Quan el nou Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) Ciutadella obri portes, previsiblement l'any 2028, s'hi traslladaran prop d'un miler d'investigadors de cinc grans centres de recerca catalans. Però aquest ambiciós projecte vol convertir-se en alguna cosa més: els seus impulsors afirmen que serà "el gran hub biomèdic del sud d'Europa". Una aspiració compartida pel mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, que aquest dijous ha visitat les obres del futur edifici, en marxa una dècada després d'idear-se i després d'anys encallades per desavinences en el finançament i la distribució d'espais. "Simbolitza una aposta decidida i una reivindicació explícita de la ciència per tirar endavant el país i per situar-nos en el circuit del talent [internacional] des de Catalunya", ha defensat des dels terrenys de l'Antic Mercat del Peix de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on s'ubicarà el nou espai.

L'endemà que els quatre astronautes de la missió Artemis II hagin fet història al convertir-se en els humans que més lluny han arribat a l'espai —406.771 quilòmetres de distància de la Terra—, l'ARA entrevista Josep Maria Trigo, investigador principal del grup d'Asteroides, Cometes, Meteorits i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Per cada quatre nois diagnosticats amb el trastorn de l'espectre autista (TEA) hi ha una noia amb la condició reconeguda. Durant molts anys, la comunitat científica ha defensat que la diferència rau, principalment, en la infradetecció. D'una banda, perquè hi ha un biaix de gènere en els instruments d'avaluació estàndard –les eines que s'utilitzen o els símptomes que es descriuen com a típics estan basats en una òptica masculinitzada i són menys sensibles a les particularitats femenines–, i de l'altra perquè elles acostumen a emmascarar símptomes més subtils, fent que el seu cas passi desapercebut o que se'ls detecti amb retard o erròniament. Però ¿és possible que hi hagi mecanismes biològics específics que fins ara hagin passat desapercebuts?

José Manuel Fernández de Labastida dirigeix l'Agència Estatal d'Investigació (AEI), institució clau per a la planificació dels recursos que es destinen a la investigació científica i tècnica a Espanya. A més d'haver dirigit departaments en organismes d'assessorament d'alt nivell com el Consell Europeu d'Investigació (ERC, en anglès), també ha estat secretari general de Política Científica i Tecnològica del govern espanyol i vicepresident de Recerca Científica i Tècnica al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Atén l'ARA en una visita a Barcelona de la mà del clúster català del sector salut i ciències de la vida Catalonia.health.

Fer un viatge a una illa paradisíaca. Comprar una casa. Curar-se d'una malaltia. Tenir temps per a la família i els amics. Guanyar la loteria. Ascendir a la feina. Jugar un partit de futbol els diumenges. Tenir fills. Seure en una terrassa al sol. Totes aquestes són respostes reals a una qüestió tan íntima com complexa que pensadors i filòsofs, líders polítics i religiosos, sociòlegs i psicòlegs –i potser els que llegiu aquestes línies– han intentat endreçar al llarg de la vida: Què ens fa feliços?

Aquesta setmana, la Generalitat ha sol·licitat a la Comissió Europea (CE) un augment del finançament —a través dels fons Next Generation i Feder— per impulsar la construcció de tres noves dessalinitzadores a Catalunya. El Govern va traslladar la petició a la cap de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos Hídrics de la CE, Claudia Olazábal, en una visita a Barcelona. L'executiu ho va justificar per la necessitat de reforçar la disponibilitat d'aigua i reduir la dependència de la pluja després d'una històrica sequera que, a hores d'ara, sembla llunyana davant dels nivells de les reserves d'aigua en embassaments i conques internes (92%), però que va dur Catalunya a una situació crítica el 2023. A l'espera de saber si l'òrgan executiu de la Unió Europea els dona suport, l'organisme llança un avís a la Generalitat: més dessalinitzadores, sí, però només si formen part d'un pla més ampli i integral de la gestió de la demanda i del subministrament d'aigua. I si tota la resta de deures estan fets.

La majoria dels catalans sobredimensiona la presència de la immigració al país, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). De fet, l'avaluació, publicada aquest dijous, constata que s'està estenent la idea que el percentatge de població nascuda a l'estranger iguala pràcticament el de la població nacional. A la pregunta "De cada 100 residents, quants diria que han nascut fora d'Espanya?", un 40% dels catalans creu que la meitat dels seus veïns o més són estrangers i un 14% creu que ho són entre el 30 i el 40%. Amb tot, la percepció mitjana dels enquestats –que és que un 36% de la població és immigrada– queda lluny de la xifra real: els nascuts fora d'Espanya són un 25% del total de la població, segons dades de l'Idescat publicades l'1 de gener del 2025.

