Misteri, aventures, terror, romanços, distopies i còmics. Sobretot, còmics. Els interessos lectors dels joves són variats i aquests són alguns dels temes que sovintegen quan es tracta de discernir què llegeixen, però n’hi ha més i obeeixen a raons i interessos que s’actualitzen mentre es fan grans.

A Catalunya, l’art romànic es va manifestar des del començament del segle XI i fins ben entrat el segle XIII, quan va començar a conviure amb el Gòtic. Fins als nostres dies, n’han arribat diferents mostres en forma d’edificis religiosos que podem trobar escampats arreu del país, si bé la Catalunya Vella en concentra un nombre més gran. Aquests elements artístics que formen part del nostre patrimoni són un bon pretext per emprendre un itinerari que permet combinar art i història en espais sorprenents.

Súria

Via Verda de la Val de Zafán

Al nostre país tenim indrets de postal. Però també tenim escampats per la nostra geografia diferents pobles que semblen sortits de les pàgines d’un conte, d’aquells que ens explicaven de petits i ens imaginàvem amb dracs, princeses, fades, esperits valents i altres personatges que hi vivien aventures. Són els pobles amb encant.

Tot seguit us fem una tria de les representacions de La Passió més destacades i us proposem alternatives per descobrir també les poblacions que les acullen i el seu entorn al marge del costumari religiós que marca el ritme d’aquesta festivitat.

Falten un parell d’hores perquè comenci una nova funció d’El barquer al Teatre Lliure de Montjuïc, a Barcelona. La Bruna Luz, d’onze anys, no para quieta i es posa a ballar abans de pujar a l’escenari, mentre espera que li arribi el torn per pentinar-se, canviar-se i posar-se el micròfon. Al seu costat, la Bruna Armengol, de deu anys, l’acompanya en els seus jocs i no para de riure mentre espera el mateix. D’aquí una estona es convertiran en la Mercy i l’Honor Carney, i els seus personatges es traslladaran fins a una zona rural del comtat d’Armagh, a Irlanda del Nord. Serà un dia de finals d’agost del 1981 i la família Carney celebrarà el Dia de la Collita. La jornada familiar i festiva, però, acabarà sent una tragèdia.

Si parlem de Pitàgores, segurament el primer que ens ve al cap és el teorema que porta el seu nom, una de les descobertes que aquest filòsof i matemàtic grec de final del segle VI aC va fer al llarg de la seva vida. Però en va fer unes quantes més. També va ser el primer a relacionar la música amb els números, cosa que el va portar a identificar patrons matemàtics en la música. Així doncs, no és tan estrany que aquests dos camps estiguin vinculats l’un amb l’altre.

El Misha va néixer el 3 de juliol del 2025. Sis dies més tard, el dia 9, la Madona, la seva mare, va rebre una trucada de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona que li requeria l’ingrés al centre hospitalari. La prova del taló que havien fet al seu fill a l’hospital on havia nascut mostrava uns resultats que es van confirmar poc després: immunodeficiència combinada greu. Una malaltia causada pel trastorn de diferents gens que no permeten el desenvolupament del sistema immunitari, responsable de combatre tota mena d’infeccions. La primera resposta és l’aïllament del pacient. Així que la Madona i el seu fill van passar a viure en una habitació de l’hospital a l’espera que el Misha pogués rebre el tractament que permetés curar-lo. Havia de complir els tres mesos de vida o arribar als cinc quilos de pes. “Vaig estar tot aquest temps amb ell a l’hospital fins que li van poder fer un trasplantament. Va ser molt dur, tot i que l’equip mèdic de la doctora Andrea Martín ens ho va posar tot molt fàcil”, recorda la Madona.

