¿El context patriarcal anul·la o condiciona la capacitat de decisió de les dones? ¿Si ho fa, com i per què? Aquesta incapacitat –si és que l'assumim– ¿és inherent en totes les dones, o hi ha diferències? ¿On es poden començar a posar límits? ¿Com ha contribuït la ficció a distorsionar la idea de consentiment? En aquesta peça coral, sis opinadores exploren la (im)possibilitat o la dificultat de dir que no de les dones i les escletxes obertes a través de les quals es pot operar per revertir aquesta desigualtat.

De les violències masclistes que tenen lloc en l’àmbit de la parella, una de les manifestacions més invisibilitzades és la violència econòmica. Tot i que les parelles i exparelles agressores l’exerceixen amb freqüència, i que limita clarament les possibilitats d’una dona de deixar enrere les relacions abusives, és la violència menys atesa en els programes de suport a les supervivents.

Ens hem de felicitar per haver aconseguit el pacte d’estat contra la violència masclista, un acord llargament reivindicat pel moviment feminista, entitats i institucions. Sembla, d’entrada, que ha deixat de ser motiu de batalla política i que, finalment, remem en la mateixa direcció.