<![CDATA[Ara.cat - Karen Karniol-Tambour]]> 10 <![CDATA[Aranzels: qui hi surt perdent?]]>

Durant dècades, la resta de països del món, sobretot la Xina i els europeus, han produït molt més del que consumien i han venut béns als Estats Units a canvi d’una pila de dòlars que no parava de créixer. Això passa perquè els Estats Units consumeixen molt més del que produeixen i fagociten aquesta diferència transformant-la en dèficits comercials persistents que financen amb deute, un deute que els inversors xinesos i europeus estan encantats de comprar.

]]> <![CDATA[El nou risc energètic]]> Entrem en un nou període d’inseguretat energètica en què les situacions d’escassetat aguda similars a les d’aquest estiu seran un risc persistent. Les conseqüències econòmiques, polítiques i socials del canvi ja s’han fet paleses. L’escassetat energètica implicarà racionaments que si queden en mans del mercat tindran resultats profundament regressius (els pobres gastaran una part desproporcionadament més gran dels seus ingressos en necessitats bàsiques com la calefacció i el transport).

]]>