Sentim a dir sovint que Rússia està perdent la guerra a Ucraïna. Les imatges que ens mostren l’avanç de les forces ucraïneses, l’equipament militar rus destrossat o abandonat, la reducció de l’espai ara ocupat pels russos als mapes d’Ucraïna... És difícil no tenir aquesta impressió. Tot i així, és una opinió totalment errònia. Rússia ja havia perdut aquesta guerra abans del 24 de febrer. Ja estava perduda al cap de Putin i el seu entorn quan encara era només un concepte. Fins i tot abans que comencés la invasió a gran escala, molts estrategs preveien que probablement l’exèrcit ucraïnès seria derrotat, però que Rússia acabaria perdent quan es produís la transició d’una guerra convencional a una lluita de resistència popular contra l’ocupació.

Que fàcil que és enganxar-se a Twitter i a la televisió per satèl·lit i indignar-se i desconcertar-se davant de la tragèdia humana que es desplega a Ucraïna: els valerosos resistents plantant cara miraculosament als agressors russos; un demòcrata, Zelenski, contra Putin, un dictador criminal i boig; les riuades de refugiats travessant les fronteres; les piles de cadàvers i les ciutats destruïdes. Per fi està en camí l'ajuda per als ucraïnesos assetjats, una ajuda procedent d'un Occident que de mica en mica s'està adaptant a una Rússia que ja no es pot tractar com abans. Tot i així, ¿aquest arsenal d'armes que els han promès els serà encara d'alguna utilitat a les forces ucraïneses quan arribi?