<![CDATA[Ara.cat - Francina Martí]]> 10 <![CDATA[Valorem l’escola més que mai]]>

Cada dia que passa és un èxit. Cada dia que les escoles obren les portes, i els infants omplen els carrers i les places de viles i ciutats per fer el camí de l’escola, és un gran èxit del qual tots ens hauríem de felicitar. I, sobretot, felicitar els equips de mestres de totes les escoles del país que ho donen tot per fer-ho possible. I també els infants, que en gaudeixen, malgrat els confinaments parcials que ens toca complir.

]]> <![CDATA[On són els infants? On són els seus drets?]]>

Som a principis de juny i són moments tristos. Hem tingut l'oportunitat d'obrir les escoles i tothom ha quedat frustrat. Les famílies, per una banda, en veure que els infants encara són a casa, quan pares i mares han d'anar a treballar. Els mestres i les direccions dels centres, perquè s'han sentit sols sense saber què calia fer. L'administració, perquè ha quedat desbordada a l'hora d'aplicar unes mesures sanitàries excessives i incompatibles amb les activitats escolars… I, sobretot, com a grans afectats, els infants i els adolescents, privats d'un dels seus drets principals: l'educació.

]]> <![CDATA[Un reconeixement i un compromís a favor de l’educació?]]> La Medalla d’Honor del Parlament a Rosa Sensat arriba en un moment especialment complex i tens per al nostre país. Durant el curs passat l’escola i l’educació a Catalunya van estar situades al centre de crítiques, mediatitzades i polititzades de manera molt interessada, amb la finalitat de fracturar el que l’escola ha estat capaç de construir i cohesionar durant les darreres dècades. Molts mestres van ser acusats d’adoctrinament, perquè a l’escola es tractaven temes que formaven part de la vida dels infants i joves, quan precisament la responsabilitat dels mestres és donar espai a les preguntes de cada dia: per què la policia pega a la gent?, per què han trencat els vidres de l’escola?, qui són els bons?, qui són els dolents? Seguint el compromís que tenim per aconseguir l’escola democràtica, en la 53a Escola d’Estiu, el juliol passat, vam defensar amb més fermesa que mai el valor de l’escola i de l’educació per afavorir la construcció del pensament crític de tots els individus, defugint qualsevol dogmatisme ideològic, polític o econòmic. Aquest és un dels principis de l’escola democràtica: donar a cadascú les eines per crear-se una consciència crítica, per esdevenir persones emancipades i lliures, capaces de viure en una societat basada en els principis de la dignitat i la fraternitat.

]]> <![CDATA[La qualitat de l’educació és igual a la dels seus mestres]]>

Just després de publicar-se l’informe PISA ja he començat a llegir comentaris, obvietats i llocs comuns. I és que el PISA és un dels informes menys llegits i més comentats. Com ens agraden els rànquings i les comparatives entre països, comunitats i escoles! Però l’educació és un fet massa complex i sistèmic per classificar els països en un podi. I si tal com sembla en aquest darrer informe Catalunya “està per sobre” de la mitjana europea, això es pot interpretar com un èxit o com un símptoma de millora. ¿Realment ens creiem que pel fet d’estar uns punts més amunt el sistema del nostre país ha millorat?

]]> <![CDATA[Construïm l’escola que somiem: un canvi en tots els nivells]]>

Des de ja fa temps tenim obert un debat que sovint alimentem amb arguments que no van al fons de la qüestió. ¿Deures sí o deures no? Aquest debat amaga al darrere la concepció de com aprenen els infants i com es fa perquè el temps a l’escola sigui un temps ben aprofitat i ric a favor de l’aprenentatge. És per això que aquest debat s’ha de fer abordant com ha de ser l’organització dels temps als centres educatius. Dels temps en plural, perquè d’una banda el temps a l’escola no té un format únic, i de l’altra perquè el temps d’aprenentatge no s’acaba al final de l’horari escolar: el temps d’aprendre s’estén al llarg de tota la vida.

]]>