<![CDATA[Ara.cat - Manel Jordana]]> 10 <![CDATA[En total desacord]]>

Cada setmana al laboratori ens hi reunim tot l’equip per revisar l’estat dels projectes de recerca, avaluar articles publicats recentment i parlar de temes administratius que afecten la marxa del laboratori. Fa unes setmanes vaig fer una proposta sobre la direcció que creia que havíem de prendre en un projecte particular. Quan vaig acabar, un dels meus estudiants sèniors de doctorat, el Josh, va dir: “Hi estic en total desacord”. No vaig poder evitar un somriure interior. Certament, hauria pogut articular la seva opinió d’una manera diferent, més suau o més educada si volen. Però no, va optar per un desafiament en tota regla. Com que conec el Josh des de fa anys, aprecio la candidesa inherent a la seva joventut i reconec que és un dels estudiants més brillants que he tingut, el meu pols no va variar ni un batec i amb veu pausada li vaig dir: “Molt bé, Josh, analitzem les raons del teu total desacord”.

]]> <![CDATA[L’hora dels mercaders]]> Certs experts diuen que després de les eleccions del 21 de desembre va arribar l’hora de la política, de la gran política. Jo prefereixo una interpretació més pragmàtica. Quan ja està tot dit, quan totes les cartes són sobre la taula i només cal jugar-les, és l’hora dels mercaders.

]]> <![CDATA[De Mont-real a Barcelona]]>

El 30 d’octubre del 1995 es va celebrar l’últim referèndum al Quebec. Aquesta era la pregunta literal: “¿Està d’acord que el Quebec esdevingui sobirà després d’haver fet una oferta formal al Canadà per a una nova associació econòmica i política dins els termes del projecte de llei sobre el futur del Quebec i l’acord signat el 12 de juny del 1995?” És evident que no era estrictament ni senzillament un referèndum per la independència del Quebec. La independència era una opció, encara que dubto que la més probable. Aquell vespre vam estar enganxats a la televisió esperant el degoteig de resultats. Què va passar?

]]> <![CDATA[El que acostumàvem a explicar]]> Els que tenim més de seixanta anys acostumàvem a explicar als nostres fills i nets les corredisses angoixants, a la facultat, a la plaça Universitat i en tants altres llocs, davant de la Policia Nacional (els “grisos” de l’època), els cops de porra i els insults. Els explicàvem les històries tenebroses de la comissaria de la Via Laietana, de la cura que havíem de tenir amb els “secretes” que s’infiltraven a les manifestacions. I també els explicàvem amb pena les humiliacions de l’“ Hable en cristiano ” o les pallisses que vam rebre, per haver penjat cartells en què es demanava democràcia, per part de policies de paisà o dels feixistes de Fuerza Nueva.

]]> <![CDATA[La cort espanyola]]> L’estiu és temps de barbacoes al Canadà. A tot arreu suposo, però aquí ens passem per allò d’aprofitar el relativament curt temps que ens permet gaudir de la fresca ben entrat el capvespre.

]]> <![CDATA[Diversitat i mesquinesa]]> Qualsevol biòleg, ecòleg, botànic… de fet, qualsevol persona amb sensibilitat i intel·ligència, reconeixerà que el tresor més preciós del planeta Terra, el recurs natural més espectacular, és la seva diversitat. Genial ventall de formes, colors, sons, funcions, assolits mitjançant un procés de milions d’anys d’evolució. Com altres ja han dit, cada vegada que es perd una espècie el planeta mor una mica amb ella, baixa un esglaó del pinacle evolutiu.

]]> <![CDATA[Públic o privat]]> Admiro el professor Neil Greenspan, un immunòleg que treballa a la Case Western Reserve University a Cleveland, perquè és un d’aquells científics que tenen l’habilitat d’extreure conceptes fonamentals a partir de fets concrets, és a dir, de passar d’observacions puntuals a regles i principis.

]]>