<![CDATA[Ara.cat - Azadeh Moaveni]]> 10 <![CDATA["Allà fora és com la guerra": les dones de l'Iran no havien estat mai tan indignades]]>

Quan es complien 18 dies de fortes protestes a l'Iran contra el govern islamista opressor, nenes de 13 anys amb motxilla i sabatilles Converse negres es van unir a la revolta. Marxaven pels carrers d'un suburbi de Teheran, brandant en l'aire el vel del seu uniforme escolar. Van esbroncar un funcionari d'educació que hi havia a la porta de l'escola, corejant la paraula persa que significa "falta d'honor": “Bixaraf! Bixaraf!" També van tallar el trànsit a Shiraz, al sud del país, fent cercles en l'aire amb els mocadors. A les protestes la gent estripaven imatges del fundador de la República Islàmica, l'aiatol·là Ruhollah Khomeini, mentre cridaven amb passió "Mort al dictador!"

]]> <![CDATA[El teu boicot no ajudarà les iranianes]]> Quan la Federació Internacional d’Escacs va designar l’Iran com a seu del Campionat Mundial Femení d’escacs del 2017, Mitra Hejazipour va tenir una gran alegria. Ha obtingut el títol de gran mestra. Va aprendre a jugar a escacs als 6 anys i als 9 va disputar per primera vegada un campionat oficial. Ara té 23 anys, es passa la vida viatjant pel món per participar en tornejos d’escacs, i quan hi juga sempre porta el hijab. Però l’entusiasme provocat per la notícia del campionat -molt celebrada a l’Iran- aviat s’ha transformat en un moviment de protesta. Cada vegada són més insistents les crides al boicot, amb la qual cosa creixen les possibilitats que al final el campionat no es faci a Teheran. Algunes jugadores internacionals diuen que no es volen posar un mocador al cap. Però aquesta mena de protesta -gent de fora que es creu que en sap més-és exactament el contrari del que volen la majoria de dones iranianes, i simbolitza el més negatiu de dictar normes sobre la manera de vestir de les dones musulmanes.

]]>