Poc ens imaginàvem, les persones que vam emigrar a Catalunya, que aquí hi hauria dues llengües oficials –una és la pròpia–. I abans de digerir el descobriment, ja ens trobàvem al punt de mira com a presumptes responsables de la degradació de l’ús social del català. Podríem entendre darrere aquesta acusació la voluntat de convertir-nos en catalanoparlants, i per tant en iguals, partint de la tesi “català, garant de la cohesió social”, i això és bo. Però els processos de la defensa i de l’adopció del català sovint van per camins diferents.