Aquesta és una història d'encerts i errades. Una malaltia així deixa fora de joc i trobar la mesura justa costa molt. Els periodistes, jo el primer, hem fallat molt en la recerca de l'equilibri entre informar i respectar. La directiva, en altres ocasions poc sensible, ha navegat entre la recerca d'un pla B i el suport a Vilanova, tasca gens fàcil. I l'actitud d'alguns jugadors quan Tito era a Nova York no va ser la millor. Vilanova s'ha mantingut ferm fins que els metges li han dit que calia parar. La seva renúncia posa el Barça en un escenari complicat en què tothom haurà d'aprendre de les errades fetes. Un vestidor madur. Una directiva valenta. Un entorn crític sense ser demagògic. Un club unit, com el dia en què tothom va aplaudir el nomenament de Vilanova, l'home que ha viscut amb passió aquest somni i marxa en una època amb risc de fractura social.
