Tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha validat l'amnistia, hi ha tribunals que encara es neguen a aplicar-la. Des d'ERC, el vicesecretari general d'organització, finances i lluita antirepressiva, Pau Morales (Vilassar de Dalt, 1994) ens explica quin és el full de ruta del seu partit per continuar pressionant.

La primera mostra que l'aplicació de l'amnistia no serà fàcil tot i l'aval de la justícia europea l'ha donat el Tribunal de Comptes, que s'ha negat a aplicar-la d'entrada tot i ser un dels assenyalats directament en la sentència de la setmana passada. L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha presentat un escrit a la Comissió Europea denunciant Espanya per l'incompliment de l'amnistia i alertant de la maniobra del Tribunal de Comptes. En un escrit avançat per Vilaweb i al qual ha tingut accés l'ARA, denuncia que s'ha suspès de facto el termini per dictar l'amnistia i que ha obert un tràmit d'al·legacions que no només considera innecessari, sinó que també assegura que contravé la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Mònica Martínez Bravo és la primera consellera a saltar de l'executiu de Salvador Illa. Fa temps que era una de les que entraven en totes les travesses, perquè fa temps que el president prepara una remodelació del seu govern per encarar l'última fase decisiva de la legislatura. Són moltes les fonts que apuntaven a una crisi de govern imminent, tot i que sorprèn que se circumscrigui només a la consellera de Drets Socials.

Rubén Viñuales (Tarragona, 1983) va abandonar Ciutadans fa sis anys cap al PSC, amb qui va arribar a l'alcaldia de Tarragona el 2023. Des d'aleshores, governa en minoria, però ha estat capaç d'aprovar, amb certa tranquil·litat, els pressupostos tancant pactes amb diferents formacions. En aquesta entrevista feta a la redacció del Diari ARA, parla de la seva ciutat, però també de l'extrema dreta, dels jutges i de l'ús del català.

Avalada per la justícia europea, l’amnistia ha iniciat aquesta setmana l’últim tram del camí perquè tots els represaliats de l’independentisme puguin deixar enrere les causes judicials. Per començar, en les pròximes setmanes els dotze membres dels CDR acusats de terrorisme i els trenta-cinc dirigents polítics a qui la Fiscalia demana 3 milions d’euros al Tribunal de Comptes, haurien de ser els primers beneficiats per les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Però a la cúspide de la jerarquia jurídica de l’Estat, el Tribunal Suprem es resisteix a acceptar que els líders del Procés quedin exonerats de qualsevol responsabilitat, alguns sense ni tan sols haver-se presentat davant seu.

Gonzalo Boye (Viña del Mar, Xile, 1965) és un dels advocats de capçalera del Procés, el principal responsable de l'estratègia jurídica de l'exili i un dels artífexs de la llei d'amnistia que acaba de ser validada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

L'independentisme celebra la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d'avalar l'encaix europeu de la llei d'amnistia. Una notícia que, en teoria, hauria d'accelerar-ne l'aplicació per part de tots els tribunals que fins ara s'hi han negat. Però n'hi ha un que, de moment, no se sent al·ludit. El Tribunal Suprem seguirà sense amnistiar Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de dirigents condemnats per malversació, segons expliquen fonts consultades per l'ARA. Quin marge té per fer-ho? Ara per ara, tot el que vulgui, malgrat que els serveis jurídics de Junts i ERC denunciïn que fa mesos que està incomplint la llei.

Des de la presó, Oriol Junqueras va ser el cap de llista d'ERC a les eleccions catalanes del 2017, a les generals del 2019 i també a les europees d'aquell mateix any. Des d'Esquerra, de fet, van sentenciar que, mentre durés la repressió, Junqueras seria el seu número 1 en tots els comicis. Però ja fa sis anys que això no és possible: tot i que està indultat i fora de la presó, el president dels republicans està inhabilitat fins al 2031 a l'espera de saber si se li aplica l'amnistia. D'això depèn, de fet, l'estratègia del partit pensant en el 2028.