Una investigació de la Clínica Mayo constata que les dones pateixen els canvis cerebrals relacionats amb la malaltia de l'Alzheimer fins a vint vegades més de pressa que els homes, i ho atribueix a la presència descompensada d'una proteïna que s'associa amb el Parkinson, l'alfa-sinucleïna (α-sinucleïna). En un article publicat a JAMA, els investigadors no van observar aquest patró en el cas dels homes quan es combinen els mateixos factors. Segons l'estudi, aquesta interacció podria ajudar a explicar per què les dones representen la majoria de persones afectades per l'Alzheimer –entre el 60% i el 70%– en països com els Estats Units, un comportament que també es dona a Espanya o a Corea del Sud, entre d'altres, i en què també influeixen variables com l'esperança de vida o factors hormonals i socials.

Trobar teràpies que controlin l’avanç del càncer és una cursa a contrarellotge. L’estimulació del sistema immunitari perquè distingeixi les cèl·lules tumorals de les sanes i les ataqui selectivament ha marcat un abans i un després. En leucèmies, la malaltia desapareix i no hi ha signes de reaparició passats uns anys. I aquesta revolució no s’entendria sense el CAR-T (de l’anglès Chimeric Antigen Receptor T-cells), una mena de fàrmacs personalitzats. Amb tot, en un 85% de les malalties la teràpia cel·lular no és hàbil per reconèixer les cèl·lules tumorals i atacar-les. Així, és possible dissenyar un tractament similar, però més sensible, que ataqui els càncers menys visibles?

El departament de Salut ha confirmat un cas humà de grip porcina A (H1N1) a Lleida, que va ser identificat el passat 11 de febrer. El pacient, un home gran, té malalties cròniques i havia anat a l'hospital el 30 de gener a una visita rutinària. Tot i que no presentava símptomes respiratoris gripals se li va agafar una mostra —un frotis nasal— en el marc de les proves de vigilància epidemiològica dels virus gripals, per la qual cosa el positiu s'ha identificat accidentalment. L'afectat es troba bé i ja està recuperat, segons ha informat Salut, i de moment no s'han detectat més casos, tampoc en els contactes directes, a qui es van fer proves. Actualment, la situació es dona per controlada, però l'origen de la infecció continuarà sota investigació.

El Papa farà una visita a Barcelona i oficiarà una missa per inaugurar la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Segons ha confirmat la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Lleó XIV aterrarà a Espanya entre el 6 i 12 de juny "acollint la invitació del rei Felip VI i de l'Església a Espanya". Quinze anys després de l'última visita d'un pontífex a l'Estat –Benet XVI ho va fer el 2011, però Francesc va morir l'abril de l'any passat sense haver-ho fet–, el portaveu vaticà, Matteo Bruni, ha confirmat que Lleó XIV visitarà Barcelona, Madrid i les Canàries (en concret, Tenerife i Gran Canària). Si bé encara no s'han detallat les dates ni la programació de cada viatge, tant la CEE com la Generalitat ja donen per fet que el Papa arribarà primer a Madrid i, després, visitarà la capital catalana el 9 i 10 de juny.

Alba Cuberas, metge de família al CAP Manresa-4, visita un pacient per un intens dolor a l’esquena; li dona una baixa curta i medicació antiinflamatòria, però no hi ha millora. Amb una radiografia, el reumatòleg recomana fer rehabilitació. “Però ningú li truca. El visito un cop al mes, i ja en fa dos que em diu que no ha començat les sessions”, diu. A Sant Pol de Mar, Martín Cebollada sospita que un pacient podria patir una hèrnia discal, i per sortir de dubtes, demana que li facin un TAC. L’espera és de sis mesos. “Però té un dolor incapacitant i no puc saber del cert com és de greu; no pot anar a treballar”, afirma.

Les ventades no donaran treva aquest dissabte, que coincideixen amb les celebracions de Carnestoltes. Tot i que no s'esperen situacions de risc "vital" comparables a les de dijous, hi ha possibilitat que algunes celebracions al carrer s'hagin d'ajornar o que calgui revisar alguns itineraris. Aquest dissabte, i fins diumenge a la matinada, les previsions meteorològiques avisen de fortes ratxes de vent de mestral i tramuntana, que poden superar els 80 km/h o els 100 km/h, i que afectaran sobretot el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, l'Empordà i els cims del Pirineu –on també hi haurà tempesta de neu o torbs–. El vent també bufarà amb intensitat a Ponent, el sud de la Catalunya Central i part de l'àrea de Barcelona. I on s'arribarà a patir ratxes "huracanades" serà al País Valencià, en concret a tota la demarcació de Castelló.

