Encara no fa un mes que el conflicte a l'Orient Mitjà va esclatar i en aquest temps s’han hagut de lamentar milers de morts, pèrdues de patrimoni cultural i històric i el temor creixent d’un enquistament del conflicte, amb potencial –ja demostrat– per desequilibrar l’ordre mundial. Però mentre la preocupació per la crisi humanitària augmenta, el conflicte ja s’ha consolidat com un dels desastres ambientals més grans de la història, amb implicacions que duraran dècades.

Aquest dijous serà un dia clau perquè Catalunya faci passos endavant cap a la mitigació de l'emergència climàtica. Amb cinc anys de retard, el Parlament de Catalunya portarà a votació els primers pressupostos de carboni, que estableixen la quantitat de gasos d'efecte hivernacle que cada sector econòmic podrà emetre en els pròxims anys. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat en el ple monogràfic sobre aquesta qüestió que el 2023 Catalunya va emetre 38,36 milions de tones de diòxid de carboni equivalent (Mt CO₂) i es va situar per primer cop en més de 30 anys per sota dels nivells del 1990. Tot i valorar positivament la dada, ha subratllat que el repte és ben viu i que cal fixar "rumbs clars" fins al 2030. Ara bé, i malgrat l'avanç que pot suposar aquesta fita, el document que arribarà al ple està lluny d'assemblar-se a l'estudi redactat pel Comitè d'Experts del Canvi Climàtic (CECC), els membres del qual afirmen que això suposa vulnerar el criteri científic.

La crisi climàtica causa pèrdues econòmiques i humanes arreu del món i, darrere, s'amaguen canvis lents, invisibles i sovint difícilment quantificables. Amb la voluntat de tenir una perspectiva general de les conseqüències de l'emergència climàtica i subratllar la importància de les polítiques d'adaptació i mitigació, el Climate Risk Index de l'organització independent Germanwatch publica anualment les pèrdues econòmiques que provoquen els fenòmens extrems en els vint països més colpejats per aquesta problemàtica.

"Ens vam mirar i ho vam entendre tot: l'única solució que quedava era que la família sencera marxés definitivament de casa seva". Així és com l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, relata el moment que va trobar-se Dídac Pla, la seva dona i les dues filles amb fang fins a la cintura la mateixa nit de les inundacions. La dana Alice acabava de descarregar amb gran virulència en aquesta població del Montsià i a altres de pròximes com Godall, Santa Bàrbara, la Ràpita, Ulldecona i Tortosa. En alguns d'aquests municipis es van arribar a superar els 250 litres per metre quadrat, i això ha estat la gota que ha fet vessar el vas: després que Pla i la seva família s'hagin vist afectats amb quatre inundacions en els darrers set anys, estan a un pas de convertir-se en els primers desplaçats climàtics de Catalunya.

Al sud-oest de Pilos, a Grècia, es troba el punt més profund del mar Mediterrani, a l’anomenada fossa Calypso. Concretament, són 5.267 metres que separen la superfície del punt més profund. El paisatge d’un desert inhòspit enfonsat en la foscor del mar seria l’escenari més previsible, però l’equip de l’investigador Miquel Canals ha comprovat que hi ha presència humana fins i tot al punt més profund del Mediterrani. Restes de bosses d’escombraries, llaunes i ampolles de plàstic són alguns dels rastres que ha identificat un submarí tripulat que ha baixat a la fossa amb l’ajuda d’una tecnologia pionera.

Hi ha qui apunta que gràcies als petits incendis provocats pels llamps els humans van poder començar a utilitzar i dominar el foc, que va ser crucial perquè l'espècie tingués taxes de supervivència més elevades, induís a un canvi en la dieta i afavorís un desenvolupament tècnic de l'espècie. Però, malgrat la importància d'aquest fenomen i el milió d'anys de progrés humà, els científics encara no han acabat d’aclarir què provoca que caiguin del cel descàrregues elèctriques de gran intensitat.

N'hi ha que prefereixen banyar-se a la piscina, d'altres al mar, però tant si ets d'aigua dolça com de salada, tingues en compte que corres un risc invisible als ulls: les infeccions per patògens que viuen a l'aigua. En el cas de l'aigua de mar, les banderes de les platges són un bon aliat per conèixer també l'estat de salubritat de l'aigua. “De vegades hi ha bandera vermella i la gent veu que l’aigua està plana, transparent i sense meduses, i menysté l'avís. En aquests casos és probable que sigui per l’estat de l’aigua”, assevera la metgessa del parc sanitari de l'Hospital Sant Joan de Déu Montserrat Sanmartí. 

