Enmig del debat pel projecte de pressupostos que el PSC ha acabat retirant, convé posar llum a cinc grans carpetes econòmiques en què Catalunya es juga molt els pròxims anys. Més enllà de la conjuntura, l’essencial és assegurar uns fonaments sòlids per afrontar els nombrosos reptes de futur.

En política no es guanya mai per 10 a 0, com tampoc s’assoleix un cim destacat per dreceres ràpides. Cal picar pedra i perseverar, mantenint les idees clares, l’ambició i el rigor. L’acord de finançament anunciat ahir és una nova fita en aquest camí: un pas important per corregir l’infrafinançament crònic que pateix Catalunya des de fa dècades.

Enmig de la intensa actualitat econòmica, voldria posar el focus en una qüestió de la qual s’havia parlat molt i que darrerament ha quedat fora del radar mediàtic: el desplegament dels fons europeus. Som a la recta final, i en aquesta darrera fase ens hi juguem l’èxit o el fracàs de molts projectes transformadors per al nostre territori. La clau és si sabrem rematar correctament aquest dossier o bé si deixarem escapar oportunitats que ja teníem a l’abast.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) que el BBVA ha llançat sobre el Banc Sabadell no és només una operació financera més: pot tenir un impacte rellevant en la configuració del sistema bancari a Catalunya i a Espanya. El president del govern espanyol ha anunciat l’obertura d’una consulta pública inèdita per recollir l’opinió de ciutadans, entitats i organitzacions sobre si aquesta operació respon a l’interès general. És una oportunitat perquè una decisió d’aquesta transcendència es prengui amb una visió estratègica, tenint en compte el seu impacte econòmic i territorial.

El maig de 2022 es va anunciar, des de Seül, la inversió industrial més rellevant dels últims vint anys a Catalunya: una fàbrica de components per a bateries a Mont-roig del Camp. Amb 600 milions d’euros i 500 llocs de treball directes, l’empresa coreana ILJIN (ara LOTTE) hi pretenia establir la seva primera planta a Europa.

La cancel·lació de 17.104 milions d’euros de deute del FLA és un dels cinc compromisos econòmics inclosos en l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez entre ERC i el PSOE el novembre del 2023. Els altres quatre són: el traspàs de Rodalies, amb els recursos necessaris per millorar aquesta infraestructura clau; un fons permanent de 150 milions d’euros anuals per a projectes de recerca científica a Catalunya; una dotació de 1.600 milions d’euros fins al 2030 per ampliar el cos de Mossos d’Esquadra i crear nous òrgans judicials, i la creació d’un consorci per garantir l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya.

La inversió pública té un paper fonamental en l'impuls del creixement econòmic i la competitivitat d’un país. L’octubre del 2023, l’anterior Govern va crear el Comitè Estratègic d'Inversions de la Generalitat de Catalunya per identificar, prioritzar i planificar el finançament de les inversions més estratègiques per al país. Donades les pressions pressupostàries que afronta la Generalitat, la planificació de la política inversora i del seu finançament és absolutament essencial.

Davos és la ciutat d’Europa de major altitud. Es troba a Suïssa, al cantó dels Grisons, i és també el lloc on se celebra cada any la reunió del Fòrum Econòmic Mundial, que arrencarà d'aquí a pocs dies. Ja són unes quantes edicions des que, el 1972, es va celebrar aquest Fòrum per primera vegada. 

L’any 2000 vaig treballar a Pequín uns mesos i des de llavors no hi havia tornat. Han passat vint-i-quatre anys i les diferències entre el Pequín de l’any 2000 i el del 2024 són immenses. 

El gran repte econòmic de la present legislatura és materialitzar l’acord per a un finançament just i singular per a Catalunya, fora del règim comú i basat en el principi de sobirania fiscal plena.

Aquests dies sentireu a parlar molt de finançament. No és res nou. L’infrafinançament crònic de Catalunya és una diagnosi àmpliament compartida, i són moltes les veus que des del món polític, econòmic, social i acadèmic demanen acabar amb l’ingent dèficit fiscal que patim, de 22.000 M€ l’any. És un concepte que pot sonar tècnic, però que condiciona fortament el nostre estat del benestar i la nostra economia. 

Des que es van crear els fons Next Generation, una de les preguntes que tots ens fem és: ¿serviran realment per transformar la nostra economia?