<![CDATA[Ara.cat - Jaume Abellana Puyol]]> 10 <![CDATA[Desmitificant la carn de laboratori]]> Diversos mitjans de comunicació han parlat sobre la carn de laboratori l’últim any i han assegurat que tindrà avantatges com la millora del medi ambient i del benestar animal i que, a més, serà més segura i més barata. El meu objectiu d’avui és refutar aquests arguments.

]]> <![CDATA[L’èxit de cultivar oliveres]]> L’inversor sempre intenta trobar activitats que necessitin poca participació i que alhora siguin molt rendibles, i això és tan difícil com trobar a la borsa empreses amb poc risc i també molt rendibles. Dins del sector agrícola passa una cosa similar. Un sector que compleix aquestes característiques és l’oliverer.

]]> <![CDATA[El sector dels animals de companyia té futur]]> L’escena d’una persona passejant el gos pels carrers té una part del passat i una altra del present. Segons les últimes investigacions, fa uns trenta mil anys uns quants llops van decidir viure a la vora dels assentaments humans. En un inici, va ser l’adaptació espontània d’aquest grup d’animals (i no per interès de l’ésser humà) el que va provocar la seva domesticació. Un cànid que vivia en una comunitat humana podia alimentar-se amb molts menys esforços que un de salvatge. Més tard l’home va crear races diferents per als diferents treballs i característiques ambientals. Avui dia hi ha més de quatre-cents milions de gossos al món i més de tres-centes races.

]]> <![CDATA[El futur del cànnabis]]> L’any 2003 va ser l’Uruguai i el 2018 ho han fet el Canadà i vuit estats dels EUA. En aquests indrets s’ha legalitzat la producció, la comercialització i el consum recreatiu i medicinal del cànnabis. A Europa tots coneixem el cas d’Holanda i els seus coffee shops, i a Espanya -on no està permès ni l’ús medicinal-, tant Ciutadans com Podem s’han mostrat a favor de legalitzar-lo. En tots aquests països on s’ha legalitzat, el sector està altament regulat, més fins i tot que el farmacèutic, el del tabac i el de l’alcohol.

]]> <![CDATA[El sector de l’alimentació és acíclic]]> L’excés de crèdit i la bombolla immobiliària van crear a partir del 2008 la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial, que va comportar una baixada del consum que va afectar tots els sectors. El sector de l’alimentació, a més, es va trobar amb un dramàtic augment dels preus de les matèries primeres en la segona meitat del 2007, resultat d’operacions especulatives a càrrec de fons d’inversió.

]]> <![CDATA[El futur de la carn]]> La carn és una font completa de proteïna, és a dir, consta dels nou aminoàcids essencials i que no podem obtenir si no és amb l’alimentació. És per això que les institucions sanitàries mundials recomanen una ingesta diària de 0,8 grams de proteïna per cada quilogram de pes que tenim. No hi ha cap aliment indispensable: la soja o els cigrons també són fonts completes de proteïna. Això sí, si no es menja carn s’han de prendre uns suplements per pal·liar el dèficit de vitamina B12, únicament present a la proteïna animal.

]]> <![CDATA[Reduir l’excreció de nitrogen gràcies als aminoàcids]]> Aquí he esmentat molts cops la importància del sector ramader al nostre país. Un dels grans reptes que ha d’afrontar ara és el de reduir la contaminació de nitrogen. És per això que avui em voldria centrar en els aminoàcids, que són la base d’uns components necessaris en la nostra dieta com són les proteïnes. Dins dels aminoàcids n’hi ha que no són essencials, ja que els genera el nostre cos, i altres d’essencials, que els hem d’ingerir a través dels aliments. La indústria ha aconseguit des de fa un temps produir alguns dels 10 aminoàcids essencials (alguns químicament i d’altres via fermentació microbiana).

]]> <![CDATA[El risc i l’oportunitat que suposa la pesta porcina africana]]> El sector porcí genera a escala estatal 300.000 treballs directes i una xifra de negoci de 15.000 milions d’euros l’any, dels quals més d’un terç corresponen a exportacions. És el sector ramader més important, amb un 14% de la producció, un 37% de la ramadera i un 14% del PIB industrial. S’exporta carn a 130 països, segons Interporc.