Aliança Catalana és el partit que més creix a les enquestes. Al baròmetre del CEO oposita a la segona posició al Parlament i es queda a prop de liderar el bloc independentista. Milers de vots potencials que hauran de buscar alternativa en les eleccions generals. La líder del partit, Sílvia Orriols, s'ha compromès a incorporar als estatuts d'Aliança Catalana que mai es presentaran als comicis espanyols. On anirien a parar, doncs, aquests vots?

El PSC tornaria a guanyar les eleccions al Parlament si se celebressin avui, tot i mantenir una tendència a la baixa que el portaria dels 42 escons que va obtenir el 2024 a una forquilla d’entre 36 i 38. Ara bé, la imatge més rellevant que ofereix el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que es va fer públic ahir és la consolidació d’Aliança Catalana a la dreta de l’arc parlamentari. El partit de Sílvia Orriols s’enfila als 23-25 diputats (en té 2, actualment) i supera ja de forma clara Junts per Catalunya, el seu principal rival, que perdria la meitat dels suports fins a una forquilla d’entre 16 i 18 diputats. ERC és l’altre partit que puja, i consolida la segona posició que ja li pronostiquen altres sondejos, fins als 24-26 diputats.

La nit del 23 de juliol del 2023 el PP es va quedar a 1.749 paperetes del setzè diputat a Madrid. Al cap d'una setmana, el va obtenir gràcies al vot dels madrilenys residents a l'estranger (el PP va superar el PSOE per 8.600 vots en aquest escrutini). Va ser l'única incidència de l'anomenat vot CERA (cens electoral de residents absents), que ara el PP i Vox criminalitzen amb la vista posada en la suposada "tupinada" que Pedro Sánchez prepara per a l'any que ve.

El 12 de juny del 2023 el PSOE va començar a deixar enrere la sensació de derrota. Aquell dia, un desacomplexat José Luis Rodríguez Zapatero va anar a la Cope a defensar "l'espectacular" govern de Pedro Sánchez, es va riure de les insinuacions de tupinada per part del PP i va sentenciar que no esperava res més que la reedició d'un govern liderat pel PSOE. Carlos Herrera li deia que ni els resultats de les municipals i autonòmiques ni les enquestes feien preveure que fos un escenari plausible. Zapatero va començar la remuntada.

Mariano Rajoy sap el que s'espera d'ell i no dubta a donar-ho als seus seguidors. "En el futbol, el que importa de debò és marcar més gols que el rival. Si no ho fas, perds. O, en el millor dels casos, empates". Sí, l'expresident espanyol torna a la crònica esportiva per al Mundial i, de nou, al mitjà digital El Debate, el que fa quatre anys —també pel Mundial i, després, per l'Eurocopa— ja li va obrir les portes perquè hi publiqués les anàlisis dels partits de la selecció espanyola. Rajoy ho fa sense cobrar i, de fet, sense escriure: envia notes d'àudio quan s'acaben els partits perquè els redactors del mitjà les transcriguin. Així ho va fer aquest dilluns després de l'empat de la roja amb Cap Verd.

Una primera onada al març o a l'abril; una segona al juliol i una tercera cap al novembre. Fa temps que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va establir aquesta periodicitat per publicar els seus baròmetres, les enquestes més robustes de l'institut des que va engegar el 2005 (del primer se'n va encarregar l'Idescat el 2004). Però a data de 15 de juny, aquest any encara no se n'ha publicat cap. Què ha passat al CEO? Com acostuma a succeir quan les coses no van com s'esperava, la rumorologia ha començat a fer de les seves, especialment a les xarxes. El fet és que la lentitud a l'hora de renovar l'acord marc per homologar les empreses que es dediquen a recollir les dades ha endarrerit quatre mesos el procés d'adjudicació de les enquestes. Una espera que acabarà aviat, perquè, segons ha pogut saber l'ARA, el treball de camp del primer baròmetre del 2026 ja està en marxa i el CEO té la intenció de fer pública l'enquesta durant la primera quinzena de juliol.

