2 de novembre

Tinc por. Ho reconec. Mai no m’hauria pensat que podria entrar en una presó, i ara ja hi soc. M’hauria pogut imaginar vivint mil i una aventures i desventures diferents, plantant cara a imprevistos i daltabaixos de tota mena, que ja tinc una edat. Però ingressar a la presó no figurava en cap dels meus plans. Ni en cap dels meus malsons. Mai de la vida. Ben mirat, suposo que perdre la llibertat i acabar tancat entre quatre parets no entra en els plans de ningú. En els meus, segur que no. Potser és perquè tota la vida m’han dit que soc «un bon tio» i fins i tot que en faig la cara, i jo m’ho he acabat creient. Deu ser això. Potser és tan sols que soc un ingenu. «Qui mal no fa, mal no pensa», diu la dita.

]]>

Divendres passat, en el decurs del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, vaig anunciar la voluntat de començar a treballar per construir una alternativa al govern d’Ada Colau.

]]>