Cory Doctorow (Toronto, 1971) és una de les veus més lúcides per parlar de poder i tecnologia. Conscient de la importància de les paraules –és novel·lista i periodista–, va inventar a finals del 2022 un concepte per definir, fugint de tecnicismes, el procés que estaven experimentant les plataformes: emmerdificació. Un concepte que s'ha popularitzat i que dona nom al seu últim llibre, que ha traduït al castellà Capitán Swing.

Carlota Elias tenia clar que necessitava un tema que la motivés per al seu treball de final de grau de criminologia. I es va trobar amb la paraula hibristofília: persones que senten atracció per criminals. Ho ha acabat convertint en el llibre Hibristofília, un cuento de (encerr)hadas.

Beth Noveck (Nova Jersey, EUA, 1971) deixa clar en cadascuna de les seves respostes que es nega a caure en el derrotisme. Ofereix solucions, posa exemples d'èxit i defensa que la IA pot ajudar a fer que el funcionament de les institucions millori. I sap de què parla, no només perquè és experta en com utilitzar la tecnologia per fer governs més oberts, sinó perquè coneix les institucions des de dins: va ser la primera directora de Tecnologia dels Estats Units durant el mandat de Barack Obama. Visita Barcelona per apadrinar la presentació de l'Estratègia 2026-2037 de la Universitat Pompeu Fabra.

"Sempre he vestit imitant els altres", diu Elisabet Coll-Vinent a l'inici de Vull vestir com tu (ara llibres), un assaig en què reflexiona sobre l'autenticitat i la còpia, l'individu i el col·lectiu i en el qual ens convida a tenir més cultura de la moda per entendre'ns a nosaltres i a la societat de la qual formem part.

Des que té memòria, Kate Manne ha volgut estar més prima. És una de les primeres confessions que aquesta filòsofa i professora a la Universitat Cornell fa a Irreductibles (Capitán Swing), un llibre en el qual les reflexions personals deixen pas a una anàlisi àmplia de com la grassofòbia actua com a factor de desigualtat i opressió.

Josep Sala i Cullell és professor de geografia en un institut de Noruega. El seu primer assaig, Generació tap, va desencadenar una certa polèmica a l'hora d'abordar les lluites generacionals pel poder. Ara torna amb No som 6 milions (Pòrtic), un llibre amb el qual demana parlar obertament d'immigració i on critica que ens han venut com a inevitable un model dissenyat per afavorir empresaris i perjudicar treballadors.

Nazanín Armanian, politòloga iraniana, s’ha hagut d’exiliar dues vegades del seu país. La primera, en els anys del xa, i la segona, amb l’aiatol·là Khomeini al poder. Armanian, condemnada a mort per pertànyer a l'Organització Democràtica de la Dona Afgana i al Partit Comunista, va venir a viure a Barcelona, d’on va fugir per les amenaces que va rebre del règim després de localitzar el seu domicili. Ara viu a Madrid.

35.000 bars van tancar a Espanya entre el 2010 i el 2023 segons dades de l’INE, l’Institut Nacional d’Estadística. Què es perd quan es tanca un bar? Això és el que ha estudiat a França Hugo Subtil, investigador expert en política econòmica i professor a la Universitat de Zúric. 

La relatora de les Nacions Unides per a Palestina, Francesca Albanese, és una de les veus que han denunciat amb més contundència el genocidi a Gaza. Els seus informes han servit per assenyalar no només les atrocitats comeses els últims anys a la Franja, sinó les complicitats de tercers països i empreses que s'enriqueixen de la situació al Pròxim Orient. Publica Cuando el mundo duerme (Galaxia Gutenberg), un recorregut a través de 10 converses que transiten entre el discurs íntim i el polític, i miren de respondre preguntes clau sobre impunitat, resistència, guerra i pau.