El color vermell i taronja ha tenyit aquest dijous el mapa de bona part de Catalunya per una forta ventada, i la Generalitat ha optat per posar el fre de mà i paralitzar el gruix de les activitats arreu del país. Les imatges d'arbres desarrelats i infraestructures caigudes al mig dels carrers, sostres enfonsats, talls de llum i paralització a carreteres, trens i avions s'han succeït des de la matinada, sobretot a l'àrea de Barcelona, i vist des de l'àmbit estrictament tècnic, l'alerta de màxims estava justificada, segons els experts consultats per l'ARA. Es tracta d'un episodi excepcional que afecta zones molt poblades i amb molta mobilitat d'entrada i sortida, i poc habituades al fort vent. Però no tot el territori s'ha vist afectat de la mateixa manera, i aquesta aparent divergència entre la predicció i la realitat ha detonat queixes del món local dels extrems del país, que han lamentat que l'activació no fos territorialitzada, com sí que va passar amb els últims temporals que van afectar les comarques gironines i l'Ebre.

El fort temporal de vent de ponent previst per a les pròximes hores paralitzarà Catalunya aquest dijous. La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha anunciat la suspensió de tota l'activitat educativa i universitària demà, així com l'atenció sanitària que no sigui urgent i l'activitat esportiva –tant individual com col·lectiva– en espais oberts, parcs naturals i jardins urbans. La durada de la resolució que signarà el Govern és des d'aquesta mitjanit fins a les 20 hores del mateix dijous.

La teoria de l'entrepà –l'opció que l'origen del brot del virus de pesta porcina (PPA) fos un aliment contaminat– torna a agafar força. Aquest dilluns, el ministeri d'Agricultura ha fet públic l'informe inicial del comitè científic al qual el govern espanyol va encarregar analitzar l'origen del brot de PPA a Bellaterra i, tot i ser un document inicial, els experts descarten que darrere la crisi hi hagi un sabotatge, un cas de transmissió natural o una fuita accidental d'un laboratori. En canvi, veuen "coherent" i "compatible" que la teoria de l'entrepà expliqui l'origen del brot de PPA.

El maquinista català és minoria a Rodalies. La xarxa ferroviària es nodreix, any rere any, de conductors que provenen d'altres comunitats autònomes. La majoria són joves –tenen entre 20 i 30 anys– i trien Catalunya per instal·lar-se temporalment i formar-se. Des del sector afirmen que el servei ferroviari català és un planter de maquinistes per a Renfe, però també admeten que és innegable que pocs d'ells decideixen quedar-s'hi indefinidament: n'hi ha que canvien de destinació al cap de dos o tres anys, sigui per tornar a casa o per buscar un altre servei de trens menys problemàtic.

Després de les acusacions de "tirà" i "traïdor" del propietari de X, Elon Musk, contra el govern espanyol per voler limitar l'edat d'accés a les xarxes socials dels menors de 16 anys, ara ha estat el propietari de Telegram, el rus Pàvel Dúrov, qui ha enviat un missatge massiu mitjançant aquesta xarxa en què ha carregat directament contra el president espanyol. "El govern de Pedro Sánchez està impulsant noves regulacions perilloses que amenacen les vostres llibertats a internet", ha afirmat. A parer seu, aquests canvis "podrien convertir Espanya en un estat de vigilància sota el pretext de la protecció". Per la seva banda, el mateix Sánchez ha respost a l'atac amb una publicació a la xarxa social X parafrasejant el Quixot: "Deja que los tecno-oligarcas ladren, Sancho, es señal de que cabalgamos".

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest diumenge a la ciutat de Lleida un home de 65 anys com a presumpte autor de la mort violenta d'una dona, segons ha informat el cos policial. Els fets han tingut lloc en un domicili del carrer Ciutat de Fraga de Lleida i la víctima tenia 53 anys. Segons ha pogut saber l'ARA, tot apunta que la víctima i el presumpte autor del crim no mantenien una relació de parella, però que convivien al mateix habitatge, i que ha estat l'home qui voluntàriament ha acudit a mitja tarda a la comissaria dels Mossos per confessar.

Els governs català i espanyol han anunciat que la xarxa de Rodalies tornarà a estar operativa gairebé completament a partir de demà dilluns a les 6 del matí. La represa es produirà després d'una setmana molt complicada, amb moltes anades i vingudes en el funcionament dels trens i problemes de comunicació amb la ciutadania per part de la mateixa administració i l'operador del servei, Renfe. Segons ha informat el Govern, la represa serà parcial i s'han prioritzat les línies que transporten més viatgers. La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, també ha anunciat que el servei serà gratuït durant un mes, tant per als trens com per als transports alternatius.