El PP porta des del 2018 criticant la incongruència de Pedro Sánchez per governar gràcies a uns pactes espuris, amb tota mena de partits. El congrés d'aquest cap de setmana hauria d'haver estat la gran ocasió per demostrar que ells no fan ni faran el que critiquen, però la composició dels òrgans ja anunciada per Núñez Feijóo i ampliada i corroborada durant el congrés fa albirar que, segons bufi el vent a partir dels resultats electorals, podrien imitar l'estratègia de Sánchez, el lema del qual sempre ha estat que "es pacta amb qui calgui".

No sé per què es parla d’amnistia en les mesures del ministre Montoro que van permetre retornar centenars de milions d’euros a les arques públiques. Fins ara a Espanya no hi ha hagut més llei d’amnistia que la de 1977, el que la doctrina penal concep com un “esborrar” delictes d’intencionalitat política en moments de transició cap a un règim d’estat democràtic de dret. Per això l’exposició de motius de la proposició de llei orgànica que finalment coneixem fa reiterat esment de la possibilitat que les amnisties es produeixin en democràcia i que tenen sentit en una democràcia no militant com la nostra, on totes les idees polítiques són legítimes. Però cada Constitució és única.