10 L’any 1970 Hannah Arendt, politòloga alemanya d’origen jueu, publicava a la revista The New Yorker unes fonamentades reflexions sobre la desobediència civil. Arendt havia estat deportada al camp de refugiats de Gurs, d’on fugiria el 1941 per anar-se’n als Estats Units, on va viure fins a la seva mort, l’any 1975. Al llarg d’aquells anys la desobediència civil va esdevenir una eina clau en l’abolició de la segregació racial als Estats Units. L’any 1955 la cosidora negra Rosa Parks no va cedir el seu seient de l’autobús urbà de Montgomery a un blanc, com la llei l’obligava a fer. Va ser arrestada, jutjada i condemnada per alteració de l’ordre públic. Onze anys de pràctica desobedient després, la segregació racial va ser abolida als EUA. Així, les reflexions d’Arendt sobre la desobediència estan marcades de manera especial per la seva pròpia experiència com a dona d’origen jueu a l’Europa del nazisme i la seva posterior anàlisi (per a Arendt obediència i feixisme van constituir dues cares de la mateixa moneda), però també per la lluita del moviment afroamericà per l’equiparació dels drets civils als EUA.

]]>