]]> <![CDATA[La geopolítica dels fertilitzants]]> Nitrogen, potassi i fòsfor són els nutrients bàsics de les plantes. El nitrogen és essencial per a la formació de proteïnes, el potassi cal per al desenvolupament dels fruits i la seva sanitat i el fòsfor participa en la formació de les arrels. Es calcula que, sense fertilitzants agrícoles, la producció d’aliments a escala mundial cauria més d’un terç, i que el seu comerç mou milers de milions d’euros.

]]> <![CDATA[Els tentacles de la Xina]]> Fent un repàs de la història de la Xina, veiem que aquest país no ha estat sempre un gran exportador. De fet, al segle XVII la dinastia Ming i després la Qing van instaurar un conjunt de polítiques conegudes com a haijin que anul·laven el comerç marítim privat. Més tard, la pressió perquè el país s’obrís comercialment va conduir al que es coneix com a sistema de Canton, en què aquesta ciutat del sud, avui Guangzhou, passava a concentrar tot el comerç de la Xina amb l’exterior. Aquestes mesures van provocar un estancament social i tecnològic important. Canton, però, era un dels ports més importants del món.

]]> <![CDATA[El lucratiu negoci de plantar pistatxos]]> El pistatxer és un cultiu de moda. Doctors, advocats i fons de capital risc de les grans capitals aterren a Ponent per comprar-hi finques per sobre de preu per plantar-hi pistatxers. El pistatxer, com l’ametller, és un arbre mediterrani, que està adaptat per aguantar la calor i que a l’hivern requereix unes 1.000 hores per sota de 7graus de temperatura. Els arbres s’han de plantar separats per una distància de sis metres, la qual cosa fa d’aquesta una plantació extensiva, sobretot si la comparem amb els marcs de plantació d’1,5 metres de les noves plantacions superintensives d’olivers i ametllers. A més, hem de tenir en compte que la fertilització dels fruits és anemòfila: això vol dir que s’ha de plantar un arbre mascle (que produeix pol·len) per cada deu femelles (que fan el fruit), al contrari dels ametllers, que són autofèrtils. La recol·lecció dels pistatxos (o festucs) està mecanitzada i s’ha de fer tan ràpidament com sigui possible per impedir l’excessiva proliferació de fongs. Pel que fa a la gestió del cultiu, el pistatxo no necessita tanta dedicació com els arbres de reg (que necessiten un control diari) ni tan poca com els cereals (que amb un parell de controls l’any ja en tenen prou). Però com que encara no hi ha prou experiència és aviat per saber ben bé quina dedicació necessita exactament.

]]> <![CDATA[Història de l’or com a diner]]> L’or és un dels metalls que fa més temps que coneixem i valorem. De fet, el principal objectiu dels alquimistes de l’edat mitjana era produir or a partir de metalls més barats, com el plom. Avui dia està comprovat que químicament és impossible convertir metalls inferiors en or, de manera que la quantitat d’or al món és constant i limitada. Aquestes característiques, sumades al fet que és un material resistent i, una vegada encunyat en monedes, fàcil de transportar, identificar, intercanviar i difícil de falsificar, va convertir-lo durant molts segles en el diner dels humans.

]]> <![CDATA[La geopolítica del cafè]]> Un, dos, tres o més cafès al dia. De tot tipus i amb totes les combinacions possibles. Entre els que tenen més de 18 anys és més normal prendre cafè que no prendre’n, i ens estranyem molt quan algú ens diu que no en pren. El cafè, un producte originari d’Etiòpia, va ser introduït per mercaders venecians i, en un inici, va arribar a estar prohibit. Una llegenda explica que va ser un pastor d’Etiòpia qui va descobrir-ne l’efecte tonificant en les seves cabres després que ingerissin la planta del cafè.

]]> <![CDATA[Trump juga amb foc]]> Donald Trump va néixer l’any 1946 a la ciutat de Nova York. És el moment, tot just acabada la Segona Guerra Mundial, en què l’economia dels Estats Units ha tingut més pes en el conjunt de l’economia mundial: al voltant del 40%. Ara és aproximadament del 20% i està a punt de ser sobrepassada per la Xina. L’economia dels Estats Units va bé, però no creix al ritme de la Xina. A Washington estan acostumats a fer i desfer al seu gust en termes geopolítics, però ara es troben que ho hauran de debatre amb Pequín. Això molesta Trump, ja ho va dir durant la campanya electoral. Per a ell, la Xina és culpable de tots els mals dels Estats Units, que tenen un dèficit comercial amb el gegant asiàtic de 566.000 milions de dòlars. Aquesta és la diferència entre el que exporten els Estats Units a la Xina i el que importen del país més habitat del món. El que més importen són aparells electrònics, i el que més exporten és aeronàutica i soja.

