Fa uns 25 anys que, alarmats per l’aparició de grups de nens dormint pels carrers de Barcelona en situació de desemparament, la Fundació Jaume Bofill (que en aquell moment dirigia Jordi Sànchez Picanyol) va convocar una colla d’experts a la masia de Can Bordoi per mirar de comprendre el fenomen dels menors que migraven sols del Marroc a Europa. La primera publicació que va sorgir d’aquells treballs la signava el constitucionalista Eliseo Aja, i deixava ben clar que el dret superior de la infància està per damunt de la llei d’estrangeria i que l’Estat té el deure i la responsabilitat d’emparar qualsevol menor sense tenir en compte el país d’origen.

A mesura que van apareixent anàlisis més afinades arran dels mals resultats en les proves PISA, més propostes i solucions com la comissió d’experts, em revé nítida la sentència de Stephan Ball. Diu: “L’escola estaria buscant en un lloc equivocat si només cerqués solucions pedagògiques per resoldre unes desigualtats acadèmiques que són d’arrel econòmica, social i cultural”.

Aquesta setmana Twitter porta tres notícies que enllaço amb la urgència de la mobilització del món educatiu. Aquí va el fil.