La sortida de to d’Arias Cañete obre la campanya

Enviat especial a ValladolidCares llargues ahir al PP. El debat de dijous ja els havia deixat una mala sensació i el comentari sobre les dones que va fer ahir Miguel Arias Cañete va acabar de reblar el clau. A l’equip de comunicació del candidat popular, però, estaven convençuts que tot plegat seria com un xàfec d’estiu: intens però fugaç. El cert és que ahir el PSOE va aconseguir marcar per primer cop l’agenda electoral, que sembla que ha desvetllat justament amb el cara a cara televisat. La sortida de to de l’exministre d’Agricultura obre la campanya i fa encara més imprevisible el resultat als comicis del dia 25.

La polèmica va esclatar a primera hora del matí en una entrevista a Antena 3. Arias Cañete sabia que no havia estat fi al cara a cara amb la seva contrincant, la socialista Elena Valenciano. Va llegir molt les notes que portava preparades -tot i que el PP ven la imatge de polític experimentat, que té la lliçó apresa-, va dubtar en alguns moments i, sobretot, va deixar que la candidata de l’oposició portés la iniciativa. Amb aquesta motxilla a sobre va arribar al programa de Susanna Griso, en què va intentar justificar-se: “El debat entre un home i una dona és molt complicat. Si fas un abús de superioritat intel·lectual, o el que sigui, sembla que ets un masclista que està acorralant una dona indefensa”. El guió dels conservadors acabava de saltar fet a miques.

“Llavors, què fem? Fora les dones del debat?”, li va preguntar via Twitter Valenciano. La sala de màquines del carrer Ferraz es va posar a treure fum. La relliscada del PP, favorit a les enquestes, deixava a un segon terme el discurs de l’herència econòmica rebuda -en què els socialistes es veuen obligats a nedar a contracorrent- per posar al primer pla la igualtat de gènere. A més, permetia a la formació d’Alfredo Pérez Rubalcaba subratllar que els dos grans partits espanyols són diferents i allunyar l’ombra de la gran coalició que va promoure Felipe González, que ahir mateix es penedia de la seva “inoportuna” frase. Al PP admetien amb resignació que ahir tenien la batalla perduda perquè el tema central eren, inevitablement, els drets civils, el terreny en què l’esquerra es mou bé. Casualitats d’agenda, ahir feia campanya l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Rajoy torna a l’economia

Arias Cañete es va veure obligat a provar d’esmenar com va poder la patinada. De ruta per demanar el vot a Castella-la Manxa va elogiar la feina de tres dones del seu partit: la ja desapareguda Loyola de Palacio, de qui va dir que havia après tot el que sap d’agricultura; Isabel García Tejerina, la ministra que l’ha rellevat al capdavant del departament, i María Dolores de Cospedal, presidenta de la comunitat autònoma i de qui va dir que dirigeix de manera “magistral” el PP.

El vespre a Valladolid, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va passar de puntetes per la qüestió. Ara bé, va enviar un missatge clar als seus perquè es treguin la son de les orelles, engeguin el cotxe del voral on s’ha encallat i el tornin a fer circular pel carril de l’economia. Per això, els va recordar que les “dues grans notícies” dels últims dies només tenen a veure amb el creixement i la recuperació: aquest és el fil argumental que els conservadors necessiten reprendre. Segons el cap de l’executiu espanyol, hi ha dos fets que cal subratllar: que Espanya és el país de la Unió Europea on més s’ha reduït l’atur l’últim any i que creix més que la mitjana de la zona euro. “Crec que no hem de deixar que els socialistes arruïnin la recuperació com al seu dia van arruïnar el país”. Per intentar injectar optimisme a una militància que ahir estava desconcertada -fins i tot alguns dels dirigents- va prometre que al final de la legislatura deixarà una situació “infinitament millor” de com la va trobar el 2011.

La seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va haver de fer front a la polèmica després del consell de ministres. Va dir que ella ha hagut d’aguantar molts comentaris i “ningú en va dir res”.

En una campanya com la d’aquestes eleccions al Parlament Europeu, de format tan previsible però de conseqüències tan incertes a Catalunya i a Espanya, qualsevol cop de volant ho capgira tot. I cap partit va poder quedar al marge del debat, de grat o obligat pels periodistes. Fins i tot el Financial Times s’hi va referir.

Rebuig generalitzat a Catalunya

El secretari general del PSOE va definir les paraules del seu rival polític com una expressió de “masclisme de mal perdedor”. La interpretació que en fan és que Arias Cañete deixava entreveure que s’havia deixat guanyar al debat per no incomodar una candidata dona. En la mateixa línia que Pérez Rubalcaba es va pronunciar Javi López, del PSC. Els socialistes, com ja va apuntar Valenciano al cara a cara, van subratllar que no era un comentari aïllat perquè, en una altra ocasió, l’extitular d’Agricultura havia comparat les dones amb el regadiu.

El candidat de CiU, Ramon Tremosa, ho va titllar de “falta de respecte molt gran” i de “signe de debilitat”. Per Josep-Maria Terricabras, d’ERC, són “impresentables” i més pròpies del segle XVI que del XXI. Ernest Urtasun, d’ICV-EUiA, també es va afegir a la crítica generalitzada de la resta de formacions catalanes i va assegurar que Arias Cañete mereix ser “castigat a les urnes”.

Avui Rajoy serà a Barcelona. El procés català, previsiblement, passarà a ocupar la primera posició. Al PP hi ha qui confia que l’afirmació d’Arias Cañete sigui un xàfec intens però passatger.