“Per a mi El Tatano és un record divertit i màgic de la meva infància. Vaig passar molts moments en família compartint receptes, manualitats, imaginació, lectures i moltes rialles”, diu el Xavier, d’Alella, que ara té 23 anys. “Roser, ja ha arribat El Tatano! Quines corregudes hi havia quan sentia aquesta frase! No hi havia prou mans per trencar el plàstic que embolicava la revista i posar-me a llegir en Pere Sense Por”, recorda la Roser Maria, de Ferreries, de 25 anys. “El Tatano em va fer connectar amb el món de la lectura. Els meus germans grans llegien el Cavall Fort i jo els imitava llegint El Tatano”, assegura el Martí, de Maçaners, que té 24 anys. Tots tres ho expliquen al número 241 de l’emblemàtica capçalera, que està d’aniversari: celebra els seus vint anys de vida als quioscos. I com ells, tot un seguit de tataners que han crescut amb les històries d’en Pere Sense Por, de la Rita Pinyada i del Nono i la Petúnia, entre molts altres, comparteixen com els va marcar el fet de ser-ne lectors durant la infància i els bons records que en mantenen.

Hi ha alguns termes mèdics més complicats d’entendre que d’altres, sobretot quan es parla de patologies complicades o de proves poc freqüents. En el cas dels infants, però, pot ser que, d’entrada, trobin aquesta dificultat en el vocabulari més bàsic que ateny termes de salut quotidiana i d’altres que hi estan vinculats. Per això, especialistes en lèxic mèdic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) han elaborat de forma conjunta amb més de 3.000 infants i joves d’escoles i instituts d’arreu de Catalunya una plataforma per explicar termes mèdics als nens i nenes amb les seves pròpies paraules fent ús de nous formats digitals i multimèdia.

L’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Es produeixen molts canvis a diferents nivells —físics, emocionals, socials, etc.— i, especialment, l’autocura pren rellevància. Hi ha aspectes d’aquesta atenció pel benestar personal que són a la mà de l’embarassada i del seu entorn més proper, però n’hi ha d’altres que, en molts casos, s’escapen del seu abast. És el cas dels efectes del canvi climàtic i la contaminació, especialment rellevants en contextos urbans, que poden afectar durant la gestació i la primera infància, i que cada dia preocupen més aquests col·lectius.

Cursa Sant Silvestre de l'Hospitalet de l'Infant

Es busca el Tió Mont-rogenc

La Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola

Púding de Nadal

Mercat de Nadal de Gironella

“L’etapa tranquil·la per definició”. Així és com detallen alguns manuals i guies l’etapa dels infants que va dels 6 als 12 anys, i que coincideix amb la de l’educació primària. Tot i que potser no ho és tant com sembla. “És una etapa més difuminada que les altres. De fet, la majoria d’estudis i programes d’intervenció es concentren en la primera infància o en l’adolescència, deixant aquest període en un segon pla. Però és una etapa crucial per al desenvolupament cognitiu, social, emocional i físic, i representa una finestra d’oportunitat per a la promoció de la salut i la prevenció de problemes futurs. Fer-la visible és essencial”, assenyala Anna Estapé, pediatra especialitzada en educació emocional, dermatologia i criança respectuosa.

Explicar un conte abans d’anar a dormir, inventar-se una història si el nen fa rebequeries a l’hora de menjar o entretenir-lo explicant-li tota mena de curiositats quan us trobeu en una sala d’espera, en un restaurant o a la parada del bus. Hi ha pares i mares que encara ho fan, però n’hi ha d’altres que prefereixen donar-los el telèfon mòbil o una tauleta perquè s’entretinguin sols. Quan les pantalles es converteixen en protagonistes, es perden determinats hàbits que fan que els membres de la família connectin i passin temps de qualitat de manera conjunta, com es pot fer, per exemple, a través de la lectura.

La preadolescència és una etapa que, segons el nivell maduratiu de cada individu, se sol estendre entre els 10 i els 13 anys. En els 12 anys, per tant, es troben immersos en una època de canvis, sobretot a escala psicològica i sexual. Si bé encara no podem considerar adolescents els joves d’aquesta edat, anomenar-los infants grans no seria el terme més adequat perquè, segons explica Núria Casanovas, psicòloga infantojuvenil i vicepresidenta de la Secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en aquests moments ja no tenen el cervell d’infant: “es troben en plena transició”.