La primera derrota de Bauzá

Mai com ara s'havia qüestionat, al mateix PP i al carrer, la manera de governar del president balear

Poc es pensava el president de les Balears, José Ramón Bauzá, del PP, que l'aplicació del seu decret de tractament integrat de llengües (TIL) acabaria provocant una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden, la vaga més important que ha viscut mai l'ensenyament de les Illes i una mobilització insòlita per la seva transversalitat. Ahir no es protestava només contra la política lingüística o educativa del Govern Balear, sinó, sobretot, contra una manera de governar des de la supèrbia i basada en la imposició. Malgrat la seva majoria absoluta, el president ja té problemes seriosos.

Bauzá, obsessionat a reduir el paper del català, confiava que la seva nova mesura per retallar-lo, ara amb l'excusa d'introduir l'anglès, només aixecaria el rebuig de la "minoria catalanista", que diria ell. S'equivocava. No va calibrar que la mesura no s'aplicava aïllada sinó en un context determinat i acompanyat d'actuacions que posen en evidència el tarannà democràtic de l'executiu autonòmic.

Plou sobre mullat

El TIL arriba després que el Govern Balear ja hagi evidenciat una fixació per rebaixar el paper de la llengua pròpia. S'aplica en un context de fortes retallades en l'educació, que fan perillar el model d'ensenyament públic. S'executa sobre un sector ja castigat, el dels mestres i professors, que ha patit rebaixes de sou, de recursos i de personal, i que veu qüestionada la seva autoritat amb constants atacs del PP. S'acompanya amb decisions polèmiques, com els expedients sancionadors a tres directors d'institut de Maó i la invenció d'un decret llei per burlar la suspensió en l'aplicació del TIL decretada per la justícia. I, sobretot, s'imposa sense tenir en compte l'autoritat dels mestres, una referència per a les famílies. Tot plegat ha generat una reacció que no s'havia vist mai contra el govern.

Els alcaldes del PP, que viuen més a prop dels ciutadans, han hagut de ser els que han fet notar a Bauzá que la indignació es contagiava i que ja hi havia votants seus que eren "portadors del virus". Aquesta és una de les principals novetats del conflicte, la transversalitat dels que protesten. Bauzá ha trepitjat massa ulls de poll.

És un president hermètic, molt segur d'ell mateix. L'oposició li veu un punt de messianisme i el dibuixa com un enviat que ha vingut a complir una missió: acabar amb el que dins el seu partit alguns anomenen la "dictadura catalanista". Els alcaldes del PP li han fet de nexe amb la realitat. Han votat mocions crítiques amb la gestió que fa el govern del conflicte educatiu i han fet manifestacions que surten del to habitual d'un partit monolític d'ençà que ell el presideix. Les veus discrepants, habituals dins de l'esquerra, sorprenen al PP. De moment, però, només són això: veus discrepants.

Aquestes crítiques, sumades a una vaga insòlita dels mestres i professors que fa dues setmanes que dura -amb la complicitat de moltes famílies i d'altres sectors socials-, han fet moure el govern. Educació, de fet, no ha començat a negociar fins ben entrada la vaga, quan els quadres del PP disparen les alarmes.

Bauzá arriba tard

El president fa tard. I perd. És la seva primera derrota política. Fins ahir, no havia perdut mai. Ni com a alcalde de Marratxí, ni com a aspirant a presidir el PP, ni com a president del partit i del govern. Mai abans en aquests dos anys s'havia vist qüestionat com ara, tant internament com en l'àmbit social, no només la seva política educativa sinó la seva gestió política. Una manera de governar que s'ha caracteritzat per un menysteniment del Parlament (ha aprovat 25 decrets llei en dos anys esquivant el debat parlamentari) i altres institucions democràtiques (ha pressionat el Consell Consultiu i l'ha ignorat amb el TIL, per exemple, i ha fet el mateix amb la universitat i, fins i tot, amb els tribunals).

Però la primera derrota de Bauzá no l'ha propiciat l'oposició, sinó una altra de les novetats d'aquest conflicte educatiu: un moviment social que guarda similituds amb el que ha propiciat la Via Catalana. L'Assemblea de Docents, una plataforma assembleària de mestres i professors, ha passat per damunt dels sindicats, que s'han hagut d'adaptar a una nova realitat, i ha marcat l'agenda també als partits. Al Principat, Artur Mas intenta no despenjar-se del moviment social. A les Balears, Bauzá s'enfronta a la marea verda . Després de la derrota, evidenciada en una forta contestació social al carrer, caldrà veure com reacciona el president i la magnitud del desgast. Ara haurà de buscar l'acord amb una comunitat educativa enfortida per la multitudinària manifestació d'ahir.

Més continguts de

El + vist

El + comentat