ECONOMIA
Balears 18/02/2015

El concurs voluntari del Grup Cabotá deixa enlaire el projecte d'universitat privada

El Jutjat Mercantil ja ha nomenat administrador concursal i ha convocat els creditors perquè acreditin els imports i circumstàncies dels seus drets sobre la societat

Jaume Perelló
4 min
Xavier Cabotá, davant la Torre Maioris a Cancún.

PalmaEl projecte d'universitat privada que es pretenia construir a Llucmajor i que tenia part del Govern a favor ha quedat completament enlaire després que aquest mes de febrer el Jutjat Mercantil número 1 de Palma hagi dictat la interlocutòria del concurs voluntari presentat pel Grup Cabotá, de Javier Cabotá, principal promotor del projecte universitari.

Així, segons acorda el jutjat, a petició de la mateixa empresa, s'ha iniciat la tramitació del concurs voluntari, fet que, entre altres coses, significa la suspensió total de les facultats d'administració i disposició per part dels propietaris de la societat, que passa a tenir tutela dels administradors concursals. En concret, Demetrio Madrid Alonso, que va acceptar el càrrec dia 10 de febrer, serà l'administrador d'aquest concurs sol·licitat per aquest conegut promotor immobiliari.

L'empresa, amb seu al centre comercial Maioris Décima de la urbanització que la mateixa promotora havia aixecat a Llucmajor, queda, per tant, en mans dels administradors, que ara analitzaran la situació de la companyia, especialment pel que fa als seus actius i als compromisos amb tercers.

El jutjat ja ha fet saber públicament que els creditors es poden posar en contacte amb BDR estudio legal, al carrer Baron de Santa Maria del Sepulcre número 1 de Palma, per acreditar mitjançant un escrit la seva situació, relativa “al crèdit, el seu concepte, quantia, dates d'adquisició i venciment, característiques i qualificació que es pretengui, indicant, si s'invoca un privilegi especial, els béns o drets a què afecten i, si de cas, les dades registrals, i en tot cas originals o còpies autèntiques del títol o dels documents relatius al crèdit”, segons figura en la interlocutòria, que no fa més que fer la crida de creditors que preveu l'article 85 de la Llei concursal.

El campus de Llucmajor

El vell projecte del campus privat a Llucmajor era un projecte que Xavier Cabotá havia empès de manera cíclica i que semblava tenir un bon pronunciament per part del Govern actual. Els terrenys on estava previst aixecar aquesta nova universitat es troben a la carretera del cap Blanc, a la zona de les Rotes Noves, davant de la urbanització Maioris i del camp de golf annex, també de factura del mateix empresari.

Després de 15 anys d'intents, la societat liderada per Cabotá, Campus de Lluchmajor SL, va presentar a final de 2013 una nova petició de requalificació davant l'Ajuntament de la localitat. El projecte venia avalat amb el suport de la marca Universidad Europea, que a l'Estat disposa d'establiments d'educació superior a Madrid, València i a la Laguna, a Tenerife, i que pertany a la cadena educativa Laureate International Universities, amb més de 60 centres a tot el món i amb seu als Estats Units. A l'estat espanyol, el màxim responsable és Miguel Carmelo.

Poder disposar d'un campus privat alternatiu als estudis ofertis per la UIB ha estat una vella demanda del promotor Cabotá, que durant la darrera dècada ha passat per etapes de més o menys efervescència. Els governs de Jaume Matas en defensaren la construcció, mentre que els governs de Francesc Antich van refredar-ne els intents. L'actual Executiu havia rebut Cabotá i hi havia manifestat interès, si bé per fer aquesta universitat s'hauria hagut d'aprovar una llei específica.

De moment, tot queda enlaire.

Aventura mexicana

Cabotá havia encetat un important creixement empresarial a l'estranger, especialment a Mèxic i a Panamà. En concret a Cancun va inaugurar el 2010 una torre d'apartaments de luxe. Per l'esdeveniment, s'hi va desplaçar una important representació de la societat mallorquina, encapçalada per l'aleshores delegat del Govern Ramon Socias, i cròniques de diaris i de la televisió autonòmica, que hi va desplaçar un equip. Dies abans, els ecologistes locals insistiren en les crítiques per la destrossa de manglar que havia suposat la promoció.

L'operació havia d'estendre's amb tres torres més, però la crisi i la manca de finançament alentiren l'operació i el 2011 l'aturaren del tot. L'any passat, la premsa de Cancun va publicar que Cabotá havia aconseguit refinançar el crèdit que tenia amb Bankia i que disposava de 45 milions de dòlars per tirar endavant el projecte.

Per a l'aventura mexicana, Cabotá va implicar-hi Juan José Hidalgo, president de Globalia, empresa molt ben posicionada a Cancun amb vols i hotels a la zona. Però al final, i sense que públicament s'informàs dels motius, Hidalgo se'n va desentendre.

Segons va recollir la publicació 'Preferente' el juliol de 2013, el president de Globalia “està dolgut, molt afectat, amb qui va ser el seu darrer gran amic, Javier Cabotá, soci seu en negocis immobiliaris a Mallorca i al Carib i que, segons tots els indicis, li hauria robat diversos milions d'euros –ell diu que uns 10–, una circumstància que mai no es va poder imaginar i per la qual s'ha vist obligat a interposar una querella, a la qual se sumaran altres personatges coneguts”, informava 'Preferente'.

L'episodi d'Orisba

Cabotá ja va patir amb una altra crisi immobiliària i hagué de decretar la suspensió de pagaments d'Orisba. L'empresari va aixecar el vol després de passar-ho molt malament, com va confessar en una entrevista en el 'Diario de Mallorca'. “Quan Orisba va suspendre pagaments, vaig patir una petita depressió, perquè no estava acostumat a incomplir els meus compromisos. Em volien substituir com a conseller delegat, però vaig comprar la revista 'Muy Interesante' i vaig llegir allà una cita que deia: 'Els homes no fracassen, es rendeixen'. No vaig voler rendir-me, vaig agafar el timó, em vaig tancar i vaig resoldre el problema en quatre mesos. Gairebé ningú no en va sortir perjudicat”.

L'empresari també ha estat un històric accionista del RCD Mallorca, però els constants enfrontaments en el si de l'entitat provocaren que es desentengués del club i va vendre el seu paquet accionarial a Jaume Cladera, qui a la vegada el va traspassar a Serra Ferrer.

stats