Segurament és el format més repetit. El podem trobar al matí, al migdia i a la nit, a la ràdio i a la televisió. Antonio Villarreal ha decidit analitzar-ho a Tertulianos (Península), un recorregut per 40 anys de la indústria de l'opinió a Espanya, i una fotografia, alhora, d’un sector que es mou entre la precarietat i el poder. 

Oriol Jara (Barcelona, 1980) és guionista i director de televisió. Ha estat, entre altres, subdirector del programa Buenafuente, guionista de Polònia i actualment dirigeix La selva, el programa de les tardes de TV3. Però Jara també és activista cristià. I, amb el llibre Per què crec en Déu, inicia una nova col·lecció de Destino de pensament en què diverses persones donen resposta a la pregunta del títol del llibre: per què creuen en Déu. 

Ozurie. Sentir-se dividit entre la vida que es té i la que es vol. Morii. El desig d'atrapar una experiència fugaç. Són les emocions que John Koenig va començar a traduir en paraules, primer com un joc a YouTube, i després, finalment, com un llibre. Diccionario de tristezas sin nombre (Capitan Swing), un recorregut per emocions a les quals Koenig defineix per primera vegada amb una paraula però també una invitació a jugar amb el llenguatge i a dessacralitzar-lo.

Va estudiar física i matemàtiques, va deixar el sector per escriure discursos polítics, va provar sort com a dramaturg i avui dona classes d'escriptura com a professor titular de Georgetown. Així de complet i divers és el currículum de Michael E. Long coautor del bestseller Dopamina, que torna ara amb la seqüela Dopamina bajo control (Península), on dona claus per mirar d'entendre per què aquesta molècula ens fa sentir insatisfets, i com revertir-ho.

Democràcia, cura, veritat i diàleg per fer front al feixisme que creix arreu. És la recepta que el doctor en humanitats i professor a la UPF Jordi Mir presenta a El nostre feixisme (Editorial Càpsula).

Com tantes coses, l’afició per la fotografia i els avions de Joan Carles Lacruz va començar per casualitat. Avui, ja jubilat, va al Prat dia sí dia no, i és el president de l’Associació Spotters Barcelona.

És la tercera generació d’afinadors de pianos. El seu avi, que compaginava la feina en una empresa de fustes amb una orquestra de cap de setmana, va començar a interessar-se per la mecànica de l’instrument. Fins al punt que va demanar a una empresa de pianos poder anar a veure com treballaven. A poc a poc va aprendre l’ofici i es va posar a afinar instruments a prop de casa. I el boca-orella va funcionar tant que va acabar deixant la fusta i l'orquestra per muntar la seva pròpia empresa. La seva mare va seguir el negoci familiar, que des de fa anys porta ell, Jordi Marco Collell. 

“Soc de pagès, l'olor de porc no m’ha molestat mai”, diu l’Ariadna Rovira, de 20 anys. Va créixer en una granja a Sagàs, però viu a Solsona, on va començar a interessar-se per la caça. Avui forma part de la colla de caça de Berga i critica les persones que consideren que matar animals els converteix en assassins. 

"Quan les dones es fan grans no troben homes de la seva talla". És el subtítol de La síndrome de les Superdones, del psicòleg Antoni Bolinches, que mira de radiografiar per què les dones estan decebudes amb l'amor i per què els homes estan desorientats. Un llibre que es va publicar el gener del 2020, molt poc abans de la pandèmia, i que ara torna amb una edició revisada i actualitzada. 

Ha fet 78 anys, en suma 60 de carrera artística i més de 50 casat amb la cantant Ana Belén. Víctor Manuel (Mieres, 1947) torna amb un nou disc, Solo a solas conmigo, que el portarà a una gira que farà parada al Palau de la Música el 16 de juny.

Daniel Tubau és filòsof i escriptor. Publica Siete maneras de alcanzar la felicidad según los griegos (Ariel), on convida a fugir d'eslògans i tornar als clàssics per pensar què podem considerar avui una vida feliç.