]]> <![CDATA[La geopolítica del blat]]>

El 20% de les calories que consumim els humans provenen del blat, el cereal més important, tan sols superat per l’arròs. En proteïnes és el primer i també és el més cultivat, amb una superfície equivalent a 235 milions de camps de futbol cada any. Fa 8.000 anys una mutació en un blat silvestre va generar una planta amb llavors més grans. Això va passar a l’antiga Mesopotàmia, on es va començar a cultivar, i va donar lloc a tota una revolució agrícola. Més tard es van domesticar les ovelles i les cabres, i tot això va permetre crear comunitats més complexes. Aquest cultiu ha sigut tan important que fins i tot hi ha antropòlegs com Clifford Geertz que defensen que, segons el que es cultivi en un país, aquest serà capitalista o comunista: si cultiva arròs, en què es necessita la col·laboració del veí per regar, serà comunista; i si opta pel blat, en què el que cal és que plogui, i per tant un mateix s’encarrega de tot, serà capitalista.

]]> <![CDATA[L’Àfrica pot ser autosuficient en menjar?]]> L’Àfrica és un continent immens a qui el mapamundi no fa justícia: sembla que Groenlàndia sigui de la mateixa mida que l’Àfrica, però la veritat és que l’Àfrica és catorze vegades més gran! Llàstima que, tot i l’avantatge que li va suposar ser el lloc de naixement de l’ Homo sapiens, aquest continent sigui tremendament pobre. Harari, l’autor de Sàpiens, ho justifica pel fet que no hi havia gaires plantes ni animals susceptibles de ser domesticats.

]]> <![CDATA[El sector de l’ametlla morirà d’èxit?]]> L’ametller és un arbre fruiter de zones càlides que tolera molt bé la sequera però molt malament les gelades, i per això només els països amb clima mediterrani en poden cultivar, una barrera d’entrada que cal tenir en compte. Com a avantatge, aquest cultiu entra en producció al tercer any i al cinquè ja tens beneficis. Abans a Espanya el cultiu de l’ametller que hi havia era en extensiu i de secà; ara es posen varietats molt productives, en finques amb reg i amb marcs de plantació -distància entre els arbres- molt inferiors. Destaquen les varietats de l’IRTA català, el CITA aragonès i algunes d’americanes de closca tova. Un consell, no sigueu els primers en res.

]]> <![CDATA[Els cotxes elèctrics mouen el mercat dels metalls]]> La fabricació d’un cotxe elèctric requereix coure, cobalt, grafit, liti, titani, alumini, manganès i níquel en quantitats importants. Es necessita quatre vegades més coure que en un cotxe de combustió interna i, en canvi, no s’utilitza platí, principal component dels catalitzadors per reduir l’emissió de gasos nocius. No hi ha gaires canvis respecte al consum de l’alumini. Entre els minerals més usats hi ha el cobalt. L’extracció d’aquest metall es concentra en un 60% a la República Democràtica del Congo, on ja hi ha hagut força denúncies per les pèssimes condicions laborals.

]]> <![CDATA[Els productors d’ous i la producció sense gàbies]]> Un dels canvis més significatius que estem vivint en la producció d’aliments a Espanya s’està duent a terme al sector avícola de posta. Cadenes de restauració importants com McDonald’s o Burger King i cadenes de distribució com Carrefour, Aldi i Mercadona s’han compromès a no oferir ous de gallines engabiades a partir de principis de la pròxima dècada.

]]> <![CDATA[Mercabarna, exemple d’èxit público-privat]]> Fa unes setmanes vaig tenir la sort de ser convidat a Mercabarna per un empresari que hi té una parada. Mercabarna va néixer als 70 per donar sortida a la necessitat de trobar més espai per als mercats majoristes de Barcelona, que havien quedat extremadament petits. D’aquesta manera es van anar aglutinant a les 90 hectàrees de Mercabarna tots els mercats majoristes de la ciutat de Barcelona. A més, també hi ha la Zona d’Activitats Complementàries, on s’ubiquen les empreses que elaboren i distribueixen tant aliments frescos com congelats, i que els donen un valor afegit. En aquesta zona també s’hi troben empreses especialitzades a proveir el sector de la restauració i les centrals de compra de les grans empreses de distribució del país.

]]>