en negre entre el 1990 i el 2008- amb donacions d'empreses que "no respectaven els límits legals". De fet, el també exsenador del PP va assegurar que aquesta manera d'actuar s'havia heretat del també extresorer Rosendo Naseiro -que va donar nom al cas Naseiro-, que el 1990 va ser absolt dels delictes de finançament il·legal, suborn i compra de vots. Luis Bárcenas va aportar ahir nombrosa documentació, inclòs un llapis de memòria que, segons va explicar, conté tota la informació d'un dels ordinadors que no va arribar a endur-se del seu despatx de la seu del PP.

Intents de silenciar-lo

Luis Bárcenas va confirmar davant el jutge la informació que publicava ahir El Mundo sobre els intents del PP de fer-lo callar. Segons la versió de l'extresorer popular, advocats pròxims al PP li van arribar a demanar que elaborés una comptabilitat en negre falsa per desacreditar les fotocòpies de l'original -ara en mans del jutge Ruz- que va publicar El País . Segons la seva versió, en aquest procés hi ha hagut fins a tres reunions amb advocats "enviats" pel PP. En una d'elles va assegurar que li havien ofert 500.000 euros a canvi que retirés la denúncia contra el PP per acomiadament improcedent. L'última de les reunions assegura que va ser el cap de setmana passat, ja a la presó de Soto del Real. Allà, sempre segons la versió de l'imputat, va rebre la visita d'un advocat -no el va voler indentificar- que li va advertir que, si parlava, la seva dona aniria a la presó, mentre que, si callava, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, seria destituït abans de les vacances d'estiu. Bárcenas apunta Gallardón com un dels responsables que la fiscalia no hagi suavitzat l'acusació sinó tot el contrari. El curiós del cas és que, segons Bárcenas, la reunió a Soto del Real va ser al despatx del subdirector de la presó, que hi era present. Ahir Institucions Penitenciàries va negar aquest relat.

Aznar, salvat

De la declaració davant el jutge en destaca un altre detall gens menor, si més no de cara a la lectura política dels esdeveniments. Bárcenas va negar davant el jutge haver entregat mai diners a l'expresident José María Aznar, segons les fonts judicials presents en l'interrogatori. Un interrogatori que, per cert, va afegir més feina ahir a Pablo Ruz. El jutge de l'Audiència Nacional va obrir una peça separada per investigar la filtració de part de la declaració via Twitter. Es referia als missatges publicats en el compte Observatori DESC que signa un dels advocats de l'acusació particular, Jaume Asens. L'advocat, que no era present en la declaració, va publicar missatges, precedits de l'etiqueta #BarcenasDirecto, com ara: "Bárcenas va a degolla contra Rajoy i Cospedal. ¿Haurien de ser els següents a declarar? Ho estudiarem". Sigui com sigui, ahir el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, va deixar clar que "aquestes decisions les prenen sempre els fiscals". Avís per a navegants.