ELS COMPTES EN 10 CLAUS

El Govern aprova el pressupost del 2015 amb tres mesures pensades per a les eleccions

La rebaixa d'imposts, el retorn de part de la paga extra als funcionaris i el pagament de retards als hereus de dependents morts es visualitzaran abans dels comicis

El projecte de pressuposts autonòmics per al 2015, aprovat aquest dilluns pel Govern, suposarà un increment de la despesa pública del 4,14%, fins arribar als 4.036 milions d'euros. Per primer pic, l'Administració autonòmica gestionarà més de 4.000 milions i ho farà precisament l'any en què estan convocades les eleccions. Els comptes, els darrers de l'actual Executiu, inclouen tres mesures que es poden considerar electorals: la rebaixa d'imposts, el retorn del 25% de la paga de Nadal del 2012 als empleats públics i el pagament dels retards en prestacions als dependents. Tres mesures que, previsiblement, els ciutadans notaran just abans de les eleccions. En canvi, el projecte no fa enrere les retallades aplicades fins ara i manté la congelació de sous als empleats públics.

1. La principal novetat dels pressuposts és la reforma fiscal

El Govern rebaixa el tram autonòmic de l'IRPF per afavorir tots els contribuents, augmenta els mínims exempts per a discapacitats, gent gran i famílies amb més de dos fills, i crea noves deduccions. També s'incrementa el mínim exempt de l'Impost de patrimoni (que passa dels 700.000 als 800.000 euros); es redueixen els tipus de l'Impost de successions excepte per a fills, descendents i cònjuges; es rebaixa l'Impost de transmissions patrimonials per a vehicles de segona mà; i es bonifiquen al 100% les taxes que afecten l'inici o l'ampliació de l'activitat econòmica, com també les relacionades amb la revisió de graus de discapacitat i dependència, mentre que es redueixen un 20% la resta (excepte les del joc i ports). Dos dels imposts rebaixats (Impost de patrimoni i Impost de transmissions patrimonials per a vehicles de segona mà) han estat aprovats o incrementats abans per aquest Govern, com la majoria de taxes. L'Executiu tampoc no fa enrere l'augment en l'Impost de transmissions patrimonials que s'aplica des del 2013. La reforma d'ara farà que el Govern deixi d'ingressar 60 milions i és justificada per impulsar el consum i l'estalvi i així incrementar el ritme de creixement econòmic per generar majors quotes d'ocupació i dotar de més recursos els serveis públics essencials. Tot i la rebaixa d'imposts, la previsió de creixement del 2,1% del PIB per al 2015 fa que el Govern pressuposti un increment del 6,14% en els imposts directes (IRPF) i un 8,81% més en els indirectes (IVA i els imposts gestionats per la Comunitat). Com a exemple dels efectes del creixement econòmic en la recaptació, l'Executiu revela que el setembre d'enguany ja s'ha obtingut un 20,9% més per l'Impost de transmissions patrimonials que en el mateix període de l'any passat.

2. L'altra novetat és el pagament dels retards de la Llei de dependència

Una altra novetat dels pressuposts és que es prioritza l'eliminació del deute pendent amb els beneficiaris de la Llei de dependència. El Govern incrementa el pressupost d'aquesta àrea un 17% i destinarà 5,5 milions d'euros a acabar amb els retards. En els últims quatre anys, cada mes de març s'han destinat 8 milions d'euros a esmenar aquest problema. A hores d'ara, l'Executiu està al dia amb els beneficiaris que continuen vius, però no amb els hereus d'aquells que ja han mort. El 2015 es pretén deixar a zero aquest deute i destinar la resta de despesa a intentar eliminar la llista d'espera, que ara és de prop de 3.000 persones. Segons el Govern hi ha pressupost suficient i, malgrat que es planteja acabar amb els retards durant tot l'exercici 2015, els pagaments es podrien tornar a fer al març, dos mesos abans de les eleccions autonòmiques.

3. La tercera és el retorn de part de la paga de Nadal del 2012 als funcionaris

La tercera novetat del projecte aprovat aquest dilluns és la previsió de retornar un 25% de la paga de Nadal dels empleats públics que els fou retirada l'any 2012. Aquesta mesura, que suposa una despesa de 12 milions d'euros, s'acompanya amb la recuperació d'ajuts d'acció social per als empleats públics que també els foren retirats l'any 2012. Concretament es recuperen les ajudes per compensar estudis i despesa sanitària. El Govern ho justifica com una manera de retornar part de l'esforç que han hagut de patir els funcionaris per contenir despesa pública. L'Executiu preveu fer la devolució d'aquests doblers als empleats públics durant el primer semestre del 2015 (les eleccions són al final del maig).

