PeriodistaUn republicà hauria tingut ahir la temptació de sentir-se eufòric davant l’anunci d’abdicació del rei Joan Carles. Però la seva decisió deixa en l’aire molts elements que provoquen més aviat inquietud. En primer lloc, abdicar ha estat un acte arbitrari. No ha estat la decisió de cap majoria parlamentària.
En segon lloc, el nou cap d’estat serà proclamat de manera automàtica després d’un tràmit a les Corts. Serà el primer fill mascle del rei i no el més gran dels tres (la infanta Helena). Adéu, doncs, al principi d’igualtat entre homes i dones.
En tercer lloc, el nou cap d’estat serà l’encarregat de gestionar el conflicte de sobirania amb Catalunya. Se’ns ha dit sempre que el rei estava legitimitat pel referèndum de la llei de reforma política i per haver frenat el cop d’estat. Quina legitimitat té, doncs, el príncep Felip per regnar, més enllà d’haver nascut sent qui és?
En quart i darrer lloc, en l’anunci del recanvi de cap d’estat, Mariano Rajoy ha sostret als mitjans la capacitat de fer preguntes i ha reforçat la sensació que vivim sota una democràcia tutelada.
Espanya ha demostrat un cop més al món les seves mancances democràtiques. Ara haurem de confiar en la gràcia del nou monarca per resoldre els nostres pobres afers mundans. Hi ha coses que sembla que no canviaran mai.
