Només el PP salva a mitges els pressuposts de l'Estat per a Balears
Mentre l'esquerra denuncia un "càstig deliberat", els populars admeten que són "insuficients", però reivindiquen l'increment d'inversions dels dos darrers anys
PalmaNomés el PP s'atreveix a justificar la inversió prevista per a Balears en el projecte de pressuposts de l'Estat per a 2016. Ho fa, però, després de considerar-la "insuficient" i d'oferir-se al Govern balear per reivindicar l'arribada de més recursos per a les Illes. La resta de formacions o callen, com Ciutadans, o clamen contra Madrid pel que consideren un nou càstig cap a l'Arxipèlag.
Les xifres parlen per si mateixes: Balears serà la comunitat que manco euros per càpita rebrà per darrere de Canàries. Arribaran 142 euros per càpita, enfora de la mitjana estatal, i es repetirà la situació que es produeix els darrers anys. I això, malgrat que l'Arxipèlag serà la comunitat on més s'incrementarà la inversió (un 15%), només per darrere d'Euskadi. El cas és que el punt de partida és tan baix, que no surt de la coa.
Malgrat això, la portaveu del PP al Parlament, Marga Prohens, ha defensat que Balears és una de les comunitats on més creixen les inversions en els dos darrers pressuposts que ha presentat el seu partit des del govern central. Prohens ha recordat que en els de 2015 es varen augmentar un 87% i en els de 2016 s’apugen un 15%. Val a dir que, malgrat aquest increment, Balears continua a la coa en inversió per càpita, perquè el punt de referència que agafa el PP per poder parlar d’augment és el pressupost de l’any 2014, que va deixar només 74 milions d’euros a les Illes. La popular també ha defensat la importància que una part d’aquestes inversions vagin a depuradores, però ha obviat que per aquest concepte s’han pressupostat 38 milions, tot i que el PP fa dos anys va prometre 74 milions que no van arribar. I finalment ha reivindicat que l’any en què Balears va estar més a prop de la mitjana d’inversions per càpita fou el 2013, igualment amb un Govern del PP. Amb tot, ha considerat "insuficient" l'aportació per a 2016, perquè les Illes queden enfora de la mitjana estatal.
Molt més contundents han estat les respostes de les formacions progressistes. El PSIB, per boca del seu diputat a Madrid Pablo Martín, ha denunciat que els pressuposts "castiguen de manera deliberada una altra vegada Balears i la situen segona per la coa en inversió per càpita respecte de la resta de comunitats". Segons el socialista, la xifra d'inversió més alta a Balears de la legislatura del govern del PP a Madrid (els 159 milions de 2016) no arriben ni a la meitat de la pitjor xifra d'inversió de l'anterior executiu socialista. "Aquests pressuposts deixen la ciutadania de Balears en una situació delicada", hi ha insistit. I ha anunciat que els socialistes faran esmenes als pressuposts en les Corts per intentar situar en la mitjana estatal la inversió prevista per a les Illes. El diputat ha considerat les inversions en depuradores "una quimera" i ha advertit que no es materialitzen mai perquè no hi ha un conveni subscrit que comprometi la dotació. Ha sentenciat que, a diferència del que passava fins ara, el Govern de Francina Armengol no es posarà de perfil ni acotarà el cap com el de José Ramón Bauzá i defensarà els interessos de Balears.
Des de MÉS per Menorca, Nel Martí ha denunciat que els pressuposts de l'Estat "consoliden la marginació de Menorca i de Balears perquè no trenquen el deute històric en finançament i inversions, i perquè no afronten els grans reptes de connectivitat". En aquest sentit, ha afegit que mentre que l'AVE es torna a endur la major part d'inversió en infraestructures, l'Estat no ha previst els 3,5 milions d'euros que permetrien implantar una tarifa plana universal de 30 euros per a les connexions entre Illes.
El Pi, en canvi, ha optat per un discurs optimista i ha apuntat que d'aquí a quatre mesos es pot canviar la situació i aconseguir més recursos per a Balears perquè hi haurà unes eleccions generals. El seu president, Jaume Font, ha denunciat que les Illes estan sent "maltractades" i "ni el PP en els darrers quatre anys ni el PSOE en els quatre anteriors, i podríem dir que durant els 38 d'autonomia, no han estat capaços de trobar les eines per poder tenir el mateix tracte en inversions que té la mitjana de l'Estat".
