Un servei a la pàtria

Les personalitats polítiques i nacionals pujaven i baixaven de la llotja VIP. La cordialitat domina entre els representants del poble

Xavi Brunet és un senyor de Parets del Vallès que ahir va fer el seu particular servei a la transició nacional. Cada vegada que un polític pujava a la galeria de premsa a fer declaracions, Brunet desplegava la seva estelada i improvisava un decorat independentista davant les càmeres. Brunet s'asseia a la graderia més elevada del Camp Nou amb el seu amic Enric Subiron, que portava el braç enguixat. Se'l va trencar la nit de Sant Joan baixant el Canigó amb la flama. Patriotes de pedra picada que van fer la seva primera posada en escena davant les càmeres amb la vicepresidenta, Joana Ortega. A un home de Sant Quintí de Mediona, intrigat pel núvol de periodistes, en veure Ortega se li escapa un "Cagum déu!" Li pregunto per què renega. "Que no ho veus? És la Llanos de Luna!"

Les personalitats polítiques i nacionals pujaven i baixaven de la llotja VIP. S'asseien per procedència institucional: els organitzadors, el Govern i els sindicats, davant de tot; darrere, els partits i grups parlamentaris; ajuntaments a la dreta, expresidents del Parlament a l'esquerra, i així. Baixo a observar els pròcers de Catalunya quan Dyango i Pep Sala entonen el Boig per tu . Irene Rigau i Santi Vila, colze a colze, improvisen una coreografia, movent els cossos d'esquerra a dreta mentre canten emocionats la lletra. Els secunda gairebé tota la llotja: Francesc Homs, Ferran Mascarell, Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull s'ho passen pipa amb Sau.

Excepte en moments puntuals com aquest, els polítics mantenen un perfil més baix, concentrats en el mòbil. A partir de les deu, la llotja es va buidant a estones. Els fixos a la cadira són els més fidels, tot i que les càmeres enxampen per exemple Germà Gordó sol a la seva cadira, badallant i mirant al cel.

La cordialitat domina entre els representants del poble. Abans de començar el concert descobreixo Turull acompanyat de Josep Maria Vila d'Abadal entrant a l'estadi. David Fernàndez arriba poc més tard amb l'escriptor Julià de Jòdar. El diputat de la CUP s'equivoca d'entrada i una hostessa els ha d'adreçar pel camí correcte. A la llotja, Fernàndez s'asseu entre Julià de Jòdar i l'advocat sindicalista August Gil Matamalà, pare de l'actriu Ariadna Gil.

Amb el periodista Christian Reino calculem que a l'estadi hi ha unes 30.000 banderes. A la llotja de les personalitat només en veig dues: una senyera que una senyora guarda sota el cul i l'estelada de Marta Rovira. La secretària general d'ERC la llueix en els punts àlgids de la vetllada, sobretot quan toca l'Elèctrica Dharma i decideix aixecar-se per ballar a cor què vols.

Des del migdia que els voltants del Camp Nou ja bullien de paradetes que venien banderes, gorres i mocadors. Fora de l'estadi hi havia voluntaris distribuint propaganda nacionalista de diverses organitzacions. L'únic que em dóna un pasquí no polític és un noi subsaharià que reparteix publicitat de l'empresa SoloBungalows.com.

En una de les entrades, arribant per Travessera de les Corts, uns nois que surten de jugar a bàsquet xiulen l'himne espanyol per provocar la parròquia. Ningú els diu res. Des d'aquesta entrada accedeixo al Parc Disney de l'independentisme, una fira de marxandatge amb samarretes, ulleres, espardenyes, bolígrafs, davantals o corbates amb l'estelada. Els meus objectes favorits són les xancletes catalanes Flip -"Calcem els teus somnis"- i el rellotge Oniri.cat -"El primer rellotge digital en català"-. Tot i aquests productes tan atractius, l'oferta més sorprenent del concert és el combinat especial que oferien als bars, gentilesa del grup Sehrs: ginebra, rom i whisky per 7 euros. Era la combinació ideal per agafar un bon pet, això sí: per la pàtria.

Més continguts de