[...] De la pandèmia de covid-19, potser la primera amb caràcter mundial i simultani a tota la humanitat, no n’aprendrem res ni canviarà res de forma immediata; encara ens falta perspectiva i molta anàlisi. Però sí que és una d’aquelles experiències traumàtiques que, a la llarga, fan fer un petit salt a la humanitat. En els darrers dos-cents anys, hem progressat més que mai abans: en el respecte pels drets humans, en la longevitat, en el fet que ara hi ha menys infants que moren, menys desigualtat i la violència ha disminuït. Però aquest progrés, de sobte, pateix col·lapses descivilitzadors, tragèdies que no estàvem preparats per afrontar.

Enfront de l’escassetat de dades, els científics tenim opinions diferents sobre la variant òmicron. Fins que no disposem de l’evidència científica suficient, les idees que expressem són només opinions o suposicions partint d’ unes probabilitats, i el que expresso a continuació s’ha de llegir sota aquesta premissa. Els dos motius de preocupació sobre l’òmicron són la ràpida transmissió a la província de Gauteng, on més del 65% de la població adulta està vacunada, i l’elevat nombre de reinfeccions observades en persones prèviament vacunades. Les mostres analitzades demostren que l’òmicron guanya terreny a la delta a Sud-àfrica i, per tant, deu tenir algun avantatge sobre la variant anterior, ja de per si molt transmissible.