BARCELONANomés Mariano Rajoy sembla que es qüestiona a hores d'ara -almenys de portes enfora- la conveniència d'un segon rescat per a Espanya (després del destinat al sistema bancari). No obstant, per primera vegada aquesta setmana el govern espanyol ha admès -en boca del número dos d'Economia, Fernando Jiménez Latorre- que està en converses amb Brussel·les per trobar l'opció "més beneficiosa per a l'economia espanyola".
De totes maneres, el principal dubte del president del govern no és si demanar o no el rescat -els mercats ho donen per descomptat des de fa setmanes-, sinó quan fer-ho i, sobretot, a quin preu. Aquests són els cinc principals motius que estan frenant el líder de l'executiu espanyol, que sempre s'ha vantat de gestionar bé els tempos polítics. Des que està a la Moncloa, no obstant, no sempre ha estat així.
1. Condicionalitat
S'intenta minimitzar la factura a una economia escanyada
Rajoy insisteix que farà el que li sembli millor "per als interessos generals dels espanyols". Això vol dir que el president espanyol intenta que els socis de l'euro, amb qui ha multiplicat les seves cites després de l'estiu, no imposin a Espanya noves mesures macroeconòmiques més enllà de les compreses en els plans d'ajust aprovats i en els pressupostos del 2013. N'hi ha que pensen que és l'única via possible perquè el rescat espanyol funcioni, ja que Espanya ja encadena nombroses mesures estructurals i no té gaire marge per a noves retallades. L'Eurogrup, el governador del Banc d'Espanya i la patronal CEOE ja han qüestionat les previsions del govern.
Els socis més estrictes -Alemanya, Finlàndia i Holanda- volen més ajustos. No entendrien un nou rescat sense mesures addicionals, que podrien passar per tocar les pensions (fent efectiva ja la jubilació als 67 anys) i retallar funcionaris i en sanitat.
2. Merkel
A la cancellera li interessa frenar l'auxili a Espanya
Una informació de l'agència Reuters apuntava que Espanya podia sol·licitar el rescat aquest mateix cap de setmana. Aquesta imminència sembla que no té el vistiplau de la cancellera alemanya, Angela Merkel, a qui agradaria agrupar els rescats de Grècia (en aquest cas, el tercer auxili financer), de Xipre i l'espanyol. El motiu és ben senzill: cada vegada que Merkel dóna llum verda al rescat d'un dels socis de l'euro ha de demanar permís al Bundestag, i els ciutadans alemanys ja comencen a estar una mica tips de sortir a l'auxili dels socis del sud. A més, els anteriors rescats ja han passat factura a Merkel a les eleccions federals, i ara falta menys d'un any per a les generals.
Aprovar ara un rescat per a Espanya pot suposar un enduriment de les condicions, cosa que Rajoy vol evitar. Berlín ja va donar una mostra de la seva impaciència amb Madrid fa uns dies en interpretar lliurement els acords de l'Eurogrup del juliol i dinamitar la recapitalització directa de la banca espanyola amb la carta conjunta amb els governs de Finlàndia i Holanda.
3. Eleccions
Rajoy vol evitar pagar un preu polític a Galícia i al País Basc
El president espanyol no té els ulls només a la resta d'Europa. El 21 d'octubre el PP té el repte de revalidar la majoria absoluta a Galícia, la terra de Rajoy. Les enquestes concedeixen altre cop aquesta majoria a Alberto Núñez Feijóo, però Rajoy vol evitar que el rescat arribi abans d'aquesta data i es converteixi en un plebiscit sobre nous ajustos. Després de perdre el govern d'Astúries i de l'agra derrota a Andalusia, el PP no vol sorpreses d'última hora.
El mateix dia hi ha eleccions al País Basc, on previsiblement els populars deixaran de ser decisius. Les eleccions catalanes del 25 de novembre són una altra cita a tenir en compte, però aquí l'estratègia de Rajoy donaria un tomb. Amb el debat sobre l'estat propi en l'epicentre de la campanya, a Rajoy podria interessar-li demanar el rescat en plena cursa electoral precisament per reiterar, tal com va dir al president Artur Mas quan li va demanar el pacte fiscal, que ara és el moment d'anar plegats contra la crisi i no d'iniciar aventures en solitari.
4. I si no cal?
La davallada de la prima dóna aire al govern espanyol
L'anunci del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, de comprar deute dels països amb problemes el 6 de setembre va servir per alleugerir la prima de risc espanyola -el sobrecost respecte al bo alemany a deu anys-, que el 27 de juliol va tancar en el màxim històric dels 638 punts. Divendres va tancar sobre els 416 punts, amb el bo espanyol a deu anys al 5,69% (lluny del 7% a què va arribar). No obstant, Rajoy admet que Espanya segueix pagant massa pel seu deute.
Per exemple, la rescatada Portugal va arribar a col·locar deute al juliol més barat que l'espanyol. Si prenem de referència les emissions de deute a dos anys, el Tresor espanyol va col·locar la setmana passada bons al 3,39%, mentre que França va fer-ho dues setmanes abans a un tipus d'interès del 0,20% i Itàlia, en les mateixes dates, va pagar un 2,53%.
Pel que fa al deute privat, les petites i mitjanes empreses espanyoles paguen el doble que les alemanyes per un préstec, segons les dades del BCE. Concretament, el cost d'un crèdit bancari de fins a un milió d'euros amb un venciment d'un a cinc anys es va situar a l'agost al 6,61% per a Espanya, enfront del 4,15% de mitjana a l'eurozona. No es pagaven uns interessos tan alts des de l'octubre del 2008, en plena tempesta financera per la fallida de Lehman Brothers. Aquest tipus d'interès suposa un greuge competitiu respecte a les pimes alemanyes (3,81%), franceses (4,02%) i italianes (5,83%). El retorn del crèdit assequible només és possible si la prima de risc es relaxa.
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va dir dijous en una conferència a Londres que Espanya "no necessita un rescat", una afirmació que va provocar rialles entre l'auditori. I és que el govern espanyol fa setmanes que especula amb la idea que la treva dels mercats pot fer innecessari un rescat, però al mateix temps sap que, si els inversors deixen de donar-lo per descomptat, tornaran les turbulències.
5. Estigma
¿Espanya entraria al mateix sac que Grècia, Portugal i Irlanda?
Rajoy, que en campanya electoral ja havia assegurat que no acceptaria rebre ordres de Brussel·les, encara deia fa un mes: "No permetré que em diguin en què he de retallar". La pèrdua de sobirania en favor dels socis de l'euro és evident, però la Moncloa no vol que ho sigui encara més. I encara menys vol posar-se al mateix nivell que Grècia, Portugal i Irlanda, que han requerit un rescat total de la seva economia.
