THE NEW YORK TIMESAls Jocs Olímpics de Londres, al lema de l'antigor "Més ràpid, més alt, més fort" caldrà sumar-n'hi un altre. Seran els primers Jocs de l'era de les xarxes socials, o, com alguns ja els anomenen, els Socialímpics . Fins i tot el COI, que sovint s'endinsa en el futur amb molta cautela, ho té assumit.
Les xarxes socials ja fa uns quants Jocs que estan operatives, incloent-hi els d'Estiu a Pequín el 2008 i els d'Hivern de Vancouver del 2010. Twitter es va fundar el 2006, YouTube el 2005 i Facebook el 2004. En un sentit més ampli, els mitjans socials arrenquen fins i tot més enrere: els blogs es remunten almenys als anys 90.
Però és en els quatre anys que han passat des de Pequín que l'ús de les xarxes socials ha esclatat. Facebook ha passat de 100 a 900 milions d'usuaris. Twitter ha saltat de sis milions fins a 150 milions. Molta més gent té ara smartphones , així que poden reaccionar de manera immediata al que vegin a l'estadi, l'arena, la pista, la piscina, el ring o el velòdrom. Clarament, els Jocs de Londres seran tuitejats, etiquetats, bloguejats, comentats a Facebook, etcètera, com cap altra edició anterior.
A Pequín els organitzadors no tenien ni tan sols una presència coordinada a les xarxes. Aquesta vegada hi ha un hub per ajudar els fans de trobar si els seus atletes són a Facebook o Twitter.
"Estem a l'inici d'una nova era de compartir i connectar, i Londres 2012 posarà en marxa els primers Jocs Olímpics conversacionals gràcies a les xarxes socials i a la tecnologia", diu Alex Huot, el cap de xarxes socials del COI.
Els atletes, connectats
Els atletes han entrat a Twitter i Facebook amb un entusiasme considerable. És estrany el competidor que no té un perfil activat, monitoritzat 24 hores al dia, ja sigui per ell mateix o per un agent.
Els espònsors olímpics encara són més actius. Procter&Gamble ha deixat anar una iniciativa de gran abast als social media . És la campanya Gràcies, mama , en la qual se subratlla el rol ocult que tenen les mares en les vides dels atletes olímpics (i també dels simples mortals). Tot i que la campanya va començar amb un espot de televisió, de seguida va esdevenir un fenomen a les xarxes socials. El vídeo de l'anunci ha estat vist més de 25 milions de vegades a YouTube i altres webs, segons la companyia. Anthony Burgess-Webb, fundador de Sociagility, una agència a Londres que analitza l'activitat de les marques a les xarxes socials, explica: "Sens dubte, qualsevol publicista seria tonto de deixa passar el tros de pastís de les xarxes socials".
Aquesta febre per compartir i connectar està creant també alguns maldecaps nous. N'hi ha que remuguen, per exemple, per les restriccions que els organitzadors dels Jocs han imposat en el més lliure dels formats mediàtics.
Tuits sí, però amb límits
Els comitès olímpics locals defensen aferrissadament els seus patrocinadors de les altres marques que intenten pujar de franc al tren amb alguna argúcia. Els Jocs de Londres han activat una legislació especial per intentar evitar aquests casos.
Enguany les regles inclouen algunes previsions per a les xarxes socials, i detallen què poden fer i què no. Entre les accions censurades hi ha l'ús de certes combinacions de paraules en un mateix tuit, per exemple. Els atletes i els espectadors s'enfronten també a limitacions. Ni els uns ni els altres tindran permís per publicar vídeos de les proves als fòrums online . Els participants sí que poden publicar posts al Twitter, però han de ser "en primera persona, en format de dietari personal i en cap cas en el rol de periodista", diuen les guies. "No han d'informar de la competició ni comentar les activitats d'altres participants o persones acreditades, o revelar informació que és confidencial o privada en relació a qualsevol altra persona o organització".
Un Facebook indiscret
Ja abans que hagin començat els Jocs, alguns atletes han tingut problemes. Una parella de nedadors australians, Nick D'Arcy i Kenrick Monk, van ser expedientats per la federació nacional del seu país després de penjar una fotografia al Facebook en la qual posaven amb armes durant una visita a una armeria dels Estats Units. Els han prohibit fer servir les xarxes socials durant els Jocs i els van avisar que els farien tornar a casa immediatament després d'enllestir la seva prova.
¿Seran capaços els organitzadors de fer complir les normes, amb milions de missatges de Twitter i Facebook tenint lloc a temps real, a escala global? Stanislas Magniant, expert en xarxes socials de MSL Group, una agència de relacions públiques parisenca, diu que els organitzadors hauran de centrar-se probablement en les violacions més flagrants de les normes, com ara vídeos generats per espectadors que mostrin una part substancial d'un esdeveniment esportiu.
Hauran de fer els ulls grossos, en canvi, a algunes de les transgressions, ni que sigui per comptar amb la complicitat dels seguidors dels Jocs. "És una línia fina", ha dit. "Hi ha un esforç important per posar tota la carn a la graella en el tema de xarxes socials, però és un esforç molt controlat".