4. No es fan enrere la majoria de retallades i es manté la congelació salarial als empleats públics

Malgrat les tres mesures anteriors, que es visualitzarien abans de les eleccions, el Govern manté la major part de les retallades imposades fins ara (reducció de personal públic i de programes de despesa a Sanitat, Educació i Serveis Socials, aplicació de copagaments sanitaris, etcètera), com també la congelació salarial als empleats públics. L'Executiu justifica la congelació salarial perquè entén que en un context de baixa inflació els funcionaris no han perdut poder adquisitiu i al·lega que l'esforç en aquest camp se centra en el retorn del 25% de la paga extra del 2012, que en altres comunitats no es preveu. La congelació salarial també afecta els alts càrrecs, que en conjunt cobren 2,4 milions menys cada any que en temps del Pacte. Tot i això, els pressuposts augmenten un 5,2% la despesa en personal. L'augment, a part de justificar-se pel retorn de part de la paga extra, s'explica per una major previsió de despesa en personal docent i sanitari.

5. El Govern manté que l'executiu que surti de les eleccions podrà gestionar

Tot i la rebaixa tributària i l'increment de despesa per pagar part de la paga extra i els retards en la Llei de dependència, el Govern assegura que l'executiu que surti de les eleccions del maig tindrà doblers per poder gestionar. El conseller d'Hisenda, Josep Vicent Marí, ha assegurat que el pròxim govern tindrà marge perquè el pressupost és "realista" i conté menys partides ampliables que en el passat. "Si depèn del Govern", ha dit Marí, al director general del Govern no li passarà el mateix que l'any 2011. L'Executiu de Bauzá s'ha queixat reiteradament que quan arribà al poder es va trobar sense marge de maniobra (gairebé no podien ni cobrir les nòmines, han repetit) perquè el Pacte havia gastat gairebé tot el pressupost i les entitats financeres no fiaven més doblers a l'Administració autonòmica.

6. La previsió de creixement del 2,1% del PIB permet el pressupost

El pressupost del 2015 presentat aquest dilluns pel Govern es basa en una previsió de creixement econòmic per a l'any vinent del 2,1% del PIB, superior a la prevista per al conjunt de l'Estat i per a la Unió Europea. Aquest càlcul arriba després que el 2013 es tancàs amb un creixement del 0,3% i el 2014 se'n perfili un de l'1,1%. Per al Govern, està clar que s'ha abandonat la situació de crisi econòmica i es produeix un canvi de tendència. Amb tot, l'Executiu entén que es pot obrir un període de creixements baixos i justifica la reforma fiscal per, a base d'incentivar el consum interior, afavorir creixements més alts que tinguin un impacte més significatiu sobre la creació d'ocupació. Si fins ara es plantejava com a objectiu una recuperació econòmica més ràpida que la de la resta de l'Estat, ara es posa com a meta assolir creixements superiors al de l'Estat per recuperar les posicions que ha perdut Balears en renda per capita. Actualment, Balears ocupa la setena posició i l'objectiu és tornar a la tercera. El Govern assegura que aquesta pèrdua de posicions s'explica en part per la política d'inversions públiques de l'Estat i pel finançament autonòmic.

7. L'endeutament es redueix, però continua pesant

Els pressuposts del 2015 preveuen una reducció de les partides destinades a pagar el deute de 96 milions d'euros, passant dels 959 milions d'euros d'ara als 863 milions de l'any que ve. El deute suposarà un 21% de la despesa pública, mentre que altres anys arribava al 25%. El pes en els ingressos és superior perquè 1.057 milions dels 4.036 de pressupost provenen d'operacions financeres (un 2,85% menys que l'any passat). La reducció del pes de les partides de despesa destinades al deute s'explica per la forta reducció (del 26,54%) en la partida de pagament d'interessos als bancs com a conseqüència de la millora de la prima de risc i de les millors condicions de finançament que ofereix el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). També es redueix el pagament d'amortitzacions de deute i la càrrega financera. En qualsevol cas, el conseller Marí ha tornat a advertir que mentre el pressupost de la Comunitat es tanqui amb dèficit, es continuarà incrementant el deute públic autonòmic. La previsió és que tanqui l'any vinent amb un deute viu de 7.500 milions, als quals s'haurà de sumar el dèficit de 195 milions previst per al 2015, i que es compleixi amb el límit d'endeutament permès, que és del 26,1% del PIB. Fins a l'any 2017, quan es preveu que hi hagi superàvit pressupostari, no es podrà començar a retallar el deute viu de la Comunitat.

8. El dèficit serà de 195 milions, el màxim permès

La previsió del Govern per al 2015 inclou complir el límit de dèficit permès, del 0,7% del PIB autonòmic. L'Executiu pressuposta aquest dèficit, que equival a 194,98 milions d'euros per a l'any vinent. Això vol dir que disposarà de menys marge que enguany, quan el límit de dèficit és de l'1% del PIB (267 milions), i, per tant, podrà gastar 72 milions manco. El conseller Marí ha advertit que els 93 milions més de finançament autonòmic que arribaran de l'Estat al 2015 pels lliuraments a compte de l'any 2013 compensaran la reducció del dèficit.

9. Salut s'endú el gruix del pressupost de les conselleries

La Conselleria de Salut notarà el major increment pressupostari per al 2015, tot i que proporcionalment el departament que més creixerà serà el d'Administracions Públiques, que serà el que gestionarà el retorn del 25% de la paga extra del 2012 als empleats públics autonòmics. Salut veurà un augment en la seva dotació de 123 milions (un 10,3%) i passarà així dels 1.195 milions actuals als 1.318 de l'any vinent. Continuarà sent el departament que gestionarà més doblers públics. L'increment es justifica per una pujada de la despesa per a personal sanitari i de la despesa corrent del Servei de Salut. L'augment pressupostari de Salut se suma al previst per a la Conselleria d'Educació (39 milions més, un 5,1%) i al de la Conselleria de Família i Benestar Social (21 milions, un 17,6% més). Això fa que aquestes tres àrees, les tres que tenen més incidència sobre el funcionament dels serveis públics essencials, copin el 80% del pressupost de les conselleries (les conselleries absorbeixen més del 71% del total pressupostat). L'alça d'Educació s'explica per unes majors previsions de despesa de personal educatiu. L'augment en Benestar Social es justifica per l'aposta del Govern per acabar amb els retards en el pagament de prestacions de la Llei de dependència. A part d'aquestes tres àrees, els pressuposts d'Economia i d'Agricultura també s'incrementen un 10,6% i un 7,1% respectivament, per augmentar les inversions en obres hidràuliques, R+D+I i energies renovables, com també per desenvolupar polítiques d'ocupació (el SOIB, que abans era a Educació, ha passat a Economia). L'única conselleria que experimenta un descens pressupostari és la d'Hisenda i Pressuposts, que baixa un 1,5%, tot i que en la xifra global creix un 2,1% per l'augment de dotació de l'Agència Tributària (creix un 11%).

10. L'oposició i els sindicats consideren els comptes electoralistes i irreals

Els partits de l'oposició i els sindicats han considerat que els comptes presentats aquest dimarts pel Govern són irreals i clarament electoralistes. La majoria qüestiona la previsió de creixement del 2,1% del PIB que justifica el pressupost. El PSIB considera que els comptes són "agosarats" i alerta que l'economia balear és molt dependent de l'exterior i Alemanya entra en recessió. A més, es demana per què, si les previsions són tan optimistes, no es fan enrere les retallades aplicades. MÉS també considera "irreal" el pressupost, creu que només respon a les eleccions i entén que no servirà per millorar els serveis públics retallats pel PP. El Pi els considera "electoralistes", basats en previsions de creixement "massa optimistes" i alerta també que poden ser "irreals" perquè el Govern acaba de modificar els actuals per pagar nòmines de l'Ib-Salut. El sindicat CCOO opina que els funcionaris continuen sent els més mal parats pel pressupost, perquè han perdut un 20% de poder adquisitiu des del 2010, i denuncia que el Govern utilitza de manera electoralista el retorn del 25% de la paga de Nadal del 2012, tot i que ha estat condemnat a fer-ho.