El dissabte 3 d'agost, Sebastià Alzamora va publicar en aquest diari una columna titulada "Companys (i altres avenços menystinguts)" que comentava el meu posicionament com a president de la Comissió de la Dignitat pel que fa a la recent declaració de nul·litat del consell de guerra del president Companys. En resposta a aquell article, he de fer constar una sèrie de fets que expliquen el meu posicionament.

El passat dia 28, TV3 va emetre un reportatge sobre la filla de Valentí Oliveras Valls, català deportat des de França als camps de concentració nazis, mort al de Gusen el 1941, que acaba de ser indemnitzada per l'estat francès per la seva implicació en la deportació del seu pare. 

Cal desconfiar de les propostes de reforma del Codi Penal fetes a cop de maniobra política populista. Ara el govern central proposa en aquest context reformar l'article 544 del Codi Penal que tipifica el delicte de sedició.

La declaració de l'estat d'alarma ha creat molts dubtes legals al voltant del seu abast i dels efectes que està tenint sobre els drets fonamentals.

Avui fa vuitanta anys que el 30 de setembre de 1939 Franco es va adonar que, en abolir l’Estatut, havien quedat vigents totes les lleis i disposicions dictades pel Parlament i el govern de la Generalitat. Per fer taula rasa de qualsevol fruit de l’autonomia, va abolir-les. Va ser un fet que no es va donar amb les lleis de l’Estat, ja que es van mantenir les lleis republicanes que no van ser modificades o abolides expressament pel nou règim. Aquest fet denota un comportament de menyspreu de l’Estat envers el dret d’autonomia de Catalunya -que vol dir un dret reconegut d’autogovernar-se-, que ara també ha estat menystingut per l’estat democràtic amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i amb la més recent, també del TC, beneint l’aplicació del 155. Això no va passar amb la República, quan el tribunal equivalent de Garanties Constitucionals, el 1936, va derogar la llei que havia suspès l’autonomia arran dels fets del 6 d’octubre en considerar que vulnerava el dret a l’autonomia i reformava una llei de rang constitucional que era l’Estatut. Avui ningú plantejaria discutir l’existència dels ajuntaments o les seves competències, però amb la Generalitat val tot. L’autonomia sembla que sigui, com es deia abans, “una gracia de su majestad”.

Vivim un procés de confrontació davant d’un estat autoritari que respon al debat polític amb repressió judicial. Empresonaments i processos en què es demanen greus penes de presó i econòmiques que tenen per objecte desgastar i fer-nos desistir. Això fa que algú parli de possibles indults o amnisties.

Hem vist les imatges dels presos catalans Junqueras, Forn i Romeva a Soto del Real. Hem tingut una sensació impactant, en tenir l'evidència que els presos polítics són a la presó. Les imatges ens han posat davant dels ulls unes persones que vam perdre de vista fa mesos. No teníem cap altra imatge que la dels cartells que en demanen la llibertat. Hem vist l’evidència del seu empresonament.