L’escriptora i amiga Najat El Hachmi va publicar la setmana passada en aquest diari un excel·lent article sobre l’Orient Mitjà. Començava parlant de la seva experiència personal quan va estudiar a la Universitat de Barcelona, on vaig tenir el goig de tenir-la com a alumna. Explicava que per la carrera es va haver de matricular de llengua àrab i d’hebreu i que la barrera més gran va ser haver d’aprendre’s l’alefat o alfabet hebreu. Però, un cop passada aquesta frontera, afegeix que es va adonar de les similituds existents entre ambdues llengües i les seves cultures: l’estructura morfològica s’assembla, hi ha un vocabulari compartit i fins i tot les flexions dels temps verbals i les declinacions coincideixen en molts casos.