Al mes de juliol de l’any 2011 Artur Mas aprovava, amb el suport entusiasmat del PP, els seus primers pressupostos. Pretenien ser exemplars. Malgrat haver heretat un deute de 35.600 milions d’euros, CiU confiava que la recepta ortodoxa seria capaç de sanejar els comptes de la Generalitat: els pressupostos baixaven per primera vegada en la història malgrat que s’havia eliminat un impost (el de successions). CiU era optimista: només preveia un parell d’anys de sacrificis fins que l’economia remuntés.
Tres anys i mig després, l’escenari és el contrari. El menys important és que CiU no tingui suports per aprovar els pressupostos del 2015. L’important és que ja no creu que sigui possible sanejar la Generalitat autonòmica, que té un deute, tot i les retallades aplicades, de més de 62.000 milions. Ja no es pretén l’exemplaritat: la despesa torna a pujar i s’invoca un deute històric de dubtosíssima materialització. No són uns pressupostos realistes perquè ja no hi ha fe en el futur de l’estat de les autonomies.
