L’arribada del 'coach' Pesic a la banqueta del Barça ha suposat un terrabastall i una confusió en les anàlisis per calibrar o valorar el rendiment immediat de l’equip. Fem servir paraules buides i retòriques per definir l’efecte o la màgia de l’entrenador i ens emboliquem en explicacions innòcues. En qualsevol professió de la vida el més preuat són els coneixements i, encara més, l’experiència per assolir amb èxit un objectiu. Això sí, no serveix absolutament de res si no saps dur a terme el teu pla de viatge. Els professionals d’alt nivell tenen la preparació exigida, però no qualsevol té la capacitat, ni l’habilitat per transmetre la informació que vols inculcar, establir les 'rules' de funcionament col·lectiu, com ell va dir, i, el que és més definitiu i imprescindible, com executar-ho. L’implacable Pesic, amb la seducció, el carisma personal i l'obligació de responsabilitat fan que el grup no trontolli. El seu control mai dona pas al dubte i molt menys al caos. És el resultat de la seva grandesa competitiva. Prendre decisions, criteri i sobretot l’enteniment són els fonaments perquè l’equip el segueixi. La màgia no existeix però Pesic és màgic!

Sito Alonso és un bon gestor que convenç i transmet, un entabanador en la dinàmica d’equips. És un entrenador ambiciós i atrevit. Té l’ADN i està format en l’escola Aíto García Reneses. Estratègicament se sap adaptar als jugadors que té a la plantilla i sobretot al rival amb un joc dinàmic, ràpid a l’hora de fer arribar la pilota a la línia de 6,75 metres, o controlat, sistematitzat i pausat segons les necessitats de cada moment. Els seus trets són una intensa pressió defensiva i una flexibilitat ofensiva al servei del jugador talentós. Això sí, té poc bagatge per a tot un Barça Lassa. Em crida l’atenció, a més, que en la seva curta carrera com a tècnic no ha complert el contracte en dos clubs. De tota manera, com diria Ettore Messina, “en el bàsquet modern cada vegada és més important fitxar i gestionar bons jugadors que saber entrenar-los”. Bona part de la clau del seu èxit serà veure quin equip li construeixen.

Discutir ara la composició de la plantilla del Barça em sembla un contrasentit, és una plantilla de luxe. Seria molt necessari fer-nos tres preguntes. ¿La repartició dels rols és l’adequada i s’executa amb un criteri equilibrat o produeix desconcert en els jugadors? ¿L’equip està oferint el joc i el rendiment que li pertoca en relació a la qualitat dels jugadors? ¿L’entrenador i el cos tècnic estan aconseguint treure el màxim de cada jugador individualment i col·lectivament? Aquest punt és el que marca la diferència.