10 Deia Sydney Brenner, premi Nobel de medicina, que “el progrés científic depèn de les noves tècniques, els nous descobriments i les noves idees”. I afegia que “probablement en aquest ordre”. Aquest genetista superlatiu, que entre moltes altres fites i troballes va descobrir la molècula de l’ARN missatger (el mateix que ara estem rebent com a vacuna contra la covid-19), ressaltava així el paper fonamental que tenen les tecnologies per avançar en el coneixement del món que ens envolta. Podem tenir grans idees fantàstiques, però si no sabem com dur-les a terme mai no progressarem. Aquest és, crec, el mèrit de les eines d’edició genètica, en general, i de les CRISPR, en particular. Descobertes fa més de 30 anys per Francis Mojica, microbiòleg de la Universitat d’Alacant, han representat un revulsiu per a tots els laboratoris de genètica i de biologia molecular. El juny del 2012 dues investigadores, Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna, van proposar que aquell sistema de defensa que fan servir els bacteris per lluitar contra els virus, descobert a Alacant, també podria servir per editar a voluntat qualsevol gen de qualsevol organisme, una idea revolucionària que les va dur a recollir un merescut premi Nobel de química l’any 2020.

]]>