Les joies de la família Zapatero són avui el principal focus de tensió en la política espanyola. L'expresident del govern acaba de ser imputat en una peça separada de la que ja estava instruint el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama. La conseqüència immediata, més enllà que el tornaran a citar per declarar, és que tan bon punt s'han iniciat accions judicials sobre les seves joies, José Luis Rodríguez Zapatero ja no les pot regularitzar. L'article 305.4 del Codi Penal estableix que ho podria haver fet abans que el jutge d'instrucció comuniqués formalment l'obertura de diligències.

D'aquí a un mes el govern de Salvador Illa tindrà aprovats els primers pressupostos de la legislatura. Un acord amb Comuns i ERC que dona aire a l'executiu i que certifica que aquesta és avui dia l'única majoria viable a Catalunya. Republicans i comuns ja van investir Illa i, tot i els estira-i-arronses dels darrers dos anys, continuen sent els socis que li donen estabilitat. Fins i tot per evitar compareixences molestes del president al Parlament. Aquest dimarts, per segona setmana consecutiva, ERC, Comuns i el PSC van evitar que la cambra cités Illa. Junts el volia fer comparèixer perquè expliqués el paper de la Generalitat en la crisi oberta amb els docents de l'escola pública. Fa set dies els juntaires, de la mà del PP i Vox, reclamaven que el president respongués pels casos de presumpta corrupció que esquitxen el PSOE (i que el jutge no descarta del tot que tinguin una derivada en el PSC).

L'Agència Tributària ja té sobre la taula tota una sèrie de peticions de l'Audiència Nacional per revisar els comptes del PSOE, però, en canvi, no ho haurà de fer amb els del PSC. El jutge Santiago Pedraz ha exclòs finalment els socialistes catalans dels requeriments fiscals, tot i que la Guàrdia Civil insistia en incloure el PSC en la investigació. Del PSOE, i de les persones imputades en el cas Leire, el magistrat busca comptes bancaris, imposicions, disposicions o cobraments en efectiu i factures.

"Una suma de comportaments individuals de farsants, oportunistes i ressentits que han fet servir el nom del PSOE en va i en fals, molt a pesar del PSOE". La frase, escrita a X per la secretària d'organització dels socialistes, Rebeca Torró, resumeix l'estratègia de defensa que ha activat el partit per desvincular-se de la trama que actuava des de la seva seu al carrer Ferraz. El PSOE ja no nega que pogués existir un grup organitzat que es dedicava a intentar obtenir informació d'investigacions, policies, jutges i fiscals per pressionar-los. "El sumari conegut avui revela una suma de comportaments intolerables de persones que van fer servir en fals i en va el nom del PSOE per beneficiar-se o defensar interessos foscos", publicava, també aquest dimecres, el compte oficial del partit. El que rebutja de ple la direcció socialista és que ells hi fossin darrere, com, en canvi, sí que sospita el jutge instructor de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz. De fet, la intenció del grup presumptament encapçalat per Santos Cerdán i Leire Díez era precisament desactivar les causes judicials contra el PSOE.

El mateix dia que el jutge va autoritzar la Guàrdia Civil a presentar-se a la seu del PSOE a Madrid, des del carrer Pallars de Barcelona, el PSC enviava tota la documentació relativa a la seva campanya electoral del 2024. Tot i que la petició anava dirigida al PSOE, els socialistes catalans van voler avançar-se remarcant que tot era transparent i estava auditat per la Sindicatura de Comptes. Amb aquesta informació, la Unitat Central Operativa (UCO) de l'institut armat no en té prou i ha elevat una reclamació d'informació addicional a l'Audiència Nacional, que el jutge Santiago Pedraz ha acceptat.