Els usuaris de BlackBerry, els més perplexos

El president de BlackBerry, John Chen, va declarar la setmana passada a Fox Business que l’empresa deixarà de treure al mercat quatre models nous de telèfon cada any com fins ara i reduirà aquesta xifra a només dos, “o fins i tot a un”. Als usuaris habituals dels seus aparells se’ns van disparar totes les alarmes, sobretot perquè el BlackBerry més recent, el Leap que va presentar el febrer a Barcelona, és un smartphone genèric de gamma mitjana-baixa exclusivament tàctil, sense cap atractiu per als usuaris acostumats al teclat físic que formen el reducte dels fidels a la marca, i que ni tan sols fabrica la mateixa empresa: se n’ocupa Foxconn. Les declaracions de Chen suposen poc menys que l’abandonament d’un mercat, el dels telèfons avançats, que BlackBerry havia arribat a dominar de manera aclaparadora. Però això era abans de l’arribada de l’iPhone, i posteriorment d’Android, que han aconseguit convèncer la majoria dels humans connectats que cal donar preferència a l’entreteniment per sobre de la productivitat.

BlackBerry també ha fet molt per afavorir-ho. Va trigar a assumir la preferència del mercat de consum per les pantalles tàctils -més avantatjoses per als fabricants que per als usuaris: permeten vendre el mateix aparell a tots els països sense haver de preveure’n versions locals- i quan va reaccionar, ho va fer amb un sistema operatiu completament nou, basat en la plataforma industrial QNX i tan innovador i eficient com mancat d’aplicacions, amb un catàleg de títols ridícul davant els d’iOS i Android. En realitat, BlackBerry tenia un roc a la faixa: la possibilitat d’executar en els seus telèfons pràcticament qualsevol aplicació creada per a Android. Tot i això, va preferir no explicar-ho gaire, per promoure la creació de títols específics, però els desenvolupadors no van córrer precisament a fer-ho. I ara, que la versió actual del programari BlackBerry ja inclou la funció d’instal·lar directament aplis Android -des de la botiga d’Amazon, no des de la de Google-, ja és massa tard: en alguns casos, la manca d'aplicacions es pot suplir accedint amb el navegador a la versió web mòbil dels serveis, però cada vegada són més els que no en tenen i requereixen l'ús d'una apli mòbil específica per a Android o iOS, com passa amb la majoria dels dispositius de la 'internet dels objectes'.

A més, la gamma de telèfons adreçats als usuaris més addictes tampoc resulta especialment atractiva. Els models actuals amb teclat físic són tres. Amb les seves 3,1 polzades, el Q10 seria ideal per als que no volen els sabatòfons d’altres marques, però les seves prestacions ja no són de primera línia i la bateria li dura força menys que als BlackBerry de tota la vida. El Passport és probablement el mòbil més estrany que es pot trobar ara al mercat: té unes prestacions a l’altura dels models emblemàtics de la competència, és molt còmode llegir missatges i documents en la pantalla quadrada de 4,5 polzades i la superfície sensible al tacte del teclat físic permet fer moltes operacions sense apartar-ne els dits. Però el mateix format del telèfon fa que sigui incòmode de sostenir a la mà perquè el pes queda desequilibrat mentre s’escriu.

Finalment, el Classic és un compromís: una mica més gran que el Q10 (3,5 polzades) i ofereix més temps d’autonomia, però la renglera de botons físics per despenjar, penjar, obrir els menús i retrocedir que hi ha entre la pantalla i el teclat alfanumèric, afegida en un intent desesperat per atreure els propietaris de telèfons de la generació anterior, resulta redundant amb la pantalla tàctil i confusa per als que ja havíem assumit les funcions del sistema operatiu nou. Tots ells, això sí, comparteixen el sistema operatiu BlackBerry 10, amb la seva safata d’entrada integrada Hub que recull i filtra els missatges de correu, SMS i xarxes socials, la llista de contactes que agrupa en una mateixa fitxa les dades que tenim de cada persona en diferents canals, un teclat predictiu multiidioma excel·lent i un assistent de veu força competent.

Concentrar-se en el software

Chen ha justificat la reducció de models de telèfon dient que necessita els recursos per dedicar-los al software i els serveis de seguretat per a empreses i organismes públics. I és que BlackBerry s’ha concentrat últimament en aquest àmbit, l’únic en el qual pot obtenir rendibilitat. Fins i tot les seves adquisicions d’empreses van en aquesta línia, inevitablement vistes les dràstiques reduccions de plantilla. Algunes d’elles: SecuSmart, creadora del sistema de xifratge de les comunicacions que fan servir els BlackBerry de governs com l’alemany, inclòs el telèfon d’Angela Merkel des que es va saber que la NSA nord-americana havia interceptat l’anterior; Movirtu, que serveix per virtualitzar números de mòbil de manera que els administradors de sistemes de les empreses poden assignar i retirar línies als empleats sense haver de distribuir-los targetes SIM; WatchDox, que protegeix mitjançant DRM els documents corporatius fins i tot quan s’han enviat a tercers, i AtHoc, especialitzada en comunicacions massives en situacions de crisi, una funció d’interès per als clients institucionals de BlackBerry.

Aquestes funcions queden reservades als usuaris de grans empreses amb servidors BlackBerry. Què ens queda als clients particulars de la marca? Doncs poca cosa més que l’esperança d’un acord amb Samsung perquè aquesta empresa assumeixi la producció de futurs terminals amb teclat físic per atendre un nínxol de mercat tan petit com irreductible. Des que BlackBerry va indicar que tenia previst oferir la bústia integrada, la llista de contactes combinat i algunes funcions de seguretat de BlackBerry 10 en els sistemes operatius Android i iOS -com ja havia fet amb el servei de xat BBM-, francament ja m’és ben igual qui fabriqui el meu pròxim telèfon i quin sistema operatiu hi hagi a sota de les citades funcions de productivitat. Sempre que tingui tecles que facin clic de debò.