El govern de Macron vol oferir a les famílies dels adolescents en risc d’esdevenir delinqüents de tenir-los un parell de setmanes de colònies lluny del barri, o bé tot un curs escolar en un internat. L’objectiu és que els adolescents que perden el rumb i deixen els estudis o se salten la llei trenquin la relació amb les males companyies i així “tornin al recte camí” dels valors de la república. Els pares que no s’avinguin a la proposta d’internar els fills veuran agreujada la pròpia responsabilitat en cas que el menor delinqueixi.

Només parla català habitualment un de cada quatre joves. Dels que parlen català a casa, quasi un 30% no ho fan fora de casa. I, en canvi, dels que parlen castellà a casa només hi ha un 17% que de tant en tant parlin català fora. Bilingüisme desigual, se’n diu. Els sociolingüistes que ens ho acaben de comunicar, concretament l’Avel·lí Flors Mas i la Marina Massagué, expliquen que “els catalanoparlants es troben freqüentment en contextos en què són minoria i en què els parlants d’altres llengües tenen una competència més limitada en català de la que ells tenen en castellà i, com que en general es percep que mantenir el català és una posició marcada, es tendeixen a passar a la llengua que estalviarà certs conflictes.” Res que no sàpiga qualsevol catalanoparlant que hagi canviat de llengua una sola vegada a la seva vida davant un castellanoparlant per no semblar-li poc considerat o per no caure-li malament. Això provoca, diuen els lingüistes, que molts dels joves que a casa parlen català acabin identificant-se més amb el castellà perquè en fan un ús lúdic i col·loquial amb els amics, fins al punt que avui només 4 de cada 10 joves diuen que fan servir el català tant com el castellà, mentre que el 2007 eren 6 de cada 10.

Pronunciar la frase del títol està mal vist avui a casa nostra. Vivim en una societat progressivament més permissiva on, a mesura que s'estenen els drets, els deures tenen més mala premsa, fins al punt que parlar de l’establiment de deures que cal complir és vist com un retrocés. 

Si fos la mare d'algú avaluat en les últimes proves PISA, estaria preocupada i enfadada. Preocupada, per si el meu fill i els seus contemporanis acabaran sent persones amb pocs coneixements i poca capacitat crítica; i enfadada, perquè pensaria que la criatura inverteix moltes hores cada setmana en una escola de la qual treu força menys rendiment del que caldria.

La quantitat de joves amb malestars emocionals molt greus creix a un ritme alarmant. Tant, que les institucions que les han d'atendre i els sanitaris reclamen recursos com mai per cuidar les protagonistes d'aquesta problemàtica, que en segons quins entorns sembla una epidèmia.

Les causes que expliquen la caiguda de la capacitat de comprensió lectora a les escoles catalanes són diverses. Entre les més destacables hi ha el fet que molts mestres novells no saben ensenyar a llegir. La falta de formació en ensenyament lector dels mestres novells és un problema majúscul del qual no s'és conscient i que exposo ara amb la intenció de contribuir a revertir-lo.