La campanya recentment apareguda als mitjans contra el projecte d'eixos verds de l'Eixample causa perplexitat. Aquest projecte es fonamenta en el Pla de Mobilitat de Barcelona 2013-2018, aprovat per la majoria de partits del consistori. De fet, allí es proposava pacificar dos de cada tres carrers, mentre que al projecte d'eixos verds es proposa pacificar-ne un de cada tres. L'oposició d'alguns líders socials i polítics contra la proposta argumenta que pot limitar l'activitat econòmica. Els exemples de les zones pacificades a Barcelona (el casc antic de Gràcia, l'entorn del Mercat de Sant Antoni) demostren precisament el contrari. Si abans no hi va haver oposició per pacificar dos de cada tres carrers, com és que pacificar-ne un de cada tres és qüestionable?

El teixit de l’Eixample està en un moment de canvi. La notícia més rellevant és la relació estreta entre nivells de contaminació i nivells de mortalitat, que s’han fet insuportables per a tothom (1.000 morts prematures cada any al municipi de Barcelona). Les àrees metropolitanes més denses (París, Milà, Madrid o Barcelona) són les que presenten aquesta problemàtica de forma més acusada. Però si aquesta situació és greu, ho és encara més en els teixits especialment densos, com és la situació al districte de l’Eixample, on la mortalitat s’eleva en un 43% sobre la mitjana de la ciutat. És imprescindible una reducció del vehicle privat (20%), que és perfectament executable sense alterar el funcionament de la mobilitat de la ciutat.