“És que no tinc temps! No dono l'abast!” són frases que ens repetim a nosaltres mateixos quan ens plantegem fer un canvi cap a un estil de vida més actiu. És ben cert, i no ho podem amagar, que el ritme que portem ens atrapa: família, feina, responsabilitats diverses i compromisos ens porten al límit del temps que tenim al llarg de la jornada, sumat al fet que cal descansar un mínim d’hores per mantenir-nos saludables. Però en els darrers anys, ens han inculcat de forma tan insistent que ens cal un mínim d’activitat física a la setmana que si no ho fem ens fa la sensació que hem fracassat. L'Organització Mundial de la Salut recomana de cent cinquanta a tres-cents minuts a la setmana d'exercici aeròbic al qual cal afegir exercicis de força, equilibri, estabilitat i mobilitat articular. Amb aquest article volem apropar un nou paradigma gràcies a una sèrie d’estudis recents que ens demostren que potser no cal tant de temps per arribar a estar en forma.

“Moltes vegades no m'entreno a la meva hora predilecta, però haig de trobar un equilibri entre la meva afició, la feina i la família, i això fa que hagi de treure hores de sota les pedres per poder arribar a tot", explica Pau Duran, CEO de l'estudi Darq Arquitectes, pare de dos nens i aficionat a córrer per la muntanya i a anar en bicicleta.

Cada cop se’ns fa menys estrany veure grans avingudes, com per exemple la Diagonal de Barcelona, amb el carril central per a vianants ple de corredors, de patinadors, de caminadors o de ciclistes. Tot i que sempre han estat força transitats, els camins de Collserola també estan més plens de persones que practiquen algun tipus d’activitat física. I, si bé ens fixem en aquests dos indrets concrets, podem parlar de moltes altres artèries principals o raconades a prop de diferents ciutats de més o menys grandària del territori.

Ara ja queden lluny els dies més calorosos de l’estiu, i la tardor, encara lluny del fred més rigorós de l'hivern, pot ser la millor època per sortir a l’exterior i practicar qualsevol mena d’activitat física. Gaudir de la frescor del matí amb el sol acabat de sortir i els carrers i camins encara endormiscats o sortir als vespres mentre es va enfosquint i calmant la jornada són moments molt agradables i que promouen la nostra motivació per practicar, la tan necessària i saludable activitat física.

"La poca educació nutricional a la qual tenim accés i el bombardeig de missatges sobre mites, creences i modes que rebem, al dia a dia, fan que alguns aliments es demonitzin o se’ls acusi de dolents quan en realitat no hi ha cap aliment o nutrient bo o dolent. Tot és qüestió de dosis i de conèixer quins són els aliments més apropiats per a cada persona", explica Gisela Carrión, llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments.

Ara que la tornada a la rutina ha fet que molta gent s'animi a apuntar-se a un gimnàs, és probable que trobin que sempre hi ha una sala de la qual surt música a tota pastilla que fa intuir que allà dins hi ha algun exercici que es fa seguint ritme del bo. Si els vidres o les cortines de la sala són una mica translúcids, ben segur que hi entreveurem una pila de ciclistes col·locats en forma de semicercle, pedalant, ara asseguts, ara drets i, molt segurament, patint i gaudint del moment a parts iguals.

Aprofitant la calor i que, normalment, es compta amb més temps lliure durant l'estiu, el mes d'agost és un bon moment per alliberar els peus del calçat i provar de caminar descalços en llocs adequats. Abans de seguir aprofundint en el tema i d’endinsar-nos en aquesta pràctica, cal tenir en compte que parlem de forma generalitzada i que sempre dependrà de l’edat, del pes i de si es pateix alguna patologia concreta per la qual no ens sigui adequada aquesta experiència o, almenys, no sigui convenient dur-la a terme sense la guia d’un professional. “Hi ha patologies que potser no s’han corregit en edat infantil, així que aquests peus necessitaran un bon calçat més endavant. Contràriament, hi ha persones amb uns peus sans que utilitzen un calçat inadequat, i això pot generar patologies amb dolors i molèsties que els fan canviar completament la trepitjada i els provoquen problemes que no haurien existit”, explica Sònia Bruguera Vergara, podòloga amb una llarga experiència.

Tot i que durant les vacances no volem ni pensar a posar-nos malalts o anar a la consulta mèdica, és una època amb certa proliferació d’algunes malalties, generalment lleus, però que poden convertir uns dies de festa i alegria en moments desagradables.

L’estiu, en general, i, sobretot, quan estem de vacances, és una època molt procliu a trencar rutines i a desgavellar horaris perquè el dia és més llarg, i la temperatura al vespre, molt agradable, convida a estar-se a fora fins tard, xerrant, passejant, menjant o bevent... Tenim ganes de viure i de fer coses diferents, de gaudir sense horaris estrictes, de trencar ritmes i de deixar-nos anar. També són setmanes en què fem excessos alimentaris, bevem una mica més d’alcohol que de costum i ens desinhibim, perquè acostumen a ser dies en què ens ho permetem tot. Què carai, ens ho hem ben guanyat!

Avui dia sentim molt a parlar de l’entrenament de la força per millorar la nostra salut física i per enrederir l’envelliment. Però moltes vegades, quan ens pronuncien aquestes paraules, no tenim gaire clar a què fan referència, ni tampoc sabem com posar-ho en pràctica.

“El CrossFit destaca per la seva versatilitat i la seva capacitat per abastar múltiples disciplines dins d'una sola modalitat. Ofereix beneficis físics integrals, incloent-hi entrenament cardiovascular, força, resistència i flexibilitat, a més de promoure un ambient socioemocional molt sa i enriquidor. La combinació d'aquests elements el converteix en una opció atractiva per a una àmplia gamma de persones”, explica l’Àlex Cerón, llicenciat en CAFE i practicant de CrossFit des de fa tres anys.

“El que més m’agrada del ioga és que és una disciplina per a tothom, en què no et sents jutjat per ningú. I m’ajuda a conèixer cada cop més el meu cos i a escoltar-lo”. Així parla Laura Mascaró, de 34 anys, que practica ioga des de fa dos anys. I és que no podem negar que el ioga està en auge. Es podria comparar amb la moda del running fa un temps, quan no es podia anar a cap sopar d'amics o familiars sense parlar-ne.

Sabem del cert que practicar activitat física és una de les peces del trencaclosques que ens ajuda a tenir una vida saludable en tots els sentits. Es pot dur a terme de moltes maneres: practicant diferents esports, siguin organitzats, amb classes dirigides o espontanis i en total llibertat; en entorns diferents, a l’interior o a l’aire lliure; en companyia o sols. Entrenar-se en solitud té una sèrie d'avantatge i inconvenients, igual que fer-ho amb altres persones. Hi ha qui escull una opció o una altra de manera voluntària, mentre que a uns altres no els queda més remei. "Practicar esport acompanyat pot esdevenir una bona forma de conciliar espais socials, de parella, familiars, per compartir amb el nostre entorn. Establint una sinergia entre bons hàbits, oci i vida personal, familiar i social", explica Meritxell Bellatriu, psicòloga esportiva.

“Fa trenta-cinc anys que imparteixo classes d’aiguagim. És un esport que ha evolucionat molt, tant amb els materials que fem servir com amb la incorporació de música i coreografies que el fan molt dinàmic i distret i, sobretot, amb el tipus de practicant”, explica Núria Serra, nedadora, socorrista i instructora d’aiguagim.

“Quan s’acaba l’entrenament, surten contents, se’ls veu satisfets. Orgullosos d’haver decidit venir, tot i la mandra prèvia. Molts, sobretot els que venen al matí, surten amb més energia i amb ganes de menjar-se el món”, explica Sílvia Roca, entrenadora personal i fisioterapeuta.

La recent victòria, i amb aquesta ja en suma quatre, del pilot Carlos Sainz, a 61 anys, en una de les proves més exigents del planeta com és el Ral·li Dakar, ens fa reflexionar que, tot i l’edat, podem seguir molt actius i gaudir de certs privilegis que, molt sovint, només atorguem a la joventut.

Els peus són una part del cos que ens queda allà a baix, i com que, pràcticament sempre, els portem tapats, és una d’aquelles parts oblidades i podríem afegir que maltractades. Ens preocupem de portar les ungles ben arreglades a l’estiu quan ens queden al descobert amb les sandàlies, però la resta de l’any ni ens les mirem; ens agrada vestir-los amb calçats que, per escollir-los, sovint, fem més cas al nostre estil, gust o moda del moment que a la seva funcionalitat i confort.

“Corro perquè m’encanta córrer. És la combinació perfecta entre fer esport en llibertat, trepitjar i conèixer l’entorn i, a la vegada, portar una vida saludable, ja que faig exercici físic i m’obliga a cuidar-me. Per mi, córrer és sentir-me activa i que, malgrat que m’estic fent gran, puc continuar fent moltes coses”, explica la Montse Bosch, tècnica de cooperació internacional que acaba de fer els 50 anys.

El final de l’any és un moment que convida a la reflexió, a fer revisió, a mirar enrere per poder continuar endavant. És un punt i a part imaginari que ens ajuda i ens motiva a fer canvis en els nostres hàbits, siguin laborals, personals, emocionals o bé de salut, esperant que el canvi de número en el calendari ens aporti millors perspectives en diferents àmbits de la nostra vida. Tot i que, realment, no hi ha res diferent del 31 de desembre a l’1 de gener, tendim a aquesta activitat de reflexió o d’anhel de canvi i ens plantegem propòsits per al nou any que comença.

Les emocions conviuen amb nosaltres de manera permanent; són part de la nostra essència com a éssers humans i no podem entendre la nostra espècie sense les emocions. Durant dècades, han estat les grans oblidades –maltractades, fins i tot podríem dir–, com si no existissin o fossin, senzillament, una distracció. Però tant les emocions positives com les negatives generen, en cadascun de nosaltres, un impacte molt gran; molt més del que ens podem imaginar. Quan són positives, l'impacte no es tradueix únicament en un reguitzell de bones sensacions i de bons moments, sinó que també és clarament beneficiós per a la salut i ens dirigeix cap a un estat de benestar general que, en definitiva, és el que busquem tots. Però, malauradament, som molt més conscients de les emocions que ens impacten negativament perquè, quan ens acompanyen en el dia a dia, generalment en forma d’estrès, angoixa o ansietat, poden desembocar en problemes físics com tensions musculars, desajustos en el sistema immunitari, lesions i fins i tot malalties.