El Govern augmenta imposts a rendes altes per incrementar la despesa social
Els pressuposts autonòmics per al 2016 en cinc claus:
PalmaEl projecte de pressuposts per al 2016, els primers del Pacte, seran els més alts de la història de Balears, amb una dotació de 4.240,9 milions d'euros, un 5,09% més que ara. Els comptes, aprovats inicialment aquest dijous pel Govern, inclouen quatre grans diferències respecte als anteriors: un increment de la pressió fiscal a les rendes més altes, l'aplicació de l'ecotaxa i l'increment de la despesa social. La quarta diferència és que el projecte que aquest dijous s'ha donat a conèixer no és tant definitiu com el que aprovava l'anterior Govern del PP, que tenia majoria absoluta, perquè aquest projecte s'haurà de negociar ara amb Podem durant la tramitació parlamentària. Si bé hi ha quatre diferències, hi ha un tret que es manté: el deute continuarà augmentant.
1. Més imposts a les rendes altes
La reforma fiscal aprovada afectarà només un reduït percentatge de la població, segons les previsions del Govern. Es modifica l'impost de transmissions patrimonials, per augmentar la tributació a l'adquisició d'immobles de més d'un milió d'euros (que estarà gravada amb un 11%). Aquest augment només afectarà un 2,6% de les operacions que es fan a Balears. També s'incrementa l'impost sobre la renda (IRPF), a força de crear nous trams a partir de les rendes de 70.000 euros (les inferiors mantenen la rebaixa aprovada la passada legislatura) i provocant una major progressivitat. Les rendes més altes, les superiors a 175.000 euros, passaran de pagar un 44% a tributar un 47,5%. L'augment d'aquest impost només afectarà un 1,6% dels declarants. Pel que fa a l'impost de patrimoni, es redueix el mínim exempt fins als 700.000 euros que, sumats als 300.000 euros d'exempció per habitatge habitual, provocarà que l'hagin de pagar patrimonis superiors al milió d'euros. Finalment, s'incrementa l'impost de successions per a herències entre cònjuges i de pares a fills, però només per a herències superiors als 905.000 euros, que són un 3,1% de les que es fan i que ara passaran a estar gravades amb més d'un 1%. L'impost de donacions es manté al 7%.
2. 50 milions per l'ecotaxa
El Govern no s'ha volgut agafar els dits i ha fet una previsió moderada de la recaptació prevista per l'aplicació del nou impost turístic. El 2016, preveu recaptar 50 milions d'euros, quan inicialment havia advertit que la recaptació anual per l'aplicació del nou impost suposaria entre 50 i 80 milions. L'ecotaxa és l'únic nou impost previst en els pressuposts. Als 50 milions de recaptació pel nou tribut s'han de sumar els 72,07 milions que generarà l'aplicació dels increments de tributs existents. Aquestes variacions, sumades a un augment de la recaptació provocada per la millora econòmica, farà que el Govern ingressi 190,8 milions d'euros més per tributs que enguany fins arribar a una recaptació de 839 milions. Si els ingressos tributaris s'incrementen, els que provenen de les taxes davallen per la desaparició a final d'any de la taxa que es cobra per la targeta sanitària.
3. Creix la despesa social
L'augment dels ingressos anirà destinat, en bona part, a incrementar la despesa social. Si els pressuposts en el seu conjunt creixen un 5,09%, la despesa social ho fa un 6,05%. Dels 4.240,9 milions d'euros de pressupost, 2.549,42 milions van a àrees socials, un 60,12% del pressupost i un 87,8% de la despesa de totes les conselleries. L'augment en despesa social s'explica per l'increment en la despesa prevista a Serveis Socials, sobretot per l'aplicació de la Renda Social Bàsica (20 milions), que provoca un 12,1% més de despesa en aquesta àrea. Però també per la pujada d'un 5,6% a l'àrea de Sanitat i d'un 5,4% a la d'Educació, bàsicament per un augment de la despesa en personal, provocada en part per la previsió d'un increment dels efectius. Amb tot, la política social que més s'incrementa són les polítiques actives d'ocupació, que augmenten un 19,1%. L'augment de les àrees socials i el fet que aquestes assumeixin un 87,8% de la despesa de totes les conselleries fa preveure una contenció pressupostària a la resta d'àrees, sobretot a Presidència i Cultura.
4. El deute continuarà augmentant
Darrere la despesa social, la que més pes té en el pressupost és la financera. El Govern preveu pagar als bancs 918,19 milions d'euros pel deute. Concretament es pagaran 761,99 milions d'euros pel deute, un 11,02% més que enguany, i 156,20 milions pels interessos, un 18,29% manco que enguany. El Govern voldria renegociar el deute per allargar terminis de pagament i reduir interessos, però té poc marge de maniobra perquè un 65% del deute s'ha contret a través de mecanismes de finançament de l'Estat. Si 918,19 de despesa se'n van pel deute, 1.019,63 milions dels ingressos s'obtenen gràcies a l'endeutament, un 3,61% manco que ara. La diferència entre aquests 1.019 milions d'ingressos per deute i els 918,19 milions que pagarà la Comunitat pel deute generat suposen 101,44 milions de nou endeutament, que s'hauran de sumar als prop de 9.000 milions de deute que arrosseguen les Illes. Els cent milions de nou deute són el màxim permès per l'Estat, que fixa un objectiu de dèficit del 0,3% del PIB per al proper exercici.
5. El PP critica, Podem té la clau
Una altra gran diferència entre aquest projecte de pressuposts i els que aprovava l'anterior Govern del PP és que aquest s'haurà de negociar ara amb Podem, la formació del Pacte que no forma part de l'Executiu. La negociació es portarà a terme durant la tramitació parlamentària i provocarà que el projecte que aquest dijous s'ha conegut pateixi modificacions. El secretari general de Podem a Balears, Alberto Jarabo, ha advertit aquest dijous que els pressuposts s'hauran de negociar al Parlament i ha apuntat a la necessitat d'introduir millores i d'apostar per matèries com innovació, recerca, coneixement, comunicació, cultura, indústria i suport a la internacionalització. Jarabo ha avalat l'aposta social i que s'incrementin imposts a les rendes més altes i ha demanat que es negociïn les condicions de pagament del deute. El PP, en canvi, ha criticat la pujada d'imposts perquè, segons ells, recau en les classes mitjanes i aturarà la reactivació econòmica. Segons els populars, les grans fortunes no paguen IRPF i l'increment d'aquest tribut castigarà treballadors amb bons sous. El Pi també ha censurat que el Govern hagi optat per una pujada d'imposts que, segons ells, repercutirà "una vegada més en la butxaca dels ciutadans".