Havia de ser un viatge d'estiu de dues amigues després d'acabar el curs. Però les setmanes al Nepal amb les aromes, els colors i la seva gent –i, en concret, la Susmita–, va acabar canviant el rumb professional de la Marina Gaspar i la Laia Triquell. En tornar a Barcelona, les dues joves van decidir que l'essència nepalesa i de la Susmita, una nena que les havia captivat per la seva genuïnitat i somriure, també tenien lloc a la indústria de la moda, que llavors es trobava en plena efervescència de l'anomenada tendència quiet luxury.

Quin és el primer record que tens del vi?

Vens d'una família d'agricultors. Van entendre que et desvinculessis d'aquell món i comencessis la carrera com a músic a Los Sencillos?

Com a país mediterrani és evident que la socialització tendeix a donar-se a l'aire lliure i, en el cas de l'estiu, molt probablement gaudint del sol. Però malgrat la predisposició geogràfica a estar més exposats als rajos solars, és decisió de cadascú plantejar-nos quina relació volem tenir amb el sol. Sobre tot això en parlem amb el doctor en dermatologia Ramon Grimalt Santacana.

Les hores abans de donar un incendi per controlat es fan molt llargues i angunioses, però és quan s'apaguen les flames que comença una cursa de llarga distància perquè torni a renéixer vida de les cendres. En el cas de l'incendi forestal de Paüls (Baix Ebre), un terç del sòl cremat forma part del Parc Natural dels Ports, una zona d'alt valor ecològic. Les flames van calcinar més de 2.360 hectàrees de zona forestal, de les quals més d'un miler formen part d'aquest espai protegit; un sistema amb una gran biodiversitat, perquè hi viuen centenars d'espècies animals i vegetals. Arran d'aquest foc, què se n'ha fet?

És compatible ser una figura de referència de la cervesa més coneguda de Catalunya amb ser un bon consumidor de vi?

Les finestres tancades, els vidres plens de pols negra i la calor, que, malgrat els ventiladors, entra dins de les cases disseminades dels Ports. De cop, se sent una gran explosió i un veí no pot evitar obrir la finestra. Després d'aquesta en venen més i entre els grups de WhatsApp dels veïns de la zona de la població de Jesús (Tortosa, Baix Ebre) ho tenen clar: l'incendi que crema al Parc Natural dels Ports fa esclatar les bombes soterrades des de la Guerra Civil.

L'incendi del Baix Ebre, que ja ha calcinat unes 3.200 hectàrees de terreny majoritàriament forestal, continua actiu i manté el confinament de 18.000 persones. El fort vent durant la nit de dilluns, amb ratxes sostingudes de 90 quilòmetres per hora, va complicar els intents de delimitar l'incendi, però al llarg del dimarts es va poder evitar que les flames penetressin amb força al Parc Natural dels Ports. Amb cert optimisme davant d'una millora de la previsió meteorològica, els Bombers han treballat "intensament" durant aquesta passada nit per intentar estabilitzar el foc, cosa que encara no s'ha aconseguit.

Un incendi forestal crema des d'aquest dilluns amb intensitat al Parc Natural dels Ports, el gran massís de les Terres de l'Ebre. Malgrat que al vespre els Bombers albiraven la possibilitat de controlar el foc, a partir de les onze de la nit el fort vent de Mestral, amb ratxes de fins a 90 quilòmetres per hora, i les dificultats d'un terreny abrupte han empitjorat greument la previsió de l'incendi, que ha avançat i ha saltat a l'altra banda del riu Ebre.

Quina és la primera imatge que recordes on hi hagués vi?

La calor començava a arribar a les cases de la falda de Collserola i una veïna, buscant deixar córrer l'aire, va obrir les finestres de casa seva. De sobte, va sentir un fort terrabastall que va retronar pel barranc de davant de casa seva. Passaven pocs minuts de les onze de la nit i va veure com una furgoneta sense cap marca identificativa tancava les portes del maleter i accelerava baixant el carrer Manuel Arnús. De nou, un grup organitzat havien llançat un grapat de pneumàtics usats al Parc Natural de Collserola.

Sis anys de corresponsalia a Moscou han aconseguit que prefereixis el kvass en lloc del vi?

Quin és el teu primer record vinculat al vi?