El Consell no renovarà el contracte a Lumsa per fer la recollida selectiva a 16 municipis

PalmaEl Consell de Mallorca no renovarà l'encomana de gestió a l'empresa Lumsa, que des de l'any 2002 feia la recollida selectiva a 16 municipis. El març de 2016 acaba el termini per fer la renovació d'aquest contracte, que ja es té clar que no s'efectuarà.

El departament de Medi Ambient ha pres aquesta decisió després de comprovar que els municipis que tenien aquest servei contractat "estaven a la coa de la recollida selectiva", segons informen des de la institució insular. El cas més flagrant és el de Llucmajor, coer absolut de la recollida selectiva a Mallorca amb tan sols el 4,95%, seguit de Marratxí (5,74%), sa Pobla (7,44%), Inca (8,36%) i Felanitx (10,06%). Muro, Escorca, Banyalbufar, Estellencs, Santa Margalida, ses Salines, Santanyí, Valldemossa, Deià, Fornalutx i Alcúdia són la resta de municipis que formaven part d'aquest servei.

Segons recull un informe elaborat pel departament que dirigeix Sandra Espeja, les queixes dels veïns respecte del "servei deficient" que proporcionava l'empresa concessionària Lumsa també han motivat aquesta decisió. Es dóna el cas que d'aquests 16 municipis, 10 havien manifestat al Consell la seva intenció de no continuar-hi, per la qual cosa es considera "inviable econòmicament i tècnicament una gestió insularitzada amb aquesta situació", asseguren des de Medi Ambient.

Segons dades del Consell, la comparativa en aquells municipis que decidiren sortir del servei de recollida selectiva de Lumsa mostra que el percentatge augmenta després de la seva sortida. És el cas de Sóller, que el 2001 registrà un 8,99% i el 2014 havia augmentat fins a un 14,23%. Més espectacular és el cas d'Artà, que passà d'un 15,21% al 42,49% actual. L'augment del reciclatge també s'ha notat a Sant Llorenç des Cardassar, del 35,65% al 42,03%.

Des del departament de Medi Ambient del Consell asseguren que "cap municipi dels que ha deixat l'encomana ha tornat" i atribueixen aquest fet que la situació, fora del servei que oferia en concessió Lumsa des de 2012, ha millorat.

La mitjana de la recollida selectiva se situa a Mallorca en només un 14,1%, i fins a 21 municipis de Mallorca separen menys del 20% dels residus. De fet, de les 545.413 tones de residus que es generaren el 2014, només se'n varen reciclar 76.859, segons dades del Consell.

El Consell facilitarà assessorament jurídic i tècnic

El Partit Popular ha presentat una moció aquest dijous en el ple del Consell per demanar a l'equip de govern que mantingui aquest servei de recollida selectiva per a aquells municipis que hi estan interessats. La moció ha estat rebutjada i la consellera insular de Medi Ambient, Sandra Espeja, ha anunciat per contra la posada en marxa d'un nou programa de suport per a la recollida selectiva que facilitarà assessorament als municipis que fins ara tenien el servei cedit a l'encomana. L'objectiu de la institució insular és que els municipis autogestionin la recollida selectiva i "millorar així la taxa" de reciclatge.

Aquest programa de suport tècnic, jurídic i econòmic pretén "donar assistència àmplia i personalitzada" a aquests 16 municipis i tindrà una durada de 3 anys. Per fer-ho, es contractaran 8 tècnics "multidisciplinars que facilitaran la transició cap a un sistema més eficient".

"Volem fomentar la recollida selectiva, per això hem dissenyat aquest programa de suport, perquè els municipis s’autogestionin i puguin millorar els resultats", ha dit la consellera Espeja durant el ple.

Esporles i Puigpunyent, els referents

Al capdavant del rànquing de municipis que més reciclen s'hi situen Esporles, amb un 75,85% de separació de residus, Puigpunyent, amb un 64,59%, i les mancomunitats del Pla i del Raiguer.

Durant el ple, des del Partit Popular han criticat que l'equip de govern insular es plantegi instaurar el mateix sistema a Llucmajor que a Esporles. Des de Medi Ambient es defensen assegurant que és "ben cert, per això no volem una encomana inefectiva que tracta tots els municipis de la mateixa manera, sinó encomanes que analitzin la situació de cada municipi. Per exemple, la recollida selectiva porta per porta funciona, però en un municipi amb tants de blocs de pisos no és viable i en canvi a Deià sí".

La intenció del Consell és també la de facilitar la mancomunació del servei de recollida selectiva per a aquells municipis petits que no puguin assumir-la tots sols.

Igualment, des de la institució insular hi insisteixen: "Com més recollida selectiva facin els municipis, més beneficis econòmics tindran", perquè com menys rebuig es generi, menys hauran de pagar per